Turisme i comerç
Inseparablement lligats a ministeris i conselleries, turisme i comerç són dos àmbits de l’activitat económica que, tot i la manía de fer-ne “sectors” de tot, be prodrien ser el mateix.
El comerç és més antic puix que els libres d’història ens parlen de que ja els fenicis, fa tres mil anys eren uns actius comerciants. El comerç és el punt de partida de la civilització. Els antropolegs saben que les tribus més primitives milloren les seves condicions de vida a partir del moment que descubreixen i utilitzen el comerç en les seves relacions. Sembla que, amb el comerç digne, tothom hi guanya.
Es clar que tot depén de que és el que es comercia o trafica: Hi han iniciatives comercials que perden la seva dignitat pel que és objecte del comerç, com el de les persones, les armes o les drogues. Lamentablement també són els que donen més profit.
El turisme és una mena de comerç on el que es ven són uns serveis i uns bens menys tangibles com la natura, el sol, l’oci i les belleses de paisatges, paratges o ciutats. I també hi ha un turisme purament comercial, com el d’Andorra.
Per extreure tot el suc comercial del turisme, l’ideal és oferir de tot. Això és el que fan els grans centres comercials. Les majors fortunes del món s’han fet recentment amb el comerç al detall, a gran escala com la família Walton, propietaris de la cadena de grans superfícies nordamericana Wal-Mart, o el mateix Corte Inglés.
La oferta turística, com a oferta comercial ha d’oferir de tot: hostaleria i paisatge, sol i comunciacions fàcils, entorn urbà i cultura, oci i comerç. Cal però que tot sigui de qualitat. Un clima fantástic sense instal·lacions hosteleres de qualitat no es suficient. Accesos per terra mar i aire no son millor si a l’arribada l’entorn no ofereix una bona acollida. L’oci ha de combinar amb la oferta cultural. I la platja amb una gastronomia de nivell. La especialitazació en només que una forma de turisme te les seves limitacions, com passa amb el turisme de neu o el del joc.
El denominador comú ha de ser la qualitat. Només que una part de la oferta sigui cutre per a que tot la resta es resentexi. La oferta ha de ser de qualitat perque la qualitat dona més marge comercial.
A Tarragona tenim bastants punts de qualitat. Però encara tenim aspectes que estan per sota dels alts nivells de qualitat. O grans atractius que els ensenyem malalment dels quals és paradigmàtic el nostre patrimoni històric.
Encara queda molta feina per fer.
Xavier Allué
09/03/09
Publicat a "Diari Més"
Posts
