Featured Post

NORTH-AFRICAN IMMIGRANTS IN RURAL CENTRAL SPAIN

( This paper was never published. Some 12 years old, still worth reading and give consideration. It is reproduced here to anyone's curio...

Wednesday, April 07, 2010

Posar la sanitat pública a l'agenda electoral


El que segueix va en la línia de la recomanació d'en Patrick Geddes (o va ser David Ross Brower?) : "Think globally, act locally". És un text que va aparèixer ahir, 6 d'abril 2010, a un modest diari local gratuit Diari Més sobre els nostres problemes a la sanitat, a Catalunya i a Tarragona en concret.

La sanitat no dona vots a les eleccions. Si de cas els fa perdre si alguna cosa va malament. Per això als politics els hi molesta parlar de salut publica i sanitat a les camplanyes electorals. Menys a Barak Obama: va incloure el finançament public de l'atenció sanitaria a un pais sense tradicions de protecció social i, abans d'arribar a la meitat de la legislatura ha aconseguit, tot i que amb dificultats, aprovar una llei que s'apropa a la seva promesa electoral.

La majoria dels politics espanyols (i catalans) considera que la sanitat és molt cara. Els hi recordaria el que deia la meva mare de la vida: que la bona és cara; hi ha de més barates però ja no son tan bones.

A Catalunya invertim un 6% del PIB en sanitat i presumim de tenir-ne una de bona. A d'altres paisos de la UE inverteixen 8-10%. Com que la sanitat és un servei, més del 80% de la despesa va a salaris dels que presten el servei. Tot això vol dir que si la sanitat diem que es bona i ens costa menys que a d'altres és que es barata; i ho és perque paguem poc als nostres professionals, metges i infermeres.

A la reunió de fa unes setmanes dels representats de totes les comunitats autònomes amb el ministeri es va arribar, diuen que fàcilment, a un pacte d'àmbit estatal per la sanitat. El que hi havia, a més, era una agenda oculta: no fer servir la sanitat a les campanyes electorals properes. Tots tenien prou a perdre i poc a guanyar. En acabar la reunió, el conseller de Salut de la Comunitat Autònoma de Madrid, el Sr. Guemes, un taliban de les privatitzacions, va renunciar al seu càrrec sense donar raons ni motius. Alguna cosa hi havia al darrere.

Com a resposta a una pregunta en públic, l'actual secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, va admetre que no sabia res de la situació dels hospitals a Tarragona. N'estic convençut que la resposta honesta dels altres líders dels partits sería la mateixa: uns per que ja no se'n recorden de com ho van deixar i d'altres pel poc que han fet en el temps que porten manant. M'estimo més creure que no saben que no que no vulguin, oi?

Alguns altres politics s'amaguen argumentant sobre si tenen o no competències en materai de salut. Sempre hem cregut que la salut es cosa de tots. El que cregui que no és de la seva competència no està més que reconeixent la seva incompetència.

Doncs ara és el moment de fer que se'n enterin de com ho tenim, de que és el que necessitem i que és el que volem. Cal que la sanitat pública figuri en els programes electorals i cal exigir que s'actualitzin les dotacions a les necessitats i es compensi el endarreriment inversor a la nostra ciutat. Això també es feina de tots.

No comments: