Deute, crèdit, caució i precaució

Fa uns anys vaig llegir un article d'Agustin Garcia Calvo---visitant ocasional de Tarragona---sobre "La honra del capital", recordant aquell principi de la gent de que la honra, l'honor o l'honorabilitat és quelcom que si es perd ja no es recupera mai. Voltava la primera crisi de l'empresa RUMASA i els motius pels que el govern de l'època havia intervingut el fraudulent "holding": havia perdut el crèdit. Havia perdut l'honorabilitat, la “honra”.

El sistema capitalista, des de sempre, penja del crèdit. De la credibilitat que mereixin les seves propostes que és, doncs, un sentiment.

L'existència del crèdit pressuposa l'existència d'unes necessitats que s'han de cobrir sense tenir els recursos per fer-ho. Es a dir, cal que hagi un deute. I per a que el crèdit sigui actiu es demana una caució, una garantia de que el deute es tornarà.
De sempre que aquests afers es mouen als mercats. I son els mercaders els que ho remenen. Dels mercats ara en sentim parlar cada dia, sovint amb referències al seu estat anímic: nerviosos, deprimits, etc.. es a dir, dels seus sentiments.

A l'institut la professora de Literatura ens va fer llegir els clàssics i, d'entre ells, el teatre de Shakespeare. Una de les obres que vam repassar sencera fou "El mercader de Venècia". Pels que no ho recordin l'argument voltava entorn a una història d'amor I les dificultats del protagonista que necessita diners. Per això demana un crèdit al banquer Shylock que li exigeix una garantia, una caució, en aquest cas una lliura de la seva pròpia carn. En arribar el termini del deute i no poder pagar, el banquer es disposa a tallar la lliura de carn tot dient que, com que no estava estipulat, la pot prendre del lloc que vulgui. Però l'autoritat, tot reconeixent el deute, recorda que el deute és de carn però que no es pot vessar ni una gota de sang del deutor, quedant el banquer sense poder cobrar per una caució fallida.

El mercader de Venècia no tenia sentiments; només volia recuperar el que creia que li pertanyia. Però la seva cobdícia el va portar a donar crèdit sobre quelcom que no podria cobrar.

Els mercats i els mercaders actuals hauran de veure si per a mantenir els crèdits, les caucions faran vessar sang. Que arribi un punt que l'honorabilitat quedi supeditada a la pròpia integritat del deutor i s'acabi el crèdit.

Compta, a les hores. Per que deutes, crèdits i caucions en podem tenir tots. Però no es podrà exigir per sobre de la integritat de les gents. Ni vessar sang. Que prenguin precaucions doncs per que, tot plegat, de fer vessar sang, tots podem.