Tuesday, June 29, 2010

L'estatut de Catalunya i "dotze homes dolents"


Els impresentables membres del Tribunal Constitucional d'Espanya finalment han fet l'ou, pel que podem entendre un ou de serp. Deslegitimats, incompetents, quan no fatxes declarats, s'han empassat el recurs del PP i el defensor del poble (de Madrit) Múgica Herzog--que segur que defensa el concert basc però no un per Catalunya--han elaborat una sentència regresiva després de quatre anys de marejar la perdiu.
Els aspectes juridics no m'interessen per que estan massa grapejats. L'esperit de la sentència és: "Catalans: fer-vos fotre i no es queixeu". Els detalls reprodueixen el decret de Nova Planta del 1714 pel jo puc entendre.

De molt jovenet vaig veure la pel·licula "Doce hombres sin piedad"pobre traducció de "Twelve Angry Men" de Sidney Lumet. Potser la primera ocasió de veure l'actuació d'un jurat, cosa desconeguda a l'Espanya franquista, on els jutges eren nominats pel dictador. Em va semblar curiós i amb alguns amic vam discutir les practicalitats d'un jurat de dotze persones sobre un tribunal de tres jutges que és el que es veia per aquí. Com que el palau de Justicia de la ciutat on vivía estava a 150 metres de l'institut, ocasionalment feiem "campana" i ens anavem a veure judicis, alguns de nosaltres cercant algun estímul cap a una vocació al món de la justicia. Va passar temps abans de donar-me'n del significat d'un jutjat popular, una realitat que no es va materialitzar fins a vint-i-cinc anys després amb la democracia.

Que el Tribunal Constitucional el formin dotze membres és fruit d'acords politics, com ho és la composició i els nomenaments. Però aquest maleït Tribunal ha perdut un membre que es va morir i no el van substituir. Un altre membre va ser rebutjat per dubtar de la seva imparcialitat--dubte extensible a qualsevol dels altres membres--i els deu que quedaven no han estat capaços de fer la feina, per acabar amb un pacte regressiu i desastrós.
Res de bo és esperable i en els propers dies començarem a veure on ens porta, però sembla que tenim les primeres pedres per a construir la independència.

2 comments:

Louis Finch said...

¿Que coño pretenderan estos chinos mandando refranes de galletas de la fortuna a un blog como este?

Josep Canals said...

La sentència és molt oportuna per celebrar el bicentenari de la majoria d'independències llatinoamericanes. La incògnita és qui pot ser el Bolivar català, ara per ara no en veig cap...
Els posts xinesos deuen ser publicitat.