Llibres, llibreters i bibliòfils

La celebració anual de la festa del llibre és un reencontre amb un dels instruments de la cultura. Probablement l’instrument més poderós. Tan poderós que precisament els poderosos els hi tenen por i, si poden, els prohibeixen, els cremen o miren d’eliminar-los d’alguna forma. 

És cert que, d’ençà que hi ha escriptura, el llibre en format paginat és el que més ha propiciat la difusió del coneixement. Les formes més arcaiques de suport: les pedres, les tauletes de ceràmica, els papirs enrotllats o els pergamins, limitaven molt l'extensió de l’escriptura.

Els xinesos, més espavilats, van inventar el paper cap al començament del segle II, però per aquestes contrades no el vam tenir fins segles després. I sort dels àrabs que el dugueren a l’Andalus, que l’emperador Frederic II va arribar a prohibir el paper per afavorir els ramaders que venien pells de xai per fer pergamins.

Va ser el ferrer de Magúncia, Johannes Gutemberg, un home religiós i de bona fe, que només tenia interès a publicar bíblies, qui va endegar això dels llibres impresos. Per fer-ho es va associar amb un prestador jueu--avui en diuen banquers--espanyol: Diego Marquez Lechuga, que li va finançar el seu projecte. (Ves a saber qui era el tal Diego Marquez. El segón cognom sona a jueu, i pot ser que convers. L'any 1440 Isabel la Catòlica encara no havia nascut ni l'expulsió dels jueus espanyols havia començat). 

Al Vaticà tampoc li va fer gaire gràcia que tothom pogués llegir la Bíblia al seu aire i mai van considerar Gutemberg com mereixedor de sanctitat.

La festa de Sant Jordi es fa al voltant dels llibres impresos, en paper. És per tant una festa per a llibreters, impressors i bibliòfils. Aquests últims quasi més interessats en l’objecte, el seu volum, la qualitat del paper i de l'enquadernació. Fins i tot alguns han pogut caure en la passió per la bibliopegia antropodérmica: l’enquadernació de llibres amb pell humana. Per cert, que aquesta pràctica no apareix condemnada en els codis legals. El desenvolupament de l’electrònica i la informàtica està canviant el suport de la llengua escrita. Pràcticament tota la informació existent es pot trobar avui dia en suport digital. És possible que en pocs anys el suport del llibre en paper quedi reservat a col·leccionistes, erudits i acadèmics. Primer, però, hauran de caure els diaris. Quan desapareguin tots els diaris en paper podrem començar a preocupar-nos per la desaparició dels llibres. 

..