La incertesa

 

Una guerra per a una generació

Una guerra per a una generació

Un joc pervers entre les dues potències nuclears mundials: els Estats Units i Rússia, que sembla que es volen entendre, ha donat lloca la percepció d'una amenaça de conflicte mundial. La Tercera Guerra Mundial s'ha alçat en l'horitzó del futur com a una realitat possible a curt termini.

Els ciutadans europeus, víctimes i protagonistes de les dues guerres anteriors que figuren en aquest recompte històric, fa temps que es van comprometre, si més no tàcitament, a no voler cap guerra en el seu territori mai més. Així i tot, han promogut estructures de defensa notablement efectives com forces militars i bombes nuclears (França i el Regna Unit) tot al llarg del període que es va conèixer com la Guerra Freda. De freda no tenia més que una disminució dels morts a Europa, però mantinguts els escenaris col·laterals d'altres territoris com Corea, Vietnam, l'Orient Mitjà i altres on la guerra fou prou "calenta".

La decisió del president Putin d'intentar posar fí a un conflicte de vuit anys de durada mitjançant una, així dita, "operació militar especial", que era una invasió reial i efectiva d'un país independent com Ucraïna. La resposta defensiva d'Ucraïna amb la decisiva ajuda d'Occident ha presentat un escenari bèl·lics amb possibilitats d'estrendre-s-hi a altres territoris i estats de la Unió Europea. El, de bell nou, president dels Estats Units per la seva part ha decidit una retirada dels seus efectius militars estacionats a Europa amb l'anunci de què els països europeus s'han de fer càrrec de la seva defensa. Això ha anat acompanyat de l'inici d'unes converses per a un alto el foc, curiosament entre els Estats Units i Rússia, sense participació de l'estat invadit i contendent: Ucraïna.

A aquests moviments difícilment comprensibles com a tàctics, més que estratègics en l'àmbit mundial, la resposta de les autoritats europees ha estat la consideració d'un increment dels recursos dedicats a la defensa per a l'adquisició de material i estructures militars, i una, un xic histèrica, crida a la població de proveir-se d'elements, un kit" de supervivència per almenys 72 hores (sic!). I, amb això, generar un nou estat de por a la guerra de la població.

S'aixequen dubtes sobre tot aquest enrenou que tenen uns rivets de comèdia si no fos per la tragèdia que albiren. 72 hores...i després què?

La part de la dedicació de milers de milions d'euros, per cert, dels nostres diners, a la defensa es desperten preguntes sobre a què els dedicaran. Una cosa que ha demostrat l'episodi de la nova guerra al Donbàs és que alguns elements considerats essencials per la guerra convencional com avions i tancs han resultat inútils. L'aviació russa s'ha quedat a terra per què les baixes produïdes per la defensa antiaèria ucraïnesa l'han delmat exageradament, més enllà de poder ser un factor decisiu. I els tancs russos han demostrat que no poden operar ni tan sols en un territori tan orogràficament favorable com les planures ucraïneses, quan el desglaç i les pluges primaverals deixan tot fet un fangar.

L'altra gran dificultat, això en els dos bàndols, està en la possibilitat d'enllistar prou efectius per a incorporar-los a les tropes combatents. Milers de joves en el que es coneix com a edat militar, han fugit tant d'Ucraïna com de Rússia cap a altres països.

Em diuen que el més buscat a Ucraïna per a incorporar a les forces combatents són quitxalla que domini els videojocs, amb habilitats manuals per a pilotar drons que molts adults no tenen. Veurem herois militars, de guerra, a adolescents de tretze anys hàbils amb la Play Station, Xbox o Nintendo. Això, però, mentre que no hi hagi algun eixelebrat que premi el botó nuclear i aquesta serà l'última generació sobre la terra.

Xavier Allué, abril 2025