
Mai havia dedicat tanta atenció a uns resultats de futbol però,
d'ençà la "
manita" al Real Madrid em resulta difícil resistir-me a recordar aquestes victòries
abultades del Barça, tot i que em consta que no es del gust d'alguns amics i lectors d'aquest
blog. Permeteu-me però que xali una mica, al mig d'uns temps tan difícils com els que anem vivint.
A l'hora si que puc constatar un cert canvi en la pràctica del futbol i, més
específicament, el que practica el Barça i ha generat Pep Guardiola. El plantejament que condueix a resultats amb varis gols recorda al que va motivar un canvi a un altre esport que jugava de jove, el "
balón-mano". Al
balón-mano sempre es fan més gols per que el camí des que es treu la pilota, es fa molt ràpid i després es succeeixen jugades a la vora de l'àrea defensiva, que no es pot trepitjar, abans de llençar la pilota contra la porteria. Als partits del Barça, els contrincants es despleguen en una o dues
línies davant de la seva àrea que, a la pràctica tampoc es pot trepitjar per no
incórrer en fora de joc. I el Barça va fent combinacions de pilota fins que troba una oportunitat de xutar a porta. Quan un

equip es tanca al darrera el partit resulta avorrit; com els de
balón-mano que atreuen poc
pùblic.
En fa por que la profusió de gols ens faci avorrir el futbol. Espero que no.
Per cert, una part de les alegries de les "
manitas" del Barça m'ha fet picar les meves
arrels republicanes: les "víctimes" han estat tots equips "Reals": Madrid,
Sociedad de
SS, Club
Deportivo Español,
Betis Balonpié... un petit motiu per a cridar "
¡Viva la República!" enguany que fa vuitanta anys de la Segona.