Estelades al vent

 Publicat a DiariMés el 24 d'agost de 2023

Next War-Strategic developments

 Foreign Affairs 

Next War-Strategic developments

The withdrawal of American forces from Afghanistan represented one form of defeat. But that was not the feeling amongst the American people and public opinion. It was assumed the Afghan wasp nest was not worth fighting anymore. The regional situation from the strategic point of view, the close Pakistani border, and the more than suspected support given to the Taliban, the autonomous functioning of what is known as the tribal lands, made the war effort more and more senseless.

The weaponry used in the Afghan war was becoming obsolete and difficult to use because of the orography of the land and, no less, the characteristics of the opposing force. Armored vehicles, tanks, and others could not cover vast expanses of semi-deserted and mountainous land. Short-flying aircraft and helicopters gradually became easy prey for portable missiles, RPGs, gradually more sophisticated and thus deadly. The heavy air force found no enemy objectives worth the tremendous cost of modern airships. In due time the only war material with a certain degree of effectiveness was the unmanned aircraft and the more modern “drones”, Their use, though costly, became more and more precise. But their use on objectives in the tribal territories across the Pakistani border, created many collateral victims due to errors, the potency of the ordnance used, and difficulties in accurate intelligence information.

Altogether the Americans finally gave up and called it quits, leaving behind a large number of people who had confided in their protection, then abandoned to the whiff of the Taliban. And thousands of tons of military material, equipment, vehicles, ordnance, and munitions, all for uncertain use or sale to third parties.

At their beginning, big wars are fought with the remaining weapons of the previous war. Not-so-big wars serve as training grounds and experiments of new weapons and tactics. The military-industrial complex needs wars to keep open markets to their fares. Big pieces of equipment like big cannons, battle tanks, and other armored vehicles may not be of much use in modern warfare. As the Ukrainian conflict has proved, tanks are easy prey to more modern antitank weapons, particularly unmanned flying artifacts as they can carry heavier payloads of explosives and, coming from above, hit the current conventional tanks on their turrets where armor is thinner. Also, one-man portable antitank RPGs make aggressive tactics more and more effective.

The Ukrainian conflict has surprised its initiators, the Russian Federation, with the reality of modern warfare. There does not seem to be an easy military victory on either side in sight. In the meantime, tactics and weapons are being tested and reinvented.

But the Ukrainian war is not the “next” war. It is just an intermediate conflict, good to use up weaponry about to be discontinued due to obsolescence. The NATO countries F-16 generously ceded to the Ukrainians are not the least. You’ve gotta make room for the F-35.

The next war will need ample spaces, and sparse populations to avoid much collateral civilian damage and little moral compromise. That is, places with little political clout, few personal relationships, and enough remoteness that could not sensitize the European and American citizens. And preferably fought by mercenaries, as the tolerance for seeing their youth come back in a plastic bag is very scarce.

So my bet is AFRICA. Niger, Congo, Sudan, Sudan…Somalia again perhaps. And plenty of drones, tactical and strategical. They come cheap. The tactical ones are even less than 200$ a piece. Just that may become the one and only deterrent for their use: the M-I complex wants the kind of profit you only get from more expensive junk.

Are just to be seen as the first Palestinian effective drones. When you hear of one, that will be the signal to start a new big African war. And that will be a nasty free-for-all mess.

XA

August 2023

Bons entenedors - 17 d'agost

 

Sis anys després dels atemptats a les Rambles i Cambrils ja és una bona jornada de reflexió sobre el que van representar i, per la manca d'esclariment, encara representen. Al llarg de tot el que hem conegut com a "procés" cap a la independència de Catalunya s'ha parlat sobre si podia costar vides, i si el cost en vides era o no assumible. Ferm creient en el valor de la vida, un mort és ja massa. Però també entenc que les confrontacions poden descontrolar-se i esdevenir violentes sense que, sovint, es pugui posar remei quan ja s'ha causat víctimes. Al meu entendre i, com ja he publicat a aquestes pàgines, els morts del 17 d'agost del 2017, víctimes i, també, perpetradors, ja formen part de la nòmina dels morts del procés. 

Cal anar a les primeres declaracions i interpretacions per trobar clares referències a l'origen dels atemptats. D'entrada, el malaurat anunci de qui fou ministre d'Afers Exteriors espanyol Gracia Margalló de què la segona quinzena d'agost "passarien coses" i altres referències a què a Catalunya tindríem "un susto".

La identificació del líder del que es va considerar una cèl·lula jihadista, l'imam de Ripoll Es-Sati i el coneixement de les seves vinculacions amb la Guàrdia Civil i, just a penes cinc dies abans de l'atemptat, amb membres del CNI, apunten al que es coneix com a "atemptat de falsa bandera". Així ho van manifestar el mateix dia algunes veus. La realitat de la resolució policial dels atemptats per part dels Mossos i les autoritats catalanes en un termini molt breu, durant el qual Catalunya va funcionar com un estat sense condicionants. Això topa amb la, també realitat, presència constant i aclaparadora de les forces i cossos de l'estat espanyol, molt per sobre del que són les guarnicions a altres zones de l'estat. I la realitat de l'espanyolitat de la judicatura a Catalunya, on no més d'un de cada vuit jutges parla o enten el català. Ni policies espanyols ni jutges van moure un dit, potser "en espera de instrucciones".

L'apressurada aparició de coneguts "spin doctors", modificadors de la realitat pùblica per interessos diversos només va ser superada per la barroera i inconsistent manera de trobar explicacions amb una mínima o nul·la credibilitat. Falses notes de desmentits que ni tan sols es van preocupar en fer traduccions amb aparença de versemblança. La participació i/o coneixement de serveis secrets, de l'estat espanyol o d'altres, com és natural en les activitats dites secretes, resta sense esclariment. Val a dir que ja s'ha entès, que les activitats secretes dels estats ho són, principalment, per què són impresentables.

La inclusió de l'esclariment de l'origen i gestió dels atemptats entre els terminis de negociació per aconseguir el nomenament de president del Congreso de los Diputados després del peculiar resultat de les darreres Eleccions Generals, per a mi, només té un valor simbòlic i d'efemèride aquest 17 d'agost. El cert que, repetidament, el PSOE acostuma a no complir les seves promeses i acords. Ara tampoc ho farà, entre altres motius per què ja no és fàcil tornar a ficar la pasta de dents dins el tub un cop l'has espremut fora. (La meva dona, que és molt sabia, diu que sí que es pot. Només cal obrir el final del tub i ficar-la i tornar-lo a tancar. És a dir, tornar a començar). El temps esborra petjades, les lleugeres dels delinqüents i les que despisten els agents de la llei.

Tot plegat, l'elecció de na Francina Armengol no és més que el nomenament d'un funcionari, de qui les funcions estan més que regulades per lleis i reglaments i amb poqueta capacitat de maniobra. Només que, si desapareixen el cap de l'estat i el del Gobierno, s'al·lota esdevé la cap de tot. Ja hem vist alguna pel·li amb això.

El que sí mostra és que només és la primera jugada d'una partida encara per desenvolupar. Entesos?

Xavier Allué

17 d’agost de 2023

(L'imatge que acompanya aquesta entrada de blog és el que Microsoft Bing mostra si demanes "17 d'agost- Imatges"... sens e comentaris)