Saturday, November 28, 2009

L'art i la redempció dels captius


Va ser aquest cap de setmana passat que vam anar a Soria per a veure la darrera edició de "Las Edades del Hombre"l'exposició d'art sacre que de fa més de 20 anys recull les peces més valuoses de l'art sacre de esglesies i catedrals de Castella i Lleó. Un aventura iniciada pel capellà Jose Velicia, traspassat ara fa uns anys, i que ha mantingut un elevat nivell d'aportacions a la cultura. Amb un generós finançament de la Junta de Castilla y Leon y Caja España, fent servir de seus les catedrals que romanen tancades al culte mentre duren les exposicions, l'excel·lent disseny de les exposicions i la documentació que les acompanya, fan de "Las Edades del Hombre" un esdeveniment cultural memorable en totes les seves edicions.
A més, han servit per a restaurar moltes de les peces exposades, sovint oblidades i plenes de pols a recons d'esglesies, victimes propiciatòries de desaprensius, lladres i clergues corruptes, que de tot hi ha hagut.

Però l'aportació d'avui és la taula de fusta tallada i policromada que il·lustra aquesta entrada i que mostra a Sant Pere Nolasc pagant el rescat d'uns cautius. ("Clicant" a sobre es veu ampliada. La foto es meva i la podeu fer servir pel que volgueu) Formava part de l'exposició de la concatedral de Sòria, i ve a tall del rescat del vaixell de pesca tonyinaire "Alakrana" a Somàlia.

A la taula es poden apreciar detalls com les cadenes que pengen del coll dels captius, la lluentor de les monedes del rescat i l'insignia que penja al pit de Sant Pere Nolasc, amb l'emblema dels Mercedaris que inclou l'escut de les quatre barres.

Es sorprenent (bo, no sorpren ja quasi res) que els partits de la dreta nacional-católica no hagin tingut present la virtut de les Obres de Misericòrdia i d'entre elles, la de redimir als captius, i s'hagin dedicat a tocar els collons del govern d'en Zapatero per haver afavorit el pagament d'un rescat.

Sant Pere Nolasc, miserere nobis.

(De veritat penseu que aquests cabrons de la Conferència Episcopal creuen en Deu i la Santa Mare Esglesia?

Friday, November 27, 2009

From Thanksgiving to Aid al-adhaa


Here in Spain we do not celebrate (as yet) the Thanksgiving holiday. Some years ago I was asked by an American friend if we did celebrate Thanksgiving in Spain. My answer, straight, simple, was that we did not have many things to give thanks for. Alas! Those were the grey years of the “Dictadura”, Franco’s totalitarian state.
This year we did not celebrate, this past Thursday, Thanksgiving either. But some people in Spain were getting ready for celebrations just next day. Today is Aid el kebir, in Arabic العيد الكبير, the Big Feast, the Aid al-adhaa عيد الأضحى‎, approximately 70 days after the end of the month of Ramadan.
Some 45.000 sheep have been slaughtered according the ritual but, under the orders of the Generalitat exclusively in certified slaughterhouses all over Catalonia. A few less than last years because the economic crisis hits everybody and Muslims, immigrant o long time residents, have not been spared.
I have no Muslim neighbors—nor Americans for that matter—so around here there are no signs of festivities but, from whatever distance, I just want to wish them all a very happy celebration, roasted turkey or lamb equally enjoyable, my “besugo a la vizcaina” and nougat still one month away.


Reblog this post [with Zemanta]

Saturday, November 21, 2009

Otra de piratas

(San Pedro Nolasco recibiendo instrucciones del Alto Mando de ir a redimir cautivos)
Con lo que me gustan a mi las de piratas, y parece que esta gente se han empeñado en convertir la piratería del Índico en un asunto de actualidad.

En una entrada en el mes de abril ya le daba yo al tema de los piratas, que si era una cosa de toda la vida y que hasta Cervantes sufrió las consecuencias.

Que andaba de viaje en un navio del rey cuando un jebeque berberisco les abordó a la altura de Palamós y el genial escritor se vio apresado en Argel por cinco largos años.

Estos andaban ahora como locos porque el secuestro del atunero Alakrana llevaba más de cuarenta días y lo jodido que lo han pasado y los 3 millones de euros que ha costado liberarlos...

Pues el hermano de Cervantes tardó un quinquenio en reunir los 500 escudos que les pedían de rescate.

Me parece que era Sant Pere Nolasc, un “botiguer” barcelonés que se dedicó en vida a redimir a los cutivos que es la decimoprimera “obra de misericordia”, justo después de la décima: “dar por saco al peregrino” y la duodécima y postrera “enterrar a los muertos” que no es cosa de dejarlos por ahí tirados. No creo que fuera en plan negocio porque acabó fundando una orden religiosa (¡otra?), los Mercedarios y desde Valencia, que en aquel entonces del siglo XIII compartía el negocio de la navegación mediterránea con Barcelona. Mira por donde los Mercedes Benz tiene su origen etimológico en la cosa esa de redimir los cautivos.

A ver:

-los atuneros que pescan en el Índico venden las mejores piezas a los japoneses que las recogen en las Seychelles y se las llevan directamente en aviones con frigoríficos hasta los bares de “sushi” de Osaka. Y cobran en dólares que depositan prudentemente en bancos de Signapore, Hongkong o en las mismas Seychelles, por no llegarse a Jersey y Guersney que anda ahora más vigiladas.

-los somalis hacen lo que hacían las cañoneras del Hassan II con los pescadores de Barbate hace unos años, hasta que los armadores se decidieron a montar sus flotas en Marruecos directamente.

-El gobierno se gasta una pasta en mantener una fragata, dos o tres helicópteros Sea Hawks y un avión Lockheed P-3 Orion vigilando la zona, pero a las 200 millas que manda la ley del mar. Todo ello en coordinación con la NATO, o séase la US Navy que son los que controlan esa zona y el resto de los siete mares.

-Los Marines ya se quemaron en Somalia (ver “Blackhawk down”, la peli de Ridley Scott) y no están para hostias con el lío que tienen en Irak y en Afganistan.

O sea que no jodamos y que se vayan a pescar a otro sitio.