Featured Post

NORTH-AFRICAN IMMIGRANTS IN RURAL CENTRAL SPAIN

( This paper was never published. Some 12 years old, still worth reading and give consideration. It is reproduced here to anyone's curio...

Wednesday, December 31, 2008

Republicar


... o sea publicar de nuevo. Igual es más viejo que Carracuca (¿quien, coño, era Carracuca?) pero para mi era un verbo desconocido hasta que se lo oí a Joan Barril en su programa "El café de la república", un excelente progama de radio bastante alternativo que realiza a diario en Catalunya Radio a las 9 de la noche bajo la consigna de "la radio tranquila", notable distanciamiento del griterio mediático habitual.
Pero es que hay que republicar un poco cada día. El pelma del premio Nobel Cela decía que ya está todo escrito, pero que hay que seguir escribiendo porque la gente se olvida. (Lo de pelma esta escrito en plan cariñoso para el Cela de después de Los papeles de Son Armadans. Y es que envejecer es un mal rollo que sólo se resuelve con la muerte. RIP)
Republicar es lo que estoy haciendo en otro blog, el del Sabinoso, que recoje artículos de temas diversos centrados en un personaje y publicados durante más de 15 años en una periódico de Tarragona.
Pero republicar es también un ejercicio diario de coherencia. Y como mañana empieza el año en que hará setenta de la desaparición de la II República, pues que
¡¡¡Viva la República!!! ... y feliz año mejor

Tuesday, December 16, 2008

Les intencions del “Comandante Rivadulla”

Vaig viure quasi cinquanta anys a la cantonada d’un carrer que tothom en deia “del gasómetre” o Gasómetro, però que oficialment, als papers, a les indicacions de trànsit, als rètols del carrer, obstinadament es deia que era “la calle Comandante Rivadulla”.

Que la cruïlla fos amb el carrer Hermanos Landa que tothom nomenava carrer de la Unió no era més que una peculiarietat de l’epoca. Trenta sis anys van haver de passar per que els noms tornesin al que eren i no sembla que gaire be ningú se’n recordi del noms assignats per la dictadura.

De petit mai em vaig preguntar que o qui podien ser aquests personatjes. Els cognoms sonaven com a forasters: Landa és un relativament comú cognom basc. I Rivadulla sona a asturià o gallec . En algún moment algú va esmentar que els germans Landa eren dos xicots joves que els havien matat durant la guerra, sense més detalls.

Pero del comandante ningú del meu entorn en savía res. Van haver de passar anys fins que, en alguna oportunitat de conèixer la història de la guerra civil vaig saver que al comandante Rivadulla l’havien mort el dia que l’exercit franquista prengés Tarragona.

A bord d’un camió acampanyat pel soldat xòfer Alberto Arbués Labarta i un grapat de soldats a la caixa, va adelantar a les forces que des de ponent s’aproximaven a la ciutat, vençudes les últimes resistències al Coll de Balaguer al costat del mar i al coll de Lilla a les muntanyes.

Unes patrulles d’exploradors amb ordres d’avaluar les resistències a la ciutat i l’estat dels ponts sobre el riu Francoli els advertiren que havia uns nius d’ametralladores que defensaven el pont de la carretera amb foc creuat. No hi va fer cas i continuar avençant cap al riu. A un punt es va detenir i baixà de l’automovil. Instantàneament un ràfaga d’ametralladora impactà en l’automóvil. Els de l’ametralladora eren veterans de la batalla de l’Ebre i savien fer “cantar” la màquina: una presió al disparador deixant-lo anar immediatament lliuraba 4 o, com a molt, cinc trets; mig segon després es repetía el gest. Això permetia afinar la punteria.

La segona ràfaga va deixar al comanadante Rivadulla estés al terra. Al pobre Arbués una ferida a la cama que la miserable cirurgía del exèrcit nacionalista no va saver curar li va deixar coix per sempre, amputat .

La presa del “comandante”

Federico Rivadulla había estat comandant de la guarnició de la Guàrdia Civil a Reus. I també havía estat destinat a a Tarragona. Es coneixia el pais i la seva gent. Estan recollits testimonis de que volía ser el primer en entrar a Tarragona. Tenia presa en arribar-hi. Aquell mateix dia es va conèixer que el govern francés obría les fronteres als refugiats, ara ja un autèntic riu de persones que fugien del desastre.

Quina era la presa del “comandante”? Penjar una bandera al monument a Rotger de Llúria? O a l’ajuntament? Això darrer ho van fer, unes hores després, soldats de la Brigada de Navarra que entraren en la part alta de la ciutat pel Portal del Roser.

O tenia altres intencions?

A setanta anys de distància no m’imagino a un militar i policia, calent des del front, com a un emisari de pau. I amb coneixements de les situacions anteriors a la guerra, encara menys.

A setanta anys vista, els servidors de la ametralladora del Francolí que li van ferir la cama a Alberto Arbués, van resoldre una incógnita sense resposta. I el carrer “Comandante Rivadulla” endevingué un recordatori del que va passar aquell dia, i del que potser no va passar després.

Monday, December 08, 2008

A nuclear war in the foreseeable future


It is not just that the US and the Russian Federation nuclear arsenals are alive and ready. So much talk about the danger of Iran pursuit of becoming a nuclear power and very little on how India and Pakistan got to be such powers in the not so recent past.

India in 1974 carried out its first nuclear bomb test. Pakistan in 1998, although many think they have had operational nuclear devices since the mid 80’s

Up until the early sixties in the US all new buildings were required to provide a fallout shelter. School children and factory workers had occasional drills of evacuation and refuge seeking and posters like the one in the picture abounded, indicating areas where, supposedly, one could be protected from the consequences of a nuclear bombardment.

Hollywood has insisted in make us remember the dangers of a nuclear war. “The day after” is an American television movie, which aired on November 20, 1983, on the ABC Television Network. It was a tremendous recount of what could happen after an attack with intercontinental missiles with nuclear warheads. More recently CBS has shown the series “Jericho” with more of a survivalism undertone.

GW Bush was stupid enough to be nuclear dangerous. Vlad Putin is much smarter, but no one can trust him. And there is no way to know how much he controls of the nuclear arsenals left in Ukraine and some of the other former USSR republics.
I read recently that North Koreans have put an end to their nuclear plans, but with the India and Pakistan conflict in the make, there are just too many nuclear devices around the world susceptible to explode without much warning.

Perhaps I am growing of age so that I do not give a damn what could happen should a nuclear war was ever unleashed. I do not think it would be worth to live in a devastated world. That is why I think, along with my fellow doctors of the International Physicians for the Prevention of Nuclear War organisation who won the Nobel Peace price in 1985, that all nuclear devices should be destroyed. I do not want to have the chance to decide what to do should a nuclear holocaust ever happen.

Sunday, December 07, 2008

Otro poco más sobre Egan Schmit (Mischa)

Bueno pues por lo menos una imagen. En un archivo fotográfico de las Brigadas Internacionales aparece esta foto identificando a Egan Schmit. Al final resulta que en la Internet está todo, o casi todo.
He recortado la fotografía original que identifica al que está de pie detrás como el comisario político Wally Sabatini y otro soldado.
Cuando tenga un rato (y aprenda) pasaré esta información a Wikipedia y, si todo esto de la red perdura, quedará para la memoria.