Consorci del patrimoni
En general, els naixements, sigui d'humans, nens, o cadells d'animalons incorporats al ramat, són sempre benvinguts i porten alegria. El naixement d'ens socials, fins i tot institucions dins l'administració, també haurien de ser percebuts com a novetats mereixedores d'il·lusió i alegria. Quan el Consorci del Patrimoni Romà veu la llum, després d'una gestació llarga i tempestuosa, també.
Benvingut sia i que molts anys i bons acompanyin la seva vida. Després de tota una vida dedicada a l'assistència de nadons, ves que aquest part me l'he perdut. Però això és igual, la meva presència naturalment obviable, no pot tenir més motiu que la curiositat, potència humana que mai queda clar que sigui virtut o pecat. Es pot lamentar que tampoc hi foren presents altres protagonistes de l'interès i la responsabilitat sobre el Patrimoni Romà com la Universitat o l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, entitats acadèmiques que aporten coneixement. O el Port, propietari d'una part del patrimoni que històricament ha dedicat molts diners i esforços a la protecció i difusió de la realitat de la presència romana. O la Reial Societat Arqueològica Tarraconense que, tot plegat, només fa cent vuitanta anys que es dedica a la protecció del patrimoni i el seu coneixement. Tant li fa. Ja faran de padrins del bateig, si l'arquebisbat així ho proveu des de la seva, de moment, condicionada participació en el Consorci.
Com a pediatre, però, sempre davant d'un nadó, he dedicat atenció i observació curosa per assegurar-me i assegurar als seus pares, la integritat anatòmica i funcional del nou nat, i l'absència de defectes o malformacions. Avui dia, amb les ecografies i altres exploracions tot això ja ho detecten els obstetres, però fins que el nadó no ha nascut sempre sobrevola la preocupació de què no hagi sortit un "engendro".
Hi ha un proverbi africà que diu que per a que neixi un nen només cal la mare, però què per educar-lo fins que es faci gran, cal tota la tribu. Haurem d'esperar, doncs. Però serà una espera vigilant perquè, no ho oblidem, la responsabilitat del Consorci del Patrimoni de Tàrraco no és davant de les administracions que ho componen, ni tan sols dels ciutadans de Tarragona que hi viuen a sobre. Segons la declaració de la United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, la UNESCO, d'ara fa un quart de segle, el patrimoni és de tota la Humanitat. Per si algú no ho té clar, la UNESCO, amb el seu reconeixement ens obliga a tots i, per descomptat al acabat de nàixer Consorci, a cuidar-lo i mantenir-lo. I, per cert, tampoc aportaran ni un duro.
S'ha fet un comparatiu amb la situació del patrimoni romà i el museu de Mérida. L'Emèrita Augusta conserva un extraordinari patrimoni d'una ciutat que no va patir els successius setges i destrossa que Tàrraco ha patit. Repetides inundacions del Guadiana van tapar de fang què, després esdevingut pols va preservar moltes estructures que foren fàcils d'excavar i recuperar- Per cert, va ser el meu oncle José Álvarez el protagonista de la construcció del fantàstic museu que hi tenen. Consorciar poders a Extremadura és quelcom més fàcil, i ara el Museu Nacional el dirigeix la meva cosina que, un temps abans va ser consellera de Cultura i Patrimoni de Comunitat autònoma.
És de desitjar que aquí es facilitin els acords i es progressi tot plegat més enllà dels 800MEUR del senyor Illa i la seva prodigalitat. El que passa és que hi ha molta teca, i els períodes de govern entre eleccions són el que són i des de la perspectiva ciutadana, hem vist de tot.
Xavier Allue
Setembre 2025
Posts
