Featured Post

NORTH-AFRICAN IMMIGRANTS IN RURAL CENTRAL SPAIN

( This paper was never published. Some 12 years old, still worth reading and give consideration. It is reproduced here to anyone's curio...

Friday, March 25, 2016

La segona visita de Matteo Renzi a Tarragona



Ha estat pel luctuós motiu de la mort en accident a Freginals de set joves italianes, juntament amb altres de diferents nacionalitats i un grapat de ferits, que el primer ministre d’Itàlia ha vingut a les nostres terres. La visita, amb el rerefons del terrible accident no tindria més substància si no fos pel desfici protagonitzat pel govern de l’estat, bé que en funcions, que no ha sabut situar-se en el protocol de forma ordenada. Per motius que no s’expliquen més que per la inoperància habitual dels responsables de les relacions exteriors de la Moncloa, han deixat que, amb tota normalitat d’altra banda, fos el president de la Generalitat qui acollís a peu de l'avió oficial del govern italià al primer ministre a la seva arribada. I que hagi sigut que l’acompanyés en la seva visita a ferits i familiars de les víctimes.

La “primera visita” la podem entendre com virtual, en efigiï, ara fa divuit mesos, el 16 d’agost de 2014, quan l’Assemblea Nacional Catalana va saludar al recinte de l’amfiteatre la figura de Matteo Renzi en un pòster gegantí, que després es va incorporar a la manifestació multitudinària de la “V” a la Diagonal de Barcelona l’onze de setembre següent.

Des de l’ANC Tarragona vam remetre les fotos de l’acte a l’amfiteatre al consolat italià a Barcelona i a l’agència de notícies ANSA. L’agència ho va distribuir als seus mitjans socis. El consolat, amb l’exquisida “finezza” diplomàtica es va limitar a recollir l’enviament sense comentaris.

Però han passat els mesos i les circumstàncies han anant canviant. La mateixa “finezza” ha portat al govern italià anunciar la visita al govern de la Generalitat. De govern a govern, de primer ministre a primer ministre. Òbviament que l’ocasió lamentable no dóna per a massa més. Però hi ha gestos i actituds que no requereixen paraules.

Mentrestant el senyor Rajoy estava a Huelva, el seu ministre d’interior que havia vingut el dia abans ja no volia tornar, i el ministre d’Afers Exteriors Margallo (no hauria de ser Margalló, com la planta?) probablement no va arribar ni a assabentar-se de la visita. I la delegada del “Gobierno” a Catalunya es retirà en la proverbial actitud de la cua entre cames.

L’amargor que produeix les morts de gent jove i tràgicament a penes m’ha pogut impedir d’esbossar un lleu somriure. Anem bé, companys.

(Publicat a DiaroMés el 30 de març)








No comments: