COMENÇAMENT DE CURS MULTICOLOR

Enguany encara es notarà més la varietat ètnica dels alumnes a les escoles. Del fenomen immigratori dels darrers anys, l’increment ha estat progressiu. Uns seran nens arribats de l’estranger, des de fora de les muralles Shengen, i un bon grapat nascuts aquí, de pares immigrants.

L’any 2004, el darrer del que tenim xifres, els fills de pares immigrants nascuts a Catalunya arriben al 16%. Així doncs ja sabem els que començaran escola al 2007. A tots els efectes, benvinguts siguin.

La qüestió però, te algunes peculiaritats. No tots els nenes aniran a escola, tot i que, al nostre context legal, és obligatori. I no es repartiran entre totes les escoles, si no que es concentraran en unes, mentre que d’altres a penes en tindran.

La coherència, cohesió, estabilitat de la nostra societat, del nostre país, passa per una presa de consciència de les realitats. Els nous ciutadans s’han d’integrar. Això es bo per a tothom. I la integració comença des del primer moment, al nàixer, i continua amb la incorporació a la societat que, per als nens, és començar a anar a escola.

Integrar es posar tots els mitjans per a evitar la marginació, l’exclusió o la separació dels membres de la societat. Els que han vingut, els que han nascut aquí, no marxaran. Estan aquí per a quedar-se. I no podem cometre l’error d’ignorar-los.

Els infants han d’anar a escola. Però alguns col•lectius, podríem dir “ètnies” o cultures, això no ho tenen clar. Alguns àrabs, alguns xinesos, algunes gitanos, no creuen que els seus fills hagin d’anar a escola. Alguns musulmans retiren les seves noies del sistema educatiu tan bon punt arriben a la pubertat. Amb tot el degut respecte a la diversitat, ara per ara i aquí, el millor passaport per al futur dels joves, dels menors, es l’escolarització. I és també el seu dret.

Així s’ha d’explicar als pares, i tots plegats estem obligats a vigilar-ho i, si s’escau, denunciar-ho.

Algunes escoles dificulten l’admissió d’alumnes que pertanyen a minories o son estrangers de naixement o origen. Les escoles privades poden fer el que vulguin, però si son subvencionades i, per tant, publiques estan obligades a admetre la seva quota d’immigrants.

Així s’ha d’explicar als pares dels altres, i tots plegats també estem obligats a vigilar-ho i, si s’escau, denunciar-ho.

Per que tots plegats no ens podem permetre el luxe ni la desgracia de generar “ghettos” ni nuclis d’exclusió. Ni que els infants, els menors, perdin les seves oportunitats d’integrar-se, conviure i desenvolupar-se lliures a la nostra societat.

Al cap i a la fi, l’única qüestió es tenir ben clar que som, que vol dir “nosaltres”. Som i serem, si som tots.