Friday, September 11, 2015
Un proceso democrático, mayoritario y pacífico
Que Cataluña vive un momento histórico está fuera de toda duda. Que llevamos más de cinco años ordenándolo es una evidencia histórica. Y que es democrático, mayoritario y pacífico, también.
Aún no se ha hecho ninguna actividad que pueda considerarse poco o no democrática. Las manifestaciones en la calle, la publicidad, los debates en los medios de comunicación, los artículos de periódicos, las monografías o los documentales filmados, han sido una muestra de imaginación, creatividad y respeto a las opiniones discrepantes. Las elecciones parciales, europeas o municipales han sido obviamente democráticas y ordenadas. Incluso el ejercicio del 9N fue un modelo de actividad reconocido por los observadores internacionales. Por cierto, no se trató de ninguna cosa rara; los anglosajones llaman "straw poll" en unas elecciones que no determinan designación de candidatos o no tienen fuerza jurídica.
Que es un proceso mayoritario define magnitudes cuantitativas. Y es mayoritario porque el opuesto no lo es. Más bien es un conjunto fraccionado de posturas diversas y, también, opuestas entre sí, todo dicho con respeto. Llamamos mayoritario al proceso. Más del 80% de la población de Cataluña está a favor de que el proceso se aclare, que se pueda decidir cuál es la voluntad de la gente. Que al final sea mayoritaria la decisión que se adopte, lo que la gente vote, es lo que queda por ver.
Y es un proceso totalmente pacífico. En el tiempo que llevamos y a pesar de provocaciones y despropósitos varios, en toda la actividad, individual o multitudinaria, no se ha registrado el más mínimo incidente violento. Han salido millones de personas a las calles y las carreteras y no ha pasado nada. Incluso se han dejado las calles limpias; la Vía Catalana proveyó de 2-3 papeleras por tramo y la mayor parte se recogieron vacías. Tampoco se han oído gritos, salvo los que se oyen en los estadios de fútbol, lugares donde el griterío forma parte del paisaje.
Cuando un energúmeno, miembro del Gobierno, y desde el ejercicio de sus funciones, se permite la frivolidad de hacer referencias a la posible actuación de las fuerzas armadas, sólo se puede interpretar como una amenaza. Esto en los países normales y en periodo electoral, es un delito de coacción, por ejercer violencia sobre un proceso democrático.
Los que se oponen al proceso catalán, notablemente el gobierno del estado, hacen continuas referencias a las leyes y la legalidad. Les preocupa enormemente que el proceso sea legal. Esto es normal: las instituciones de un estado deben respetar y hacer respetar las leyes. Pero ambas cosas. Respetar las leyes significa todas. Incluso las que legítimamente proclamen órganos legislativos como, por ejemplo, el Parlamento de Cataluña. Hay que recordar que leyes cambian leyes. Las leyes deben representar la voluntad de los pueblos. Un proceso democrático, mayoritario y pacífico que exprese la voluntad del pueblo se convierte en ley en el sentido de que se debe respetar, sobre todo cuando un articulado concreto se puede resumir en un monosílabo: Sí
(Publicat en català a DiariMés el 14 de setembre de 2015, pag. 9:
http://issuu.com/mestarragona/docs/mtarragona140915
..
Wednesday, September 02, 2015
Bibliografía propia sobre migracions y salud
BIBLIOGRAFIA
PROPIA SOBRE INMIGRACION Y SALUD
“De
que hablamos los pediatras cuando hablamos de factores culturales”.
En Perdiguero E y Comelles JM (eds.) Medicina y Cultura. Estudios
entre la antropología y la medicina. Editorial Bellaterra, 2000, pp
54-70 (ISBN: 84-7290-152-1)
“International
migrations and health care in Spain”, J. M. Comelles, F. Bardají,
L. Mascarella., X. Allué. En Health for all, all in health.
European Experiences on health care for Migrants, Vulpiani Comelles y
Van Dongen, eds. CIDIS/ALISEI,
Perugia, Italia , 2001, pp 84-112
“The
development of health care experiences for foreign migrants in
Spain”.,
L. Mascarella., F. Bardají, X. Allué, JM Comelles. En Health for
all, all in health. European Experiences on health care for Migrants,
Vulpiani Comelles y Van Dongen, eds. CIDIS/ALISEI,
Perugia, Italia , 2001, 144-173.
“La competencia cultural de los médicos de asistencia primaria” Allué X. Revista Valenciana de Medicina de Familia” XV Congrés de la Soc. Valenciana de MFyC, Llibre de ponències, pp 38-44, Peñíscola, 2003
"De la hegemonía de la clínica a la etnografía en la investigación intercultural en salud." X. Allué, Laura Mascarella, Mariola Bernal, Josep Maria Comelles Esteban, Salud e interculturalidad en América Latina : antropología de la salud y crítica intercultural / coord. por Gerardo Fernández Juárez, 2006, pags. 15-32 ( ISBN 84-8427-481-0)
“La
inmigración y su repercusión sanitaria: minorías étnicas,
exclusión social y nuevas enfermedades”. En Bioética
y Pediatría,
Manuel de los Reyes y Marta Sánchez Jacob eds.. SPMYCM. Ergon Edit.
Madrid, 2010 pp: 311-321 (ISBN 978-84-8473-859-6)
“Adopciones
transnacionales. Cuestiones médicas y éticas”. X Allué. Anal.
Esp. Pediatr. 2000; 53: 21-24
Wednesday, August 19, 2015
Saturday, August 15, 2015
L'atur és un monstre gros
Publicat a DiariMés, el 14 d'agost de 2015
Enlace con la canción de Leon Gieco, cantada por Ana Belén disponible en YouTube.
..
Enlace con la canción de Leon Gieco, cantada por Ana Belén disponible en YouTube.
..
Sunday, July 26, 2015
"Speakers' corner" a Lisboa
Relat d'una experiència
Ahir a la nit, després de recórrer amunt i avall la rua Augusta, i amb el neguit al cos per haver marxat de Tarragona en un moment de molta feina per al grup, vàrem protagonitzar el primer speakers' corner de Tarragona pel Sí a l’exterior.
En Jaume, eufòric per les vacances, envalentit pel document “a coisa” d’en Toni, s’ha decidit a fer el primer “bolo”.
Com no tenim papers per repartir complementaré
l’acció traduint simultàniament al llenguatge dels signes. Agraïda estic al wifi de l’hotel i a Sant Google, que m’han permès realitzar un curset ràpid a la iniciació en aquest art. Doncs, eren les nou del vespre quan vàrem escollir la Praça de Rossío per protagonitzar el “bolo”. A falta d’escala, ens veiem obligats a pispar una cadira d’una terrassa. Estem alerta per detectar-ne una de lliure, i així que un grup de “guiris” deixen una taula en abraonem per agafar una cadira abans no s’hi assegui algú altre.
El Jaume s’enfila a la cadira i comença el “meeting”. I ho fa amb tanta passió que en uns minuts estem rodejats d’una munió d’alemanys, anglesos, italians, ... Jo intento imprimir amb els meus gestos la passió del discurs. Tot va molt bé, però la irrupció d’una parella d’espanyols fa pujar de to el que per a tots és un simple espectacle. És clar, ningú s’assabenta de que va la història. El mascle, ell molt “macho ibérico”, comença a xisclar: “catalanes de mierda, hijos de la gran puta, cabrones, ...” Els “guiris” estan entusiasmats, tots carregats d’alcohol, creuen que forma part de l’espectacle. La dona –ja sabeu que les hormones femenines ens fan ser més conciliadores, ... bé no és sempre així- intenta allunyar l’home cap enfora, ja que cada vegada s’acosta més i més al Jaume. Ell segueix impassible amb el discurs, i a cada insult més passió. Els “guiris” ho viuen com un espectacle de carrer i tant eufòrics estan que comencen a aplaudir i a llençar-nos monedes.
Ahir a la nit, després de recórrer amunt i avall la rua Augusta, i amb el neguit al cos per haver marxat de Tarragona en un moment de molta feina per al grup, vàrem protagonitzar el primer speakers' corner de Tarragona pel Sí a l’exterior.
En Jaume, eufòric per les vacances, envalentit pel document “a coisa” d’en Toni, s’ha decidit a fer el primer “bolo”.
Com no tenim papers per repartir complementaré
l’acció traduint simultàniament al llenguatge dels signes. Agraïda estic al wifi de l’hotel i a Sant Google, que m’han permès realitzar un curset ràpid a la iniciació en aquest art. Doncs, eren les nou del vespre quan vàrem escollir la Praça de Rossío per protagonitzar el “bolo”. A falta d’escala, ens veiem obligats a pispar una cadira d’una terrassa. Estem alerta per detectar-ne una de lliure, i així que un grup de “guiris” deixen una taula en abraonem per agafar una cadira abans no s’hi assegui algú altre.
El Jaume s’enfila a la cadira i comença el “meeting”. I ho fa amb tanta passió que en uns minuts estem rodejats d’una munió d’alemanys, anglesos, italians, ... Jo intento imprimir amb els meus gestos la passió del discurs. Tot va molt bé, però la irrupció d’una parella d’espanyols fa pujar de to el que per a tots és un simple espectacle. És clar, ningú s’assabenta de que va la història. El mascle, ell molt “macho ibérico”, comença a xisclar: “catalanes de mierda, hijos de la gran puta, cabrones, ...” Els “guiris” estan entusiasmats, tots carregats d’alcohol, creuen que forma part de l’espectacle. La dona –ja sabeu que les hormones femenines ens fan ser més conciliadores, ... bé no és sempre així- intenta allunyar l’home cap enfora, ja que cada vegada s’acosta més i més al Jaume. Ell segueix impassible amb el discurs, i a cada insult més passió. Els “guiris” ho viuen com un espectacle de carrer i tant eufòrics estan que comencen a aplaudir i a llençar-nos monedes.
El “macho ibérico”, veient que a cada insult el públic respon
amb més crits d’alegria, decideix recular i marxa amb la cua
entre les cames, acompanyat de la femella que li recrimina
l’actitud. Acabem amb més i més aplaudiments.
I és que “España” mai ens falla.
Gràcies a aquest energumen el “bolo” ha estat un èxit.
Hem recollit 10 euros en monedes d’un cèntim. No us podeu imaginar com ens ha costat arreplegar-les. La vorera és feta formant un pedrís i les monedes estan entaforades i trepitjades entremig de les pedretes.
Hem pensat que no estaria de més que en Toni ens enviï el full d’inscripció a Tarragona pel Sí. Creiem que som capaços d’aconseguir uns quants socis durant el viatge. Les vacances predisposen a ser més altruistes i tothom està content. Hem decidit que la primera quota la recollirem en efectiu, no fos que en arribar a casa s’ho repensin.
Toni, no et preocupis. Avui hem comprat un talonari per fer els rebuts a tothom que es vulgui adherir a la nostra causa. Si ens envies el full d’inscripció en farem unes quantes fotocòpies. Els deu euros recollits en monedes d’un cèntim, de moment no els ingressarem al compte de Tarragona pel Sí, perquè no en sabem el número, però ja pots comptar amb ells.
Per assegurar l’èxit del proper “bolo”, per si de cas no s’hi afegeix cap “español” de forma espontània, hem pensat en buscar la complicitat d’algun grup de catalans que trobem pel carrer i proposar-los-hi que cooperin amb nosaltres fent el paper del “español cabreado”.
Avui, però, hem decidit descansar. Seguirem informant dels nostres èxits com a catalans a l’exterior.
I és que “España” mai ens falla.
Gràcies a aquest energumen el “bolo” ha estat un èxit.
Hem recollit 10 euros en monedes d’un cèntim. No us podeu imaginar com ens ha costat arreplegar-les. La vorera és feta formant un pedrís i les monedes estan entaforades i trepitjades entremig de les pedretes.
Hem pensat que no estaria de més que en Toni ens enviï el full d’inscripció a Tarragona pel Sí. Creiem que som capaços d’aconseguir uns quants socis durant el viatge. Les vacances predisposen a ser més altruistes i tothom està content. Hem decidit que la primera quota la recollirem en efectiu, no fos que en arribar a casa s’ho repensin.
Toni, no et preocupis. Avui hem comprat un talonari per fer els rebuts a tothom que es vulgui adherir a la nostra causa. Si ens envies el full d’inscripció en farem unes quantes fotocòpies. Els deu euros recollits en monedes d’un cèntim, de moment no els ingressarem al compte de Tarragona pel Sí, perquè no en sabem el número, però ja pots comptar amb ells.
Per assegurar l’èxit del proper “bolo”, per si de cas no s’hi afegeix cap “español” de forma espontània, hem pensat en buscar la complicitat d’algun grup de catalans que trobem pel carrer i proposar-los-hi que cooperin amb nosaltres fent el paper del “español cabreado”.
Avui, però, hem decidit descansar. Seguirem informant dels nostres èxits com a catalans a l’exterior.
Per altra banda, la vida del turista és bastant dura. No tenim
obligacions, tot el dia badem, bevem “cerveja” o “sumo de
limão”, mengem “bacalhau a brasa” o formatge amb mel. És
esgotador !! Estem segurs que la Tana ens compren perfectament degut a
que fa poc ha passat per aquesta mateixa experiència.
Marta
Lisboa, 25/7/2015
Marta
Lisboa, 25/7/2015
Labels:
"Speaker corner",
Catalunya,
militància indepe,
vacances
Thursday, July 23, 2015
Wednesday, July 15, 2015
Saturday, July 11, 2015
Tuesday, June 30, 2015
Monday, June 29, 2015
Current events (End of June 2015)
This I share with my fiends:
Racial violence in the US. I haven't read enough about the American Civil War but to me it seems slavery was only part of the problem. A very important one, but I got to sense a strong patriotism and anti-big government and independence feelings amongst the rebels. Regretfully today's racial violence and crimes are not circumscribed to the South. Civil wars are not through in just one generation. They drag on and on. See the Carlists wars in Spain. Some say the ETA conflict was the last Carlist war...
Guns and violence. A guy with a gun is bound to shoot somebody. I see no sense in taking away the Confederate flag. Take the guns away instead.
Jihadi terrorism. Last Friday episodes in France, Tunisia and Kuwait City may or may not be connected. But they are connected for sure with the Charlie Hebdo shootings a few weeks ago.
The "We are Charlie" (Je suis Charlie) of solidarity, would now be "we are...what?" "Tourists?"
There is a war out there and the front line is fuzzy. No drone bombings are going to end it.
New defense strategies and new weapons are needed. Like other wars not yet won (the drug war, etc.): follow the money.
Lone wolves. There is not such a thing as lone wolves. Just packs, with members acting individually with sharp fangs. Hunt the pack. They did that in Galicia with the real wolves and extinguished the species in those parts.
Gay marriage. All for it. For what silly reason the gays should be spared the miseries of marriage?
Local news.
Difteria. The death of a difteria child victim after four weeks in the ICU, closed another chapter of the vaccination struggle. Too bad. Two hundred and twenty years of existence and the vaccines and still need fighting for.
Christian Democrats. The until now partner of the ruling party in Catalonia, Unió Democràtica de Catalunya (UDC) is split down the middle over the independence issue. Does anyone care? Less than 3000 card carrying member took part in the poll to decide on the issue in the face of the elections next September 27 (27S). Minority organizations like Procés Constituent , led by an university professor and a radical nun, claim a 49.000 fee paying membership.
Artur Mas. The current president de la Generalitat a Catalonia has made a stronger than ever statement for the Catalan independence asking the political and civil organizations to rally around him facing the elections in 27S and pursuing government actions to create statehood structures to guarantee the process of independence. The Spanish central government just plans to take the whole shebang to the courts, Supreme and Constitutional, forgetting that old Gipsy curse: "Pleitos tengas, y los ganes" : May you have litigations, and even win them...
Assemblea Nacional Catalana. (ANC) Major organizer of massive rallies with a widespread grassroots base proposed its members to join forces towards the 27S elections with other political organizations and parties... but with a rather convoluted question resembling a Vatican proposal concocted by a Jesuit coven...
...we still got a long way to go.
Subscribe to:
Posts (Atom)










