Tuesday, August 08, 2017

Pamflets

Les garanties del referendum les dona la confiança

Sentim sovint a arreu que al referèndum li calen garanties. Uns ho diuen per què no es refien dels organitzadors, uns altres per què els hi sembla que calen observadors externs, altres per la complexitat legal dins d'un sistema legal hostil. Però la majoria dels que demanen garanties el que no volen es que el referèndum es faci: mai tindran prou garanties. I, sobre tot, per que en qualsevol circumstància, estan convençuts de que, si es fa el referèndum, guanyarà la proposta a favor de la independencia. Això és el que no volen. Entre nosaltres, ara que no ens sent ningú, ja m'agradaria a mi estar tant segur...
Altres garanties estan en la confiança en el futur. Cert que el futur és el més difícil de predir; sobre tot el futur a llarg termini. Però molta gent, de fet tothom, generalment aposta pel futur en la confiança de que les coses aniran millor. Qui munta una empresa, que fa una carrera, qui cerca i manté una feina, qui fa esport, qui fa recerca, qui demana una hipoteca, qui te fills, tots esperen que el futur els hi sigui favorable. Tots fan una aposta de futur, en el futur.
També hi han grans corporacions que fan apostes de futur. Son gent que maneguen molts diners i tenen moltes responsabilitats davant de qui, també, ha apostat per ells i ha invertit en aquestes empreses. Així Nestlé invertirà 37M d'euros a Girona, Volkswagen escull el port de Tarragona com a gran centre logístic, Zurich Assegurances tria Barcelona per establir un centre mundial de macrodades, el gegant de les telecomunicacions coreà KT s’instal·larà a Barcelona.
També Amazon, que ha comprat terrenys para construir un gran centre logístic al Prat de Llobregat, Hewlett-Packard que invertirà més de 40 MEUR a Catalunya en dos centres “cloud” i Nintendo obre a Tarragona un centre logístic de 13.000 metres quadrats. Easyjet obrirà en El Prat una base operativa després de tancar la de Madrid, Basf invertirà 21 milions d’euros a Catalunya, com fan IKEA, Idilia Foods, Arysta LifeScience o Boeheringer Ingelheim.
Per cert, Barcelona serà seu del Mobile World Congress fins al 2023

Això són garanties de futur. Fer el referèndum i votar SÍ és la garantia que podem oferir a tots aquests que aposten per Catalunya.
Les garanties del referèndum les donarà la confiança. La confiança en un vot majoritari: si voten tres o quatre milions de catalans, els resultats estaran garantits. Per això s'ha d'anar a votar.

L'1 d'octubre vota SÍ.


_____________________________________________

Les coses que interessen a la gent

Davant de certs problemes polítics sovint sentim líders reclamar que del que s'ha de parlar és "de les coses que interessen a la gent" per a, tot seguit, definir quines són aquestes coses. El que és evident és que aquesta definició vol dir quines són les coses que interessen als polítics.
L'exercici de futilitat que són moltes de les enquestes d'opinió fins i tot arriben a fer llistats i ponderacions, generalment valorades en tants per cent que donin suport a una opinió o altra. No crec que ningú pugui prendre decisions basades en, per exemple, que el 2,8% dels ciutadans considerin que la sanitat o les pensions ocupen el 5è o el 8é lloc en la llista de preocupacions.
Quan arriba una oportunitat de decidir, com és la proposta d'un referèndum, la decisió recull diferents opinions i interessos sobre les coses que interessen a la gent:
Que la situació econòmica permeti que hi hagi feina per tothom, que les decisions polítiques siguin a favor i no en contra de la gent (el preu de l'electricitat, la renda mínima, les prestacions per la dependència, etc.), que l'ús de la llengua no sigui una baralla contínua de supervivència, que es redueixin les llistes d'espera, que no hi hagi escoles en barracots, que els trens arribin a l'hora, que desapareguin els peatges d'autopistes pagades vint vegades, que els autònoms no paguin més impostos que els empresaris, que els empresaris no hagin de fer de recaptadors d'impostos i pagar l'IVA abans de cobrar les factures, que els impostos que es recapten al país retornin proporcionadament, que els jutges s'adaptin el país i no el país als jutges, que els pagesos cobrin almenys el mateix que els intermediaris, que es recuperi la memòria històrica que ens prengueren fa 80 anys i les famílies trobin els seus membres desapareguts...
El que interessa a la gent és poder decidir. I decidir és quelcom que només es pot fer quan no depens de ningú per a decidir, que ets independent. Si és el que interessa a la gent, cal votar que SÍ.

_________________________________________
El poder municipal és el poder del poble

Els ajuntaments són les estructures de poder més properes al ciutadà. Es poden elegir cada quatre anys i, en general, tothom es coneix, llevat dels municipis molt populosos. La figura de l’alcalde acostuma a resultar familiar fins i tot en aquestos grans municipis. Alhora conegut, d’una certa confiança i, també, algú a qui culpar quan les coses no van com cal.  A Catalunya la immensa majoria dels alcaldes s’han manifestat a favor del dret a decidir. Ho han fet en públic, davant de tothom, al Palau de la Generalitat. També quasi tots aquestos, uns 800, s’han afiliat a favor de la independència de Catalunya dins l’AMI, l’Associació de Municipis per la Independència.

Els municipis són responsables d’una part molt important d’allò que més afecta als ciutadans de forma directa: els carrers, les escoles, els edificis comuns (esportius, mercats, etc.), l’aigua corrent, el clavegueram, la neteja, la recollida de la brossa, la vigilància i cura del medi ambient, el trànsit, la conservació del patrimoni i una bona part dels serveis socials (dependència, beneficència, ajudes, etc.).

Per a fer això tenen els recursos procedents dels impostos: el municipals com l’IBI (dels bens immobles), els de construccions i obres, o els dels vehicles. També alguns altres en forma de taxes, es a dir impostos per activitats i subministres com l’electricitat, el gas o les línies telefòniques en part per la ocupació d’espai públic i altres més petits sobre obertura d’establiments, festes  i demés. Això però, no arriba ni de molt per a cobrir les necessitats d’un poble o una ciutat. Cal, a més, una substancial aportació dels diners que l’estat recapta i que hauria de distribuir entre els ajuntaments. Aquesta part és més problemàtica per què son diners que recapta l’estat i distribueix segons els seus criteris i conveniències. I això gaire be mai és ajustat. Acostumen a primar criteris poblacionals de manera que els municipis amb menys població, que forçosament han de proveir serveis a vegades en terminis d’una unitat ( un mestre, un guàrdia, un treballador social), sempre fan curt.

Tot el moviment recentralitzador dels successius governs de l’estat espanyol recents ha maltractat als ajuntaments. I lògicament, de retruc, als ciutadans. Les quasi inevitables restriccions a les que ha forçat la crisi econòmica, han repercutit molt intensament sobre els municipis, i gaire be gens sobre l’estructura de l’estat central que s’ha estimat més rescatar bancs podrits i fer AVEs que no van enlloc. Això han estat decisions polítiques. I no porten camí de canviar.

Si 800 alcaldes creuen que només amb la independència es pot canviar aquest estat de coses, potser que no vagin equivocats. Per això els hi haurem de donar suport. L’1 d’octubre tenim una oportunitat, votant SI al referèndum. Ens hi juguem molt.



Tarragona pel Sí