Jo també he tingut un ictus

Jo també he patit un ictus

La senyora Olga Pané, honorable consellera de Salut de la nostra Generalitat, és a dir, del nostre govern, que actualment gestiona el Partit dels Socialistes de Catalunya, faria bé d’anar-se’n a casa seva a prendre cura dels seus geranis. Això ens alliberaria de suportar el desori de la seva gestió del Departament de Salut i, sobretot, la inanitat del seu discurs.

L’anunci en seu parlamentària, segons ens relata la portaveu del Govern, que l’atenció als accidents vasculars cerebrals en la seva forma aguda coneguts també com a ictus, es podrà realitzar durant un horari més propi d’una finestreta funcionarial, tots els dies de la setmana, fins i tot els dissabtes i diumenges. Suposem també que les festes de guardar, oi?. La seva retirada cap a la cura de geranis podia ser acompanyada per la senyora Paneque i de l’assessor o cap de gabinet que ha parit la resposta a les demandes de la població sobre l’atenció a l’ictus en les nostres contrades. Com que ens hem queixat molt i a crits, us deixarem morir només una mica menys.

Fa molt de temps que sabem que la nostra salut és més dependent del nostre Codi Postal que cap altre factor. Però no cal que ens ho recordin menystenint-nos o prendre’ns per idiotes. Resoldre les cobertures amb professionals qualificats de serveis clínics que atenen problemes mèdics de naturalesa sobtada, té les seves dificultats, comprensiblement. Però el tema de la disponibilitat de trombòlisi no es diferencia d’altres que hem patit i que s’arrelen en el centralisme del Cap i casal. Ho sabem. Ho hem sentit més d’una vegada: “Si s’ho feu tot, què farem a Barcelona?”. Paraules de Director General: “Com s’ho faran els metges privats?”, o per entendre’s hi, com s’ho faran els centres concertats?

L’embolic dels concerts, de les externalitzacions, de les inoperàncies, no és aliena a la senyora Pané, si és que no se’n recorda de les seves aventures amb o des del Consorci Hospitalari de Catalunya fa uns anys. De quan van posar al llop, el conseller Boi Ruiz, a guardar les ovelles sanitàries. Eren altres temps i altres partits, però és que al món de la sanitat catalana no hi ha innocents. Mirant molt enrere, l’any 1980, ens diuen que el president Pujol va aconseguir les competències en Salut sense els diners, sense els pressupostos i que, aleshores, no va haver-hi més remei que anar de lloguer i concertar serveis amb els centres hospitalaris de gestió privada. Ben cert, però com es van fer els concerts i com es va arribar a potinejar a Calella, a Mataró o a Reus, per citar-ne uns quants, no formava part del Pla de Salut. O potser sí.

D’ictus n’hi ha diferents classes. Poden ser deguts a obstruccions a la circulació cerebral d’una àrea concreta o bé difusa. I segons això poden ser subsidiaris de maniobres com la trombòlisi, l’extracció del trombus (el tap) per via percutània, és a dir des d’un vas sanguini, o bé precisar cirurgia vascular, obrint i netejant l’artèria obstruïda. Jo també he patit un ictus. Vaig tenir, però, la prudència de fer-ho en hores "lectives". Una pèrdua de força de la mà esquerra i formigueig del braç a prou per alarmar-me i que, de ben segur, podia haver passat desapercebut en diferents circumstàncies. Trucada al 112 i viatge en ambulància cap a l'hospital. L’ictus transitori que vaig patir la tardor passada era dependent d’una obstrucció d’una de les caròtides, les artèries gruixudes que pugen pel coll cap al cervell, del 90%. Va ser necessari doncs una intervenció major, que van realitzar amb expertesa i eficàcia al Servei de Cirurgia Vascular de l’Hospital Joan XXIII. Només tinc paraules d’agraïment pels neuròlegs, cardiòlegs, radiòlegs i cirurgians que, amb l’excel·lent servei d’Infermeria es van fer càrrec de la meva cura. A banda de la seva extraordinària professionalitat, tots ells comparteixen una concreta situació: estan mal pagats. Un cardiòleg intervencionista a Suïssa guanya 275.000 francs suïssos l’any. El franc suís està a la par de l’euro. Em fa vergonya la comparança amb el guanyen aquí.

Tampoc es tracta de què els professionals altament especialitzats dels equips d’ictus només facin l’atenció d’urgència i prou. Poden i deuen assumir el tractament per via intravascular d’altres patologies, notablement les reparacions o substitució de les vàlvules cardíaques, que ara també s’han de traslladar a centres hospitalaris de Barcelona. Però, és clar, què faran si aquí ens ho fem tot? Deu ser que els geranis de la consellera Pané tenen la resposta.