Escrit a l'octubre de 2019.
Dos clergues de Ripoll
Un amic ha portat a la meva atenció la història del papa Silvestre II. Data de fa mil anys, just
sobre el canvi de mil·lenni, tot coincidint amb la seqüència de la destrucció de Barcelona el
985 i la posterior recuperació que assentà les bases de Catalunya com a entitat
independent. El compte Borrell, d'Urgell i Besalú, esdevingué també de Barcelona i deixà de
retre obediència al rei de França.
Silvestre II, de nom Gerbert d'Orlhac (en francès: Gerbert d'Aurillac), nascut a Belliac,
Comtat d'Alvèrnia, ca. 938, fou Papa de l'Església Catòlica, el primer d'origen occità. Com a
filòsof i matemàtic va ser un dels actors principals de la renaixença occidental de l'edat
mitjana. Diu la història que el 963 va ingressar com a monjo al monestir de Sant Guerau
d'Orlhac on va estudiar gramàtica, retòrica i lògica, les tres disciplines del Trivi. Hi va
romandre tres anys al Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). Es creu que en aquest
període va viatjar també a Còrdova i a Sevilla. Aquesta estada a la península Ibèrica li va
permetre entrar en contacte amb la ciència àrab i iniciar-se en l'estudi de les matemàtiques i
de l'astronomia, i introduint en l'Europa cristiana el sistema decimal i el nombre zero.
Des de Ripoll va viatjar a Roma i uns anys després, l'arquebisbe de Reims, Adalberon, el va
cridar al seu col·legi episcopal, on va donar classes de diverses matèries, religioses i
profanes. Destacava especialment per l'erudició en el camp científic, en concret, en el
coneixement del quadrivi, conjunt de disciplines que incloïa l'aritmètica, la geometria,
l'astronomia i la música. Les seves bones relacions amb la cúria el van portar a ser bisbe i
arquebisbe a diferents localitats italianes. Va ser designat Papa el 2 d'abril del 999 succeint
a Gregori V que havia mort un parell de mesos abans. Va triar el nom de Silvestre II en
homenatge a Silvestre I, Papa en temps de l'emperador Constantí, qui va adoptar el
cristianisme com a religió oficial de l'imperi Romà. Conegut pels seus coneixements fou
clergue, astrònom, matemàtic, filòsof, teòleg i astròleg.
Llarguíssima distància d'un altre clergue de Ripoll, dissortadament actual, de religió
musulmana que el 2017, que va organitzar una cèl·lula jihadista i planificar un terrible
atemptat a Catalunya. La sort va determinar que els explosius que preparaba li petessin a
les mans, enviant-lo al paradís.
Hi ha bastants coses estranyes al voltant de la figura d'Abdelbaqui-es-Sati, l'imam de Ripoll.
Tenia tants registres d'infraccions de la policia i de la justícia que tot fa olor d'un agent
operatiu. Havia estat informador de la policia, de ben segur de la Guàrdia Civil. És molt
estrany que, després d'haver passat quatre anys a la presó per un delicte de tràfic de
drogues, fos alliberat el 2014, sense uns periodes de tercer grau. Un cop al carrer va viatjar
lliurement al Marroc, Bèlgica i Suïssa i almenys un cop va ser trobat anant al hajj a la Meca
amb un grup de joves. El seu nom i el passaport haurien d'haver aixecat una bandera
vermella més d'una vegada, a menys que els seus registres no fossin esborrats o etiquetats
confidencials. Fins ara, el govern espanyol no ha donat les explicacions adequades de tot
aquest assumpte. Recentment l'Audiència Nacional ha tancat el procés d'instrucció judicial
amb l'al·legació de què és mort.
La sensació general és que els atacs van ser un atac terrorista de falsa bandera, organitzat
pels serveis secrets espanyols, amb l'objectiu de justificar el desplegament de l'exèrcit a
Catalunya per tal d'evitar el moviment independentista català. Aquesta no és una teoria
conspirativa. Encara estem molt lluny d'explicar moltes coses.
En aquest segle, lamentablement hi haurà més coneixement d'aquest clergue que de
Silvestre II.
XA/Oct.2019
Posts
