LListes electorals

La configuració de les llistes electorals és una de les tasques més delicades dels partits polítics i agrupacions que concorren a les eleccions. L'actual sistema vigent concedeix als partits la discrecionalitat en la tria dels components de les candidatures. Sovint, les decisions es prenen a la si dels comitès executius en funció de preferències d'origen divers. Influència, personalitat, carisma, presència, o contribució en diners o en espècie al partit són determinants. També l'històric, curriculum vitae o prestigi professional, tot i que no sempre ajuden. Tot plegat, els comitès executius i, molt especialment, els secretaris d'organització són els responsables. Aquest és el poder que ostenten els secretaris d'organització, sovint totpoderosos però no sempre coneguts o populars.

Els components, els designats de les llistes electorals són a l'hora dependents i representatius de les organitzacions polítiques.

El sistema electoral contempla que la representació sigui territorial, assignada a les circumscripcions electorals. Succeïx, però, que es poden assignar els elegibles a les circumscripcions amb les que tenen poca o gens de vinculació. Els espanyols els hi diuen representats "cuneros". És un terme originat al segle XIX, després de la restauració borbònica, referint-se amb aquest terme "...tanto a niños abandonados al nacer como a toros que se lidiaban sin hacerse mención de la ganaderia a la que pertenecian, en ambos casos sin filiación conocida, sin raízes...", la qual cosa no diu gaire d'aquests candidats.

Per cert, el terme "candidat" prové del llatí "candidus" que vol dir blanc, net, què és com es vestien els proposats a càrrecs públics, significant la seva netedat i honradesa d'origen. Val a dir que en molts períodes de la història de Roma, fou més simbòlic que altra cosa.

Als parlaments de molts països, notòriament els anglosaxons, els candidats són representatius i elegits a circumscripcions concretes. Adquireixen representativitat si guanyen les votacions al seu districte electoral. Això vol dir que s'han de treballar les seves demarcacions no solament als períodes electorals, sinó al llarg de tota la durada de la legislatura.

Això aquí no passa. Els candidats representen els seus partits i els votants generalment trien els partits sovint desconeixent a tots els efectes el nom, trajectòria i propòsits dels candidats de la seva circumscripció. Al final l'exercici electoral és molt dependent d'estratègies, de màrqueting i propaganda. Els partits reben assignacions de diners públics per a finançar les seves campanyes electorals. Aquests fons s'assignen proporcionalment als escons guanyats a les eleccions immediatament anteriors. Això afavoreix els partits amb més representació, els més grossos. I perjudica els minoritaris o els de nova constitució. Aquests han d'utilitzar fons propis per les seves campanyes. Això inclou també els espais publicitaris a mitjans de comunicació públics durant la campanya electoral.

La publicitat, la propaganda, és cara. Hi ha de més barates, però com la carn al mercat, ja no són tan bones. Aquest condicionant econòmic té un pes notable en el coneixement de l'electorat i, eventualment, els resultats electorals, a banda de les propostes dels partits. Els que siguin capaços d'aconseguir més recursos i donacions particulars, tindran millors opcions. És cert que aquestes aportacions estan subjectes a publicitat i control, però és indubtable que moltes romanen ocultes, en "negre". Naturalment i com qualsevol donació, poden contenir compromisos pels partits a complir durant la legislatura i després. Un cop més, els diners esdevenen condicionants pels governants i influeixen el poder per sobre de la seva representació. Els rics tenen un poder que no es pot compensar només amb els vots. Els pobres, o els no tan rics, són però, molts més. Per això no es poden permetre el luxe de no votar. El vot és el seu poder.

Si ens volem creure que la democràcia és, ara per ara, el menys dolent dels sistemes de govern, hem d'anar a votar.

Si, a sobre, creiem que el nostre país mereix un futur autònom, independent, cal aprofitar totes les oportunitats electorals per mostrar les nostres preferències, per més que les pròximes eleccions estiguin limitades per unes lleis electorals poc favorables al reconeixement de les voluntats de la gent.

XA abril 2024

Fetge de gat.

La constitució geològica de la vella Tàrraco propicia la utilització de les pedres que es troben a l'entorn per construir les estructures de la colònia. Terrenys del terciari proporcionen unes pedres calcàries de diferent consistència i utilitat. Les pedres provinentsde les pedreres més pròximes Lloritu, Savinosa, el Mèdol, la pedra Santa Tecla, configuren els antics edificis monumentals romans i el paviment de carrers i places. Són les roquesgroguenques de tonalitat daurada que han donat nom la nostra costa. Hi ha un altre tipus de pedra més dura, d'origen basàltic amb tonalitats grisenques, emprades per la seva duresa per fer les vores de les voreres amb molts carrers: el llisòs. I un altre encara més dur, conegut localment com a “fetge de gat”, d'un color variable, ocasionalment granitòs, tot i que exposat a la llum i a la intempèrie també es torna gris. Quan es troba en una excavació la seva consistència genera problemes als pedrapiquers. Que els hi expliquin als constructors del dissortat pàrquing Jaume I. Fer el forat va prendre dos anys de barrinades i piconadores.

Roca dura.

La traducció a l'anglès és “hard rock”, tot i que els els músics, fent un joc de paraules,

anomenen hard rock el Rock’n Roll més estrident i dur. Al nostre voltant Hard Rock

representa la construcció i explotació d'un centre d'oci i hostaleria al costat de PortAventura, que porta 10 anys de planificació. 

Darrerament, la inclusió d'inversions públiques per afavorir la seva construcció ha esdevingut la pedra dura on ha trepitjat el govern de la Generalitat d'Esquerra Republicana de Catalunya. La negativa de donar suport a la construcció del Hard Rock per part dels partits en l'oposició, notablement les CUPs, ha determinat que el pressupost del 2024 no s'aprovés i, conseqüentment, el president Aragonès decidís convocar eleccions anticipades pel 12 de maig. Sembla que als pressupostos no hi hauria cap partida directament relacionada amb el projecte del centre d'oci, però els opositors malfien de les intencions finals del govern i d’ací la seva negativa a aprovar la llei pressupostària. En tot cas bé sembla una bona excusa, per a uns–les CUPs–o justificació pels altres–el govern.

Els arguments a favor i en contra a la construcció del centre d'oci han estat àmpliament i

repetida explicats per partidaris i detractors. Uns amb arguments econòmics i els altres amb arguments ètics i socials. L'èxit de PortAventura com estímul de la indústria turística és indiscutible, certament un atractiu pel turisme familiar. Però el consúm de recursos hídrics, energètics i de territori pesen negativament sobre les disponibilitats actuals. La dubtosa estética d’un edifici, hotel en forma de guitarró, tampoc ajuda.

Però, i sobretot, un centre d'oci que es basa en l'oci del joc serà un atractiu per un turisme adult cap a una activitat que tradicionalment s'ha considerat un vici. Cert que la normativa de joc comporta notables ingressos fiscals. Però sembla que l'habitual “entourage” dels centres de joc acostuma a atreure també altres agents socials de dubtosa moralitat: ludòpates i tafurs, pinxos i putes, xaperos, camells, mafies i altres marginalitats què, un cop s'instal·len, són difícils de controlar i són durs, durs d’extreure. Com el fetge de gat.

Xavier Allué

Abril 2024

LES MALALTIES DELS PRÒCERS

LES MALALTIES DELS PRÒCERS

Ser posseïdor d'una alta dignitat no exclou de patir fenòmens naturals com les malalties. I que, a més, tals poden ser la causa del seu traspàs. Els reis, prínceps, emperadors, caps d'estat, de tribu o altra organització de poder unipersonal, són sovint víctimes de violència. La solució de continuïtat ha estat amb freqüència la mort violenta de qui ostentava el poder i causada per qui pretenia succeir-li. Notablement, un bon reguitzell dels emperadors de l'antiga Roma, quasi tots els reis gots i moltes altres víctimes de magnicidi són la mostra.

Altrament, però, com cada mortal, han estat malalties que condicionaven les vides dels pròcers. Malalties que també han estat determinant de la història dels pobles i les ciutats.

Si Octavi Cèsar August no hagués estat malalt no hauria passat uns anys a Tàrraco per refer-se i continuar la seva vida. Està documentada la cura que li proporcionà Antoninus Mussa, un metge grec que el tractà amb mesures essencialment dietètiques i successions de banys freds i calents. Crec, però, que fou Plini qui diu que es va curar menjant enciams, molt segurament de l'horta del Francolí. Probablement, sense aquesta malaltia i repòs a Tàrraco no s'hauria construït l'acròpolis monumental de la ciutat que encara conservem.

En altres moments, les malalties de pròcers han estat determinants del desenvolupament de la Medicina en generar, a partir del coneixement popular de la malaltia, esforços en la comunitat científica per trobar-li remei.

Els nord-americans recorden que malalties de successius presidents han estat determinants. Franklin D. Roosevelt, president els anys 30 i 40 del segle passat, va patir greus dificultats de mobilitat de les cames que havia estat diagnosticat de poliomielitis. Una malaltia aleshores epidèmica als Estats Units causant de morts i discapacitats motrius a milers d'infants, va generar la creació d'hospitals infantils "Children's Hospitals" arreu el país i estimular la cerca d'una vacuna que deu anys després de la mort de FDR, va començar a utilitzar-se fins a l'erradicació de la infecció per virus pòlio. Anys més tard es va revisar el diagnòstic io considerar que fos un altre tipus de paràlisis i no pòlio.

Que Dwight "Ike" Eisenhower patís un infart de miocardi mentre era president i fins a set atacs de cor fins a la seva mort va estimular la recerca en patologia coronària. Com la mort d'un fill prematur de Jackie Kennedy de la síndrome de Distress Respiratori neonatal ho va fer pel desenvolupament de tècniques de ventilació assistida i, més tard, del tractament efectiu amb surfactant.

Està per veure si l'actual president, Joe Biden, i els seus problemes de senilitat tindrà influència en el maneig dels problemes de salut dels ancians. O quina repercussió tindria la incidència de càncer en la família reial britànica, del rei Charles III i la princesa de Gal·les Kate Middleton.

Més a prop, a Catalunya, la joiosa longevitat de Jordi Pujol i l'aparent bona salut dels altres antics presidents de la Generalitat, tots ells prou joves, només deixa la malaltia neurodegenerativa de Pasqual Maragall per considerar. La Fundació que du el seu nom treballa per oferir ajuda i remei als que pateixen síndromes degeneratives neurològiques.

Però el Codi Internacional de Malalties (CIM-MC 11) inclou més de 10.000 diagnòstics de malalties, moltes mortals, moltes més encara sense tractament eficaç conegut. Els esforços pel desenvolupament i progrés del coneixement de la Medicina no pot esperar que la sensibilització, més o menys mediàtica, de la gent, estimuli als poders públics a dedicar-hi recursos a la salut. Cal recordar també, que els centres i organitzacions públiques són els capdavanters dels dedicats a la recerca, de la que se n'aprofiten les organitzacions privades. Quelcom a tenir en compte quan triem governants i administradors, si és que això de la democràcia funciona.

Xavier Allue

Març 2024