Publicat en part a DiariMés el 27 de febrer de 2018
L'havia sentit de petit, al pati de l'escola com a repte, ràpidament après, a una època en què a classe es parlava espanyol i al pati català, ves per on.
Molts anys després el vaig sentir a un lloc llunyà, quasi insòlit. Al començament dels anys 70 a un sopar social a Montreal, al Quebec, el professor de Física que estava al càrrec de les unitats de radioteràpia de l'hospital on treballava, en sentir que provenia de Catalunya, me'l va recitar amb un excel·lent accent. El Dr. K. tot seguit em va explicar la història. Nascut al que fou Txecoslovàquia, de família jueva, s'havia enllistat a les Brigades Internacionals per a combatre a la Guerra civil espanyola. A Catalunya va aprendre català, almenys els embarbussaments i altres termes col·loquials. També aleshores se l'havia platejat com a un repte idiomàtic. Retirades les BBII, no va poder tornar a casa seva per la invasió nazi i, des de França va emigrar al Canadà. No el van deixar incorporar a l'exèrcit canadenc pels seus antecedents i va aprofitar l'oportunitat per a estudiar Física i incorporar-se més tard a la McGill University.
Ha estat més recentment que he trobat el que sembla l'origen militar de l'embarbussament dels jutges. Sembla que fou utilitzat a les acaballes de la batalla de Montjuïc, el 1641, per a distingir els presoners catalans dels que no ho eren, amb imaginables conseqüències tràgiques. Llegenda o veritat, la història de jutges i penjats i el seu truculent festí d'entralls està arreladeta a un racó de la nostra cultura.
Posts
