"Iberia est omnis divisa in partes tres"

Així podia haver començat Juli Cèsar el seu relat si en comptes de parlar de França ho hagués fet d'Espanya. "De bello gallico", la fascinant història de les guerres de les Galies escrita l'últim segle abans d'aquesta era. La frase se l'aprengueren de memòria quan estudiàvem llatí als nostres tendres 12 anys. Ara, llevat dels capellans vaticans, gaire be ningú en sabrà llatí mai més. El llatí clàssic és una llengua morta. De les més de 6500 llengües que es parlen al món, cada 15 dies en mor alguna, en morir l'últim que les parlava. Com que els que parlem català en som uns quants encara, és possible que resistirem un temps més.
Si ens deixen. Uns dels dits "pares" de la Constitució Espanyola, el senyor Peces Barba, ens ho ha recordat un cop més aquests dies esmentant un històric que, es vulgui o no, roman present en les mentalitats de molts, que és que el Regne d'Espanya "es va quedar" amb Catalunya quan podia, desfent-se de Portugal, que, sembla ser que no podia.
El mapa que figura al costat és un de les llengües que es parlen a Espanya. Si mires d'una mica lluny, queda bastant evident que Iberia est omnis divisa in partes tres: una franja galaic-portuguesa, una de groga central de castellana i una d'oriental dels Països catalans.
Es tot un suggeriment per aplicar a la realitat actual.