Europa
Europa és un continent. No sé de quan es va començar a fer servir aquesta definició per a descriure una àrea geogràfica. Probablement foren els mariners, navegadors d'ampla singladura, que des del mar varen entendre els límits de les terres que el mar envolta. A mi em sona a una convenció renaixentista. En tot cas, en definir un continent també es va definir un contingut.
El que Europa conté és un seguit de terres i gents que ocupen una part de la massa de l'Euràsia, situada entre el pol nord i el paral·lel 30 més o menys, i entre el meridià 10 oest i el 30 est, a l'hemisferi nord del planeta.
Les projeccions en dues dimensions de l'esfera terrestre, el que es diu planisferi, les més populars des de la de Joan de la Cosa acostumen de situar Europa al mig. La projecció del planisferi més conegut, la Mercator, a més de tenir una distorsió notable de la realitat, fa Europa molt més grossa del que realment és.
Deia Fernando Arrabal, el dramaturg espanyol del segle passat, que si divideixes des dels cantons dues bisectrius el mapamundi, comproves que es creuen a un punt: el centre de l'univers, exactament a Ciudad Rodrigo, vila salmantina on ell va néixer. A Europa.
Habitada per prop de 500 milions d'humans durant el període històric, Europa ha exercit una notable influència sobre tots els habitants del món. Probablement fou la construcció de la cultura grecoromana la que, al llarg dels passats dos mil anys, ha modulat i construït la realitat al planeta. En part s'ha degut a una coneguda pulsió imperialista que, amb violència, ha imposat llengües, costums, coneixements, doctrines, comportaments, idees, i capteniments arreu del món.
Almenys de moment cap altra de les cultures hegemòniques com la xinesa, la hindú o l'àrab, tot i incloure col·lectius molt més nombrosos, ha pogut fer-se tan universal.
Arreu del món es parla comunament alguna llengua europea, es vesteix a l'europea, es menja a l'europea, s'allotja en hotels europeus, es fa servir moneda europea. L'hora europea, les numeracions europees, els sistemes mètrics europeus, les modes europees, els mètodes comercials europeus, les lleis originàriament europees, són les hegemòniques. La norma. El normal és l'europeu, la resta és exòtic, per més que inclogui milions de persones.
Això es critica com “eurocentrisme” quan s’ignora la multiculturalitat i diversitat mundial, cosa que no s’ha de fer. Però la realitat de l’influència cultural d’Europa és incontestable. Probablement l’afluència econòmica, la seguretat, les llibertats democràtiques i la protecció social siguin els factors principals que fan Europa atractiva arreu. Però també els modos i modes, l’estil de vida i els respecte mutu.
D'aquí a uns dies, els afortunats ciutadans dins de la part geogràficament d'Europa, que un dia van decidir mirar unir-nos en un esforç comú, tenim l'oportunitat de votar els nostres representants per les institucions que ens governen.
Cert que aquesta unió, la Unió Europea, és molt recent. Fins i tot alguns estats membres ho són de fa quatre dies, com aquell que diu. Però recollint una història de segles els habitants d'Europa continuem oferint a tota el resta del món una manera de comportar-se i de conduir les nostres vides que, ara per ara, sembla ser la més acceptable, favorable i, també, desitjable. Doncs no deixem de passar l'oportunitat i votem. Hi ha milions que voldrien fer-ho. Però és el nostre privilegi i el nostre dret.
És igual què voteu. No us equivocareu perquè esteu exercint un dret lliure i això no té preu. Si els elegits després no responen els compromisos de les seves propostes, no patiu. En quatre anys els podeu fer fora i triar uns altres. Aquest 9 de juny voteu. Per Europa i per nosaltres mateixos.
Xavier Allué (Maig 2024)
(Imatge de Reddit)
Posts
