Featured Post

NORTH-AFRICAN IMMIGRANTS IN RURAL CENTRAL SPAIN

( This paper was never published. Some 12 years old, still worth reading and give consideration. It is reproduced here to anyone's curio...

Tuesday, July 23, 2013

On heads of state, crowned or otherwise

Once accepted there is a need for a state, obviously someone has to be at the helm. There are some experiences of multipersonal government. In ancient Rome, during the Republic, the Senate ruled and the executive power was held by different persons but just for short periods of time, and there were several periods with triumvirates managing the political affairs. But from the creation of the Empire by the Caesars of the Julia family and practically everywhere else, on top of the power there always been a one ruler: king, Pharaoh, emperor, caliph, sultan, maharajah, dictator or whatever. More recently, in modern democracies, an elected president.
The thing is that, in Spain, except for brief periods, the head of the Spanish State has always been a king. Actually, the state is called the Kingdom of Spain. And many of our historical misfortunes have been associated precisely with the figures of the successive monarchs. The kingdom of Spain arises from the union of Castille and Aragon in the XV century, the two most powerful kingdoms in the Iberian Peninsula of that age and time. The so called “Catholic Kings” have been hailed as the forgers of the Spanish unity and the root of the dynasty of Spanish kings. Well, they were not able to provide the most important thing a hereditary monarchy needs, a suitable heir to the throne. Their only surviving child was incapacitated because mental illness, known in history as “Joan the mad”.
The relaying on heredity plus the inability to give birth to proper heirs have been the curse of the Spanish dynasties for 500 years. And the main reason for consecutive wars and disasters that have plagued the history of Spain. The 18th century war is known as The War of Succession. And succession difficulties generated the episodes of the Carlist Wars in the 19th century.
The recent birth of the first son of Edward of Cambridge and Kate Middleton adds a new link in the long chain of one of the longest monarchies of the world, the British Crown. In the middle of all the troubles, the British monarchy had fared through in the past years, genetics have been favorable and they were able to provide an ample supply of consecutive heirs to last for a good century.
Almost simultaneously, the king of the Belgians Albert the Second, abdicated to his son and crown prince Philippe, unexpectedly but without much of a hassle. And that in a country known for being able to continue functioning without a proper government for many months.
Meanwhile the Spanish current head of the State, being a king and from a long dynasty, was nominated heir to the throne by a dictator who had overthrown a legitimate democratic government using force just half a century ago yesterday. No genetics involved there.
Scandals involving the Spanish king’s son in law of graft and embezzlement and the king himself, hunting elephants in the company of an alleged mistress, had brought up renewed questioning of the institution of the Spanish crown.
Overall the main problem still is linking the destiny of countries and peoples to the whim of genetics and the ability of providing successive members of families to occupy the throne.
Feelings and traditions aside, seems like the current 21rst century may put an end to hereditary monarchies for good.


Monday, July 22, 2013

Sobre el dret a decidir, des de Tarragona

L'ajuntament de Tarragona ha votat i decidir no donar suport al PacteNacional pel Dret a Decidir amb una coalició un xic "contra natura" de sociates i populars que no mostra més que l'allunyament dels dos liders dels partits de la realitat que els envolta.
L'article que segueix surt avui al DiariMés.


Per referències als cantonalismes veure una web anarquista o l'entrada a la Wikipedia. El meu respecte històric pels anarquistes ibérics, tan malament tractats per historiadors i politics no se extèn al cantonalisme, un moviment petit burgés de molt curta volada.

.

Tuesday, July 16, 2013

El desballestament de l'Hospital joan XXIII

El desballestament de l'Hospital Joan XXIII

Qualsevol expert en comunicació sap que els desmentits públics sovint tenen l'efecte contrari a l'esperat. No tothom coneix totes les notícies; quan es desmenteixen es molt possible que alguns que no coneixien la noticia desmentida s'hi fixin per primera vegada. I que s'obrin tots els dubtes.
La insistència en desmentir que l'Hospital Joan XXIII no se està desballestant davant de les denúncies de professionals, sindicats i pacients, per a molts que consideren l'hospital com un equipament fonamental per a la nostra ciutat i de referència per tota la, encara, província, no genera gaire tranquil·litat.

La percepció és que el Joan XXIII ha estat desatès des de les instàncies publiques, que s'han retallat sous i serveis, s'han perllongat les esperes de les llistes per a procediments diagnòstics com les ecografies o quirúrgics, fins i tot els denominats "de garantia", els més comuns i la insatisfacció del professionals que hi treballen, és generalitzada.

Això coincideix en el temps amb les declaracions al Parlament d'anteriors directors responsables del Catsalut, J. Prat i C. Manté, embolicats en processos de corrupció. Pels que no ho tinguin tot ben conegut, CatSalut és el Servei Català de la Salut responsable de la gestió de tots els recursos de la Generaltat dedicats a la salut i que gestiona el 97,9% dels 8.685 milions del pressupost que la Generalitat dedicà a la Salut al 2012. Els afers que afecten als anteriors directors del Catsalut corresponen a actuacions de quan just havien deixat el seu respectiu càrrec, ves per on.També en aquestes declaracions, l'arquitecte J. Batesteza, vell conegut de trajectòria, diguem-ne, peculiar, que s'ha fet càrrec de nombroses obres sanitàries publiques, ha admès que l'hospital Sant Joan de Reus està sobredimensionat i que el projecte hauria d'haver estat més reduït. La construcció de tots els centres sanitaris a Catalunya cal que compti amb l'acord i vist-i.plau del Catsalut. També acaba de sortir a la premsa que l'Oficina Antrifrau de Catalunya ha obert diligències informatives a l'actual Director de l'esmentat CatSalut J. M. Padrosa per incompatibilitat amb la seva participació en societats privades que facturen al Catsalut per les seves activitats.

S'ha afirmat que el Joan XXIII s'està desballestant per omplir de contingut al suara dit sobredimensionat hospital de Reus. S'ha fet amb el servei de Cirurgia Toràcica, el que opera els càncers de pulmó. S'ha proposat per a d'altres. S'ha modificat la gestió de tota l'activitat de diagnòstic per la imatge, es a dir Raigs X, Ecografies, TACs i Ressonància Magnètica i Gammagrafies per incorporar-la a una empresa, IDI, que si be és de titularitat pública, es gestiona en règim privat i els professionals queden sotmesos a la legislació laboral comuna. Ningú no ha demostrat encara que això sigui bo. Ni tan sols que sigui més econòmic o racional. Només que permet remenar millor sense controls (sindicals entre d'altres) i portar una política de Recursos Humans més restrictiva.
D'altra banda, les fonts oficials asseguren que la feina dels dirigents locals de l'ICS és totalment satisfactòria puix segueixen fidelment les instruccions iles polítiques de la conselleria. Delegats i conseller afirmen estar molt satisfets amb la gestió tant dels hospitals de l'ICS, com els concertats i l'Atenció Primària de les nostres contrades.

Doncs a mi que m'ho expliquin més clar. Amb un nombre notable dels directius del Catsalut anteriors i actuals pringats i les actuacions qüestionades, costa donar credibilitat a res que pugui sortir d'un estructura publica d'enorme transcendència per a la salut dels catalans i per tant dels de Tarragona. 
De fet no cal que m'ho intentin explicar que d'explicacions anem farts. Fets, que no paraules és el que cal. Unes quantes dimisions, començant pel controvertit conseller, uns quants cessaments, alguns canvi en els fluxes de les inversions, la suspensió de retallades... Alguna cosa objectivament sólida. I no desmentits buits.



Wednesday, July 10, 2013

El PP, el Aznar, el Rajoy, El Bárcenas y la madre que los parió





La verdad es que me da un poco de náusea dedicar una entrada de este blog a semejante mierda, pero la "candente" actualidad me conduce indefectiblemente a echar mi cuarto a espadas y decir lo que pienso.
Candente hoy, on fire, que diferentes líderes del Partido Popular se muestran dispuestos a poner la mano en el fuego por su presidente con la posibilidad de que a continuación tengan que ingresar en la Unidad de Quemados.

Pues no se cómo se atreven porque a estas alturas del partido y aún a expensas de nuevas revelaciones, lo que resulta evidente es que este es un asunto de pringue por dinero.

Hecho probado es que a nombre del Bárcenas--y lo nombro con el artículo delante, como se hace con los delincuentes comunes: el Lute, el Arropiero, el Vaquilla. etc.--había en Suiza un notable cantidad de dinero, 42 (?), 51 millones de euros, que en parte han sido movidos a cuentas en diferentes paraísos fiscales incluyendo los Estados Unidos que, dependiendo de la cantidad, no le hacen asco a ninguna entrada de capital por dudosa que sea su procedencia. Al Bárcenas no se le reconoce otra fuente de ingresos que no fuese su empleo como tesorero del Partido Popular durante los últimos veinte años.

O sea que ese dinero del Bárcenas o era del Partido Popular y lo ha robado, o es la comisión por su dedicación, que el que parte y reparte se lleva la mejor parte.

En el primer caso, el Bárcenas es un ladrón. Pero el PP tendrá que decir de dónde había salido ese dinero.

En el segundo caso, el Bárcenas es un comisionista aprovechado. Pero entonces el PP tendrá que decir de cuanto dinero esos 50 kilos eran comisión que, en el peor de los casos y con una tremenda comisión del 50% sería por lo menos el doble. E igualmente el PP tendrá que explicar de dónde había salido esa pasta y, además, a donde y a quienes ha ido a parar lo que no se llevó el tesorero.

El caso Bárcenas ya ha llegado a su punto judicial: está en el trullo por evasión de capitales.

Lo que queda es el "caso PP": de dónde salió el dinero y que han hecho con él. Ahí hay una responsabilidad fiscal clara. Pero además hay una responsabilidad política que se retrotrae a cuando el partido lo presidía JoseMari que fue el que puso al Bárcenas a cargo de la caja de los dineros.

Ya se que además los sociatas están pringados en Andalucía, que la Unió DC tiene una pasado aún mas turbio que su presente, que el Millet había pringao con sus tejemanejes a Convergencia, que el rey, entre elefantes y Corina, no vió o no quiso ver que pájaro era su yerno y que, como se dice en catalán: "no hi ha un pam de net", que todo está empuercado con corrupción, corruptelas y corrupcioncitas.

Pero antes y primero, el presidente del gobierno del estado, por quien nadie debe poner la mano en ningún fuego sin riesgos graves, debe irse a su casa y que quien le suceda convoque elecciones cuanto antes. Así no se puede seguir.