Showing posts with label eleccions. Show all posts
Showing posts with label eleccions. Show all posts

Saturday, June 01, 2024

Europa

 



Europa


Europa és un continent. No sé de quan es va començar a fer servir aquesta definició per a descriure una àrea geogràfica. Probablement foren els mariners, navegadors d'ampla singladura, que des del mar varen entendre els límits de les terres que el mar envolta. A mi em sona a una convenció renaixentista. En tot cas, en definir un continent també es va definir un contingut.

El que Europa conté és un seguit de terres i gents que ocupen una part de la massa de l'Euràsia, situada entre el pol nord i el paral·lel 30 més o menys, i entre el meridià 10 oest i el 30 est, a l'hemisferi nord del planeta.

Les projeccions en dues dimensions de l'esfera terrestre, el que es diu planisferi, les més populars des de la de Joan de la Cosa acostumen de situar Europa al mig. La projecció del planisferi més conegut, la Mercator, a més de tenir una distorsió notable de la realitat, fa Europa molt més grossa del que realment és.

Deia Fernando Arrabal, el dramaturg espanyol del segle passat, que si divideixes des dels cantons dues bisectrius el mapamundi, comproves que es creuen a un punt: el centre de l'univers, exactament a Ciudad Rodrigo, vila salmantina on ell va néixer. A Europa.

Habitada per prop de 500 milions d'humans durant el període històric, Europa ha exercit una notable influència sobre tots els habitants del món. Probablement fou la construcció de la cultura grecoromana la que, al llarg dels passats dos mil anys, ha modulat i construït la realitat al planeta. En part s'ha degut a una coneguda pulsió imperialista que, amb violència, ha imposat llengües, costums, coneixements, doctrines, comportaments, idees, i capteniments arreu del món.

Almenys de moment cap altra de les cultures hegemòniques com la xinesa, la hindú o l'àrab, tot i incloure col·lectius molt més nombrosos, ha pogut fer-se tan universal.

Arreu del món es parla comunament alguna llengua europea, es vesteix a l'europea, es menja a l'europea, s'allotja en hotels europeus, es fa servir moneda europea. L'hora europea, les numeracions europees, els sistemes mètrics europeus, les modes europees, els mètodes comercials europeus, les lleis originàriament europees, són les hegemòniques. La norma. El normal és l'europeu, la resta és exòtic, per més que inclogui milions de persones.

Això es critica com “eurocentrisme” quan s’ignora la multiculturalitat i diversitat mundial, cosa que no s’ha de fer. Però la realitat de l’influència cultural d’Europa és incontestable. Probablement l’afluència econòmica, la seguretat, les llibertats democràtiques i la protecció social siguin els factors principals que fan Europa atractiva arreu. Però també els modos i modes, l’estil de vida i els respecte mutu.

D'aquí a uns dies, els afortunats ciutadans dins de la part geogràficament d'Europa, que un dia van decidir mirar unir-nos en un esforç comú, tenim l'oportunitat de votar els nostres representants per les institucions que ens governen.

Cert que aquesta unió, la Unió Europea, és molt recent. Fins i tot alguns estats membres ho són de fa quatre dies, com aquell que diu. Però recollint una història de segles els habitants d'Europa continuem oferint a tota el resta del món una manera de comportar-se i de conduir les nostres vides que, ara per ara, sembla ser la més acceptable, favorable i, també, desitjable. Doncs no deixem de passar l'oportunitat i votem. Hi ha milions que voldrien fer-ho. Però és el nostre privilegi i el nostre dret.

És igual què voteu. No us equivocareu perquè esteu exercint un dret lliure i això no té preu. Si els elegits després no responen els compromisos de les seves propostes, no patiu. En quatre anys els podeu fer fora i triar uns altres. Aquest 9 de juny voteu. Per Europa i per nosaltres mateixos.


Xavier Allué (Maig 2024)


(Imatge de Reddit)

Tuesday, April 09, 2024

LListes electorals


La configuració de les llistes electorals és una de les tasques més delicades dels partits polítics i agrupacions que concorren a les eleccions. L'actual sistema vigent concedeix als partits la discrecionalitat en la tria dels components de les candidatures. Sovint, les decisions es prenen a la si dels comitès executius en funció de preferències d'origen divers. Influència, personalitat, carisma, presència, o contribució en diners o en espècie al partit són determinants. També l'històric, curriculum vitae o prestigi professional, tot i que no sempre ajuden. Tot plegat, els comitès executius i, molt especialment, els secretaris d'organització són els responsables. Aquest és el poder que ostenten els secretaris d'organització, sovint totpoderosos però no sempre coneguts o populars.

Els components, els designats de les llistes electorals són a l'hora dependents i representatius de les organitzacions polítiques.

El sistema electoral contempla que la representació sigui territorial, assignada a les circumscripcions electorals. Succeïx, però, que es poden assignar els elegibles a les circumscripcions amb les que tenen poca o gens de vinculació. Els espanyols els hi diuen representats "cuneros". És un terme originat al segle XIX, després de la restauració borbònica, referint-se amb aquest terme "...tanto a niños abandonados al nacer como a toros que se lidiaban sin hacerse mención de la ganaderia a la que pertenecian, en ambos casos sin filiación conocida, sin raízes...", la qual cosa no diu gaire d'aquests candidats.

Per cert, el terme "candidat" prové del llatí "candidus" que vol dir blanc, net, què és com es vestien els proposats a càrrecs públics, significant la seva netedat i honradesa d'origen. Val a dir que en molts períodes de la història de Roma, fou més simbòlic que altra cosa.

Als parlaments de molts països, notòriament els anglosaxons, els candidats són representatius i elegits a circumscripcions concretes. Adquireixen representativitat si guanyen les votacions al seu districte electoral. Això vol dir que s'han de treballar les seves demarcacions no solament als períodes electorals, sinó al llarg de tota la durada de la legislatura.

Això aquí no passa. Els candidats representen els seus partits i els votants generalment trien els partits sovint desconeixent a tots els efectes el nom, trajectòria i propòsits dels candidats de la seva circumscripció. Al final l'exercici electoral és molt dependent d'estratègies, de màrqueting i propaganda. Els partits reben assignacions de diners públics per a finançar les seves campanyes electorals. Aquests fons s'assignen proporcionalment als escons guanyats a les eleccions immediatament anteriors. Això afavoreix els partits amb més representació, els més grossos. I perjudica els minoritaris o els de nova constitució. Aquests han d'utilitzar fons propis per les seves campanyes. Això inclou també els espais publicitaris a mitjans de comunicació públics durant la campanya electoral.

La publicitat, la propaganda, és cara. Hi ha de més barates, però com la carn al mercat, ja no són tan bones. Aquest condicionant econòmic té un pes notable en el coneixement de l'electorat i, eventualment, els resultats electorals, a banda de les propostes dels partits. Els que siguin capaços d'aconseguir més recursos i donacions particulars, tindran millors opcions. És cert que aquestes aportacions estan subjectes a publicitat i control, però és indubtable que moltes romanen ocultes, en "negre". Naturalment i com qualsevol donació, poden contenir compromisos pels partits a complir durant la legislatura i després. Un cop més, els diners esdevenen condicionants pels governants i influeixen el poder per sobre de la seva representació. Els rics tenen un poder que no es pot compensar només amb els vots. Els pobres, o els no tan rics, són però, molts més. Per això no es poden permetre el luxe de no votar. El vot és el seu poder.

Si ens volem creure que la democràcia és, ara per ara, el menys dolent dels sistemes de govern, hem d'anar a votar.

Si, a sobre, creiem que el nostre país mereix un futur autònom, independent, cal aprofitar totes les oportunitats electorals per mostrar les nostres preferències, per més que les pròximes eleccions estiguin limitades per unes lleis electorals poc favorables al reconeixement de les voluntats de la gent.


XA abril 2024

Wednesday, March 27, 2024

Wednesday, July 19, 2023

El pes del vot

 Publicat el 19 de juliol de 2023



Friday, November 01, 2019

Veritats i mentides

Publicat el 31 d'octubre de 2019 a DiariMés



Tuesday, April 02, 2019

La Junta Electoral Central

TRIBUNA

La junta electoral central

  • Xavier Allué
Actualitzada 01/04/2019 a les 21:00
Xavier Allué.
Tot d’una sembla que aquest organisme administratiu ostenta un poder omnímode. Pel ciutadà del carrer, la mateixa existència de la JEC és quelcom llunyà i desconegut. I de dubtosa tria. Per ser una junta «electoral» no queda gaire maco que no els elegeixin els electors, que som tots nosaltres. Sembla que els han triat els jutges entre ells mateixos, pel peculiar mètode de la «insaculació» i una altra part pels partits polítics. Òbviament pels partits polítics que han guanyat les eleccions i que, naturalment mantindran les ganes de tornar-les a guanyar. Aquests no són més que cinc i, necessàriament i arbitrària, catedràtics de Dret, Ciències Polítiques o Sociologia. No d’Antropologia, d’Econòmiques, per lo dels diners o de Psiquiatria pel que us podeu imaginar. Com que no han de respondre davant de ningú, no sorprèn que la seva activitat sigui autònoma. O autista. Semblen preocupats per motius formals i no tant per qüestions de fons com facilitar l’accés a les eleccions a tothom. Enguany no s’han repartit les targetes censals. Almenys a mi no m’han arribat. Per prudència vaig anar a veure si les llistes electorals estaven publicades. A l’ajuntament no hi eren. Em van adreçar a unes dependències municipals a un altre lloc. Allí tampoc hi eren. Sembla que, per les convolutes disposicions de la llei de protecció de dades, ara només es pot accedir a saber si hom és o no a les llistes mitjançant una consulta que ha de fer un funcionari. O això em van dir. Els parents que viuen a l’estranger m’expliquen que el procés per aconseguir votar és un calvari de tres o quatre tràmits i la confiança que els correus arribin a temps. 
Sembla que del que es tracta és que no voti tothom, no sigui que es tombin les truites. I això sempre que les truites no siguin grogues perquè la «flavofòbia» està arribant a extrems esperpèntics. O malaltissos, que les fòbies estan descrites als manuals de Psiquiatria.

La JEC es podria preocupar per la fiabilitat de l’empresa que porta la informàtica electoral. Em consta que són experts en elaborar direccions de tir per a míssils i que per això els contracta el ministeri de Defensa. Els experts en informàtica ja m’han explicat com es pot potinejar amb els resultats i ocultar tupinades. Com amb els vots estrangers a les eleccions del 21D.

La composició de les candidatures, ailàs!, roman fora del seu abast. Així hem vist que la proliferació, a les candidatures de dretes, de militarots, marqueses i toreros en el més pur estil «goyescas» decimonòniques, ens retrotreu al segle XIX.

Voteu. «Si el tiempo no lo impide» era per les corrides de toros. Ara poden ser altres tipus d’impediments. Però, si anem tots, igual podem canviar alguna cosa, la Junta Electoral Central inclosa.
..

Friday, January 08, 2016

Recull de WhatApps

Hi ha una quantitat ingent d'escrits, blogs, facebook comments, twits i missatges de WhatsApp al voltant de la situació politica de Catalunya que omplirien pàgines i pàgines de llibres o revistes d'actualitat. Mai a la vida tanta gent havía escrit tant d'un mateix tema.
Les xarxes socials han fet de tothom periodistes, cronistes i comentaristes de la realitat que deixaríen petits els proverbials "rius de tinta", convertits en ocèans de liquid d'impremta.
Ailàs! la major part d'aquesta literatura de la immediatessa es perdrà.
Avui, quan es tanquen les últimes llums d'un impossible acord entre les forces sobiranistes que guanyaren las darreres eleccions del 27S, aprofito per recollir uns quants texts de missatges de WhatsApp d'aquest vespre, si més no per la memòria.
Els que van precedits per les meves inicials son originals meus:

[8/1/2016, 09:47] +34 616 52 98 26: ☹ XA: El Mas no marxa ni amb llegiu...

[8/1/2016, 09:51] Jesus Gellida: Esta agafat a la cadira i no la solta ni per casualitat. Si no hi ha un miracle (i no soc creient) anem a unes altres eleccions al març 😰

[8/1/2016, 10:06] +34 616 52 98 26: XA: No ha estat tant que segués a la cadira i no volgués deixarla, sinó COM seu. L'acord que va crear JuntsxSí tenia bastant d'imaginació però una certa manca de realitat. Ara per ara, aquí vota TOTHOM o, logicament, no tothom vol votar un històric d'inconsistències i corrupció. Els votatants poden fer una distinció entre el compromís amb la independencia y l'eficàcia funcionarial de molts quadres de CDC, i la política de retallades, el vergonyant manteniment de personatges tèrbols, el record ominós dels Pujol i altres deficiències socials de les que ni CDC ni el seu successor DiL han sabut desempellegar-se. Vist el que hem vist, crec que les eleccions del març poden ajudar a clarificar postures i consolidar compromisos...si ho sabem fer. No hem d'oblidar que volem fer un NOU PAIS i  mentre que podem edificar amb una bastida heredada i vella, els materials de construcció han de ser nous, per que en acabar, ens hem de desfer de la bastida. (perdó per la metàfora, no soc massa bo en això, però és el que m'ha sortit). Salut i Republica (Catalana)

[8/1/2016, 10:59] +34 659 86 03 61: Cataluña no se merece estar gobernad por corruptos. Más no gracias

XA: Es molt possible que l'Artur Mas volgués continuar de president com fos. Però, a la vista de com han anat les negociacions--o el que hem sentit d'elles--durant aqueste setmanes, jo no em puc imaginar com funcionar per tots els pactes que caldran per montar la declaració d'independència en una coalició inestable. Una cosa és l'investidura i altre anar pactant-ho tot fins al final amb decisions assemblearies...

[8/1/2016, 21:45] Jaume Morron: text de l'Eduard Cabús 

[8/1/2016, 21:58] +34 616 52 98 26: XA:  No equidistància però tampoc esbiaix unilateral. Jo no odio a Mas ( de fet no odio a ningú. No tinc temps per l'odi) però ni Mas ni el seu entourage em mereixen confiança. Mira que acaba de fer BoiRuiz, Gaspar i Puig donant 200.000€ publics a empreses sanitàries privades i lucratives. Quantes d'aquestes en farian els propers 18 mesos mentre bastim la independència? Només és una mostra però una mala mostra. Alhora, tampoc crec que conviure amb la CUP al llarg dels mesos fou res fàcil.

Eleccions!!!

..

Wednesday, October 21, 2015

Eleccions a l'estat

Publicat el 21 d'octubre de 2015 a DiariMés




..

Monday, September 28, 2015

Catalunya 2015

Les eleccions del 27S tenen un resultats arimétics...i d'altres polítics. De les informacions recollides als mitjans venen a ser:

Participació: 77.44%

Partits per la independència:

JxSí.......................1.616.942 ____ 39.57%________ 62 escons
CUP......................  335.520 _____8.21% _________ 10 escons


Partits contra la independència

C's...........................732.147 _____17.91%_________ 25 escons
PSC.........................520.022 _____17.72%_________16 escons
PP............................347.358_____ 8.50% _________11 escons


Partits que no están en contra, pero posen condicions a la independència

CSQP......................364.823______8.93%__________11 escons
UDC........................102.594______2.51%__________ --

Electors que viuen a l'estranger i que no ha pogut votar

................................195.000 ______

Després es poden fer les sumes que més convingi a cada un, però es evident que l'independentisme ha guanyat majoritàriament.

En poques setmanes hauran les elccions a les Corts espanyoles. L'escenaria serà diferent i els vota a Catalunya no seran fàcils de comptar. La CUP no participarà, UDC probablement tampoc. Un referendum com cal, clarament: Independencia Si o No encara està per veure.

Tenim uns mesos pel davant força excitants.


..

Sunday, May 10, 2015

ELECCIONS A L’ANC 2015 (recull-resum)

Finalment avui dissabte dia 9 de maig s’han celebrat les eleccions al Secretariat Territorial de Tarragona, convocades anticipadament per dissolució del secretariat i després ajornades per a fer-les coincidir amb les eleccions d’àmbit nacional. Són les primeres eleccions democràtiques puix que anteriorment els càrrecs s’han ocupat per cooptació. El període preelectoral s’ha vist un xic enterbolit per irregularitats diverses i la dificultat estatutària que impedeix fer publicitat i campanya electoral als candidats, que han obligat a què es constituís una Junta electoral per membres de l’ANC de fora de Tarragona per a supervisar els comicis.

La mesa electoral ha obert puntualment i les eleccions s’han desenvolupat amb incidències menors, entre les que la més notable ha pogut estar la impresentable presència de la presidenta actual d’Òmnium Cultural de Tarragona, instal·lada al despatx de la secretaria, zona de vot confidencial de la seu d’ANC-TGN repartint paperetes i aconsellant a diferents votants a qui havien de votar, activitat que ha abandonat quan se li ha cridat l’atenció.

Els resultats han afavorit a la candidatura continuista que dirigeix Carles-Xavier Gómez, fins ara sotscoordinador i encarregat de la Comissió d’actes, per 130 vots, enfront dels 53 de l’altra candidatura renovadora i 2 vots en blanc

Els resultats de les eleccions nacionals no són, naturalment, més que parcials. De moment el candidat que ha obtingut més vots a l’àmbit local és l’Agustí Alcoverro i al nacional la Rosa Alentorn.

9 de maig 2015

(Refs: les pàgines web de l'ANC)

Monday, February 08, 2010

El que és més que probable que passi (any 2010)


Abans de que passi més temps i amb la convicció de que no hi ha res més dificil de predí que el futur, això és el que crec que acabarà passant a la situació política catalana els propers mesos:

1. Estatut. Ara ja no se’n parla gaire be gens. El Tribunal Suprem publicarà a mig març una sentencia de caire “interpretatiu”. Això vol dir que serà molt llarga, que fara una repas de tot el que hi ha de conflcitiu al text, “interpretarà” el que sembla que vol dir, però no inclourà cap recomenació sobre el que s’ha de fer de forma concreta i expresarà el respecte per les decisions populars. Com el proverbial “part de les muntanyes”, massa soroll per a res o el clàssic “much a do about nothing” de Shakespeare.
2. La reacció a la sentència. Un munt de comentaris i un possible recurs de reposició per part del PP, mentre la resta s’ho miraran amb distanciament.
3. Les eleccions. Amb aquest tema aparcat, la legislatura catalana seguirà fins al seu final legal, convocant-se les eleccions als vols de la Diada, per fer-les a l’octubre. Existeix la possibilitat de arribar al final de la legisatura, exhaurir-la, però continuar fins a sis-vuit setmanes sense convocar eleccions, cosa legalment possible i que s’acabi per fer-les al gener.
4. Els resultats. No guanyarà ningú. Delendum est Tripartit. Convergència pot guanyar en vots, però no suficientment en escons. I acabarà fent una proposta de govern de concentració amb els sociates. Fins i tots és possible que el president sigui un independent de compromís. I enfocarem vuit anys de “sociovergència”. La torna serà l’alcaldia de BCN.

El que deixo aquí escrit per a testimoni.