Abans de que passi més temps i amb la convicció de que no hi ha res més dificil de predí que el futur, això és el que crec que acabarà passant a la situació política catalana els propers mesos:
1. Estatut. Ara ja no se’n parla gaire be gens. El Tribunal Suprem publicarà a mig març una sentencia de caire “interpretatiu”. Això vol dir que serà molt llarga, que fara una repas de tot el que hi ha de conflcitiu al text, “interpretarà” el que sembla que vol dir, però no inclourà cap recomenació sobre el que s’ha de fer de forma concreta i expresarà el respecte per les decisions populars. Com el proverbial “part de les muntanyes”, massa soroll per a res o el clàssic “much a do about nothing” de Shakespeare.
2. La reacció a la sentència. Un munt de comentaris i un possible recurs de reposició per part del PP, mentre la resta s’ho miraran amb distanciament.
3. Les eleccions. Amb aquest tema aparcat, la legislatura catalana seguirà fins al seu final legal, convocant-se les eleccions als vols de la Diada, per fer-les a l’octubre. Existeix la possibilitat de arribar al final de la legisatura, exhaurir-la, però continuar fins a sis-vuit setmanes sense convocar eleccions, cosa legalment possible i que s’acabi per fer-les al gener.
4. Els resultats. No guanyarà ningú. Delendum est Tripartit. Convergència pot guanyar en vots, però no suficientment en escons. I acabarà fent una proposta de govern de concentració amb els sociates. Fins i tots és possible que el president sigui un independent de compromís. I enfocarem vuit anys de “sociovergència”. La torna serà l’alcaldia de BCN.
El que deixo aquí escrit per a testimoni.
Posts
