Corruptes i corruptors

El que està enverinant la política de l’estat és la continuada revelació d’escàndols en la gestió que en la seva il·legalitat denoten una corrupció en les pràctiques. La corrupció en Biologia és una fenomen que acompanya la degradació d’éssers vivents cap a la mort. Els egiptòlegs ens ensenyaren els esforços de mantenir íntegres els cossos dels faraons i altres persones. Mòmies. Hi ha hagut una veneració pels cossos incorruptes de sants, atribuint a l’absència de degradació una qualitat de santitat. Relíquies.

La degradació de les pràctiques dels polítics, sensiblement a l’estat espanyol, però també a altres àmbits, no és matèria de mòmies o relíquies. Només és una mostra de la podridura d’un estat. Durant els anys de la dictadura era evident que TOT l’estat era corrupte. Les assignacions de recursos públics als amics, els privilegis de les persones i les institucions addictes al règim, les decisions sempre alienes a l’interès de la gent, els robatoris estatals organitzats,l’enriquiment d’estraperlistes i concessionaris eren realitats evidents i mantingudes. Els canvis de la tan esmentada transició ho foren per algunes estructures com el Congrés i les eleccions, però les institucions i organismes estatals centrals, l’estat corporatiu franquista, va sobreviure formen un monstre que devora els diners dels impostos i dedicat a la seva supervivència.

Així, els Consells generals, siguin del “Reino”, de l’Advocacia, dels Col·legis professionals (Notaris, Registradors, Metges, Farmacèutics, Arquitectes, etc.), ell aparells centralitzadors com les Confederacions hidrogràfiques, els Ports de l’estat (a Madrid que no té mar), Aeroports (AENA), transports ferroviaris (RENFE i ADIF), Tribunals especials com el de “Cuentas”, Audiència Nazional i el Consejo General del Poder Judicial, i el també qualificat de “Tribunal Sublim” Suprem, Federacions esportives, notòriament la del futbol, Instituts nacionals com el Cervantes, l'Elcano, d’Estadística, dedicats intensament a distorsionar la realitat, els cossos i forces de seguretat, totes les “Reales” institucions i acadèmies i una munió més, participen de l’ambient corrupte de l’estat. Com totes les estructures dependents del Gobierno de l’estat, ministeris, direccions generals, etc. Ah!, i la Casa Reial.Que els partits polítics colonitzin tots aquests racons de l’estat només és natural. Pot ser una frivolitat posar-ho to en el mateix sac, però sembla com si tots participen d’unes característiques comunes: la seva ubicació geogràfica, la seva comuna endogàmia, la notòria absència de persones procedents de Catalunya en els seus escalafons, la dependència directa o indirecta dels pressupostos generals de l'Estat … a un petit pas d’una prevalent catalanofòbia. Servidors públics, però que ho són bàsicament servidors de l’estat, no de la gent. Per la seva situació social, corruptibles, més els que ja són corruptes.

L’altre factor necessari els conformen tots aquells interessats a beneficiar-se de l’estat. Totes aquelles persones, empreses, institucions que opten a vendre productes o serveis a l’estat en les condicions més favorables possibles. Tal podia ser un objectiu legítim excepte quan s’utilitza el recurs de subornar funcionaris, polítics en actiu i els seus partits o directius d’organismes, amb diners comptants i sonants o, també, promeses d’ocupació futures al sector privat en què es coneix com a “portes giratòries”. Diners “blancs” que figuren en els pressupostos de les contractacions sotes les lleis de contractes de l’estat en forma de comissions facturables o diners “negres”, bruts, ocultats en paradisos fiscals, a canvi de tractes de favor o utilització torta de lleis, ordenances o condicions.

L’epítom de la corrupció l’ha aconseguit el gobierno del Partit Popular de Rajoy ara fa uns anys, quan el seu ministre totpoderós d’Hisenda Cristóbal Montoro, cedint la redacció de les lleis i les condicions de recursos públics a assessories de la seva propietat, per a afavorir empreses privades en els seus negocis. No calen tractes de favor, construeixen el favor i l’integren en les lleis i regulacions abans de publicar-les. Un estat que té el seu anterior cap a l’exili per a evitar respondre del seu enriquiment il·legal, que faci maniobres remunerades per a afavorir clients, no és més que un cos corrupte, comdemnat a desfer-se en pols tot ell. Com amb les mòmies, no cal més que aixecar la tapa del sarcòfag.

Anys 80 i 90: Escàndols inicials

• Cas Filesa (PSOE): Finançament il·legal del partit en els anys 80.
• Cas Roldán (PSOE): Malversació de fons per part de l’exdirector de la Guàrdia Civil.
• Cas Juan Guerra (PSOE): Tràfic d’influències del germà del vicepresident.
• Cas Naseiro (PP): Finançament il·legal implicant altes instàncies del PP.
• Cas Mariano Rubio: Irregularitats financeres del governador del Banc d’Espanya.
• Cas AVE/Seat: Suborns i adjudicacions fraudulentes d’obra pública.

Anys 2000-2010: Expansió de les trames i judicialitzacions

• Cas Malaya (Marbella): Macrotrama urbanística, dissolució de l’ajuntament i més de 50 condemnats.
• Cas Gürtel (PP): Suborns, adjudicacions públiques fraudulentes i finançament il·legal del PP, condemnes a dirigents principals.
• Cas Palma Arena (Balears): Diversos casos de malversació en l’obra pública esportiva.
• Cas Brugal (Alacant): Suborns i favors en la gestió de residus i contractació pública al País Valencià.
• Cas Pretoria (Catalunya): Trama urbanística amb exaltes càrrecs de PSC i CiU.
• Cas Campeón (Galícia): Trama d’ajudes públiques i contractes a empreses privades.
• Cas 3% (Catalunya): Comissions il·legals del 3% a canvi d’obra pública, vinculades a CDC.

2010-2025: Nous escàndols i investigacions recents

• Cas ERE Andalusia (PSOE): Desviament d’ajudes a treballadors, condemnes per exalts càrrecs de la Junta.
• Cas Noós: Malversació i blanqueig pel gendre del rei, Iñaki Urdangarin.
• Operació Púnica: Xarxa de suborns i licitacions fraudulentes a Madrid i altres comunitats.
• Cas Bankia i preferents: Irregularitats financeres en la gestió d’entitats bancàries amb participació d’expolítics.
• Cas Palau de la Música (Catalunya): Expoli de la institució cultural i comissions a CDC.
• Cas Pokémon (Galícia/Astúries): Suborns i adjudicacions fraudulentes en diverses localitats.
• Cas Rus (València): Suborns i contractació pública sota mandat d’Alfonso Rus (PP).
• Cas de los trajes/Francisco Camps (València): Acceptació de regals de luxe a canvi de favors polítics.

Casos d’actualitat (2022-2025)

• Caso Delorme/Koldo (PSOE): Presumptes cobraments i adjudicacions fraudulentes en compres mask durant la pandèmia, investigació oberta per la Fiscalia Anticorrupció i la Fiscalia Europea per desviament de fons COVID-19.
• Casos de contractes i comissions PSOE (2024-25): Adjudicacions irregulars de contractes públics, amb implicació de membres de l’executiu i xarxes empresarials ja vinculades a trames anteriors.
• Caso Globalia, Barrabés, Complutense, Hydrocarburants (govern Sánchez): Diverses trames d’irregularitats administratives, concessió de llicències i comissions il·lícites recentment revelades.
• Cas Bárcenas (PP): Finançament il·legal i pagament de sobresous ocults dins el PP.
• Investigació a Rita Barberá i regidors València: Indictament massiu i sospites de blanqueig sistemàtic a l’ajuntament.

Altres trames i àmbits

• Entitats financeres: Fraus reconeguts a Bankia, CAM, NovaCaixaGalicia, entre altres caixes d’estalvi.
• Administració local i contractes: Centenars de casos menors en ajuntaments, diputacions i empreses públiques a tot el territori.
• Trames d’obra pública regional: Freqüents adjudicacions il·legals en infraestructures, urbanisme i serveis municipals.

 

cal afegir els actualment amb instruccións obertes de múltiples Comunitats Autónomes  

Resulta avorrit llistar casos als que els hi van afegint noms d’expedients policials, a vegades de les institucions o empreses implicades, els seus protagonistes o noms fruit de l’imaginació sempre un xic tronada de l’agent de la pasma que obre el primer expedient.

ELS CORRUPTORS

Empreses implicades en casos de corrupció política a Espanya (1975-2025) 

• Construcciones y Contratas (actualment part de FCC)
  OHL (Obrascón Huarte Lain)
  Sacyr - Vallehermoso
  FCC (Fomento de Construcciones y Contratas)
• Dragados (ACS)
• Indra
  Bankia
  Banca Catalana
  Mercasa
  Viajes Marsans
  Emarsa(València)
• Nozar
  Correa, Special Events i Easy Concept
  Clece Filial de serveis d’ACS, Roca i Cobet
  Grupo Pascual, Eulen, Ilunion
• Acciona (Entrecanales)
• Empreses de Víctor de Aldama
  Xarxa d’empreses pantalla que actúa com a intermediària en casos com Koldo/Ábalos, contractació COVID, trama d’hidrocarburs i altres.
• Emarsa, Urbaser, Sufi, Axis, assignades mitjançant concursos fraudulents en desenes d’ajuntaments.
• Empreses financeres públiques i caixes d'estalvi:
  A més de Bankia i Banca Catalana, participació de NovaCaixaGalicia, Caja Castilla-La Mancha, CAM, Banco de Valencia en processos d’irregularitats, dietes il·legals i targetes black.  

 Comença a ser molta gent pocavergonya...

Xavier Allué

Tarragona, Nov. 2025

(una versión mas corta se publicó en DiariMes en julio de 2025)

El jaciment arqueologic de Tarragona