El final d'un regimen. Mirant des de dalt

Es pot entendre que els esdeveniments recents a Catalunya són part d'una qüestió territorial, fiscal i, potser també, de reivindicació de la llengua. I que arrenca d'una irritació motivada per la destrucció de l'estatut de Catalunya per part del Tribunal Constitucional, a instàncies del Partido Popular el 2010.

L'estatut, una renovació dels acords entre la nació catalana i el regne d'Espanya, havia estat aprovat pel Parlament català, sotmès a referèndum i aprovat, i també aprovat per les Corts Espanyoles. Un Tribunal Constitucional irregular, per no dir deslegitimat, que feia tres anys que havia d'haver-se renovat i què, dels seus dotze membres, li mancava un per defunció, i que va excloure un altre membre per una confusa raó d'haver escrit un assaig sobre Catalunya deu anys abans, el va escapçar. L'eliminació d'alguns dels articles més transcendents va comptar només que amb l'aprovació de la meitat dels seus membres i que va ser la presidenta, que va utilitzar el seu vot de qualitat per a imposar el resultat. Tal desfici podria estar en l'origen de l'actual conflicte. Però també es pot pensar que això només és la causa, diguem-ne, local. És però prou evident que cau a sobre d'una tremenda crisi econòmica que originada pels desastres financers a l'àmbit mundial, ha evolucionat cap a una repressió econòmica de les classes populars provocant un desequilibri amb dades d'atur extraordinàries, a penes recuperades amb una precarització dels llocs de treball i una enorme reducció dels salaries. Mentrestant s'ha optat per un rescat multimilionari d'entitats financeres, bancs i caixes mal gestionades o, simplement robades, a canvi de retallar els pressupostos socials, de sanitat i ensenyament.

A sobre el govern de l'estat s'ha revelat com protagonista de casos de corrupció generalitzats, ocultats per la connivència d'altres poders polítics econòmics i judicials, que amb el soroll de la situació catalana es pretén ocultar.

Però tot això s'assenta sobre la inestable situació del mateix estat, del que la legitimació del seu cap és més que discutible. La reinstauració de la monarquia borbònica, a banda de la seva impresentable deficiència d'origen, a partir d'una designació per un dictador sanguinari, s'ha vist malmesa per la conducta del primer monarca, embolicat en escàndols econòmics, sexuals i anticonservacionistes. Un individu que dedica els seus esforços als negocis de venda d'armes a països en guerra, mantenir concubines i matar espècies animals protegides, no és una figura respectable com a cap d'estat. El seu successor, que ho és per una interpretació inconstitucional de la llei de successió que promou la preeminència de l'home sobre la dona, continua les vergonyants pràctiques econòmiques del predecessor. A sobre no ha estat capaç de proveir un descendent masculí, situació biològica absurda i aleatòria, però que en el passat ha motivat conflictes sagnants que el poble ha pagat amb dolor i morts.

Aquest estat no s'aguanta. Decenis de suportar una estructura central d’alts funcionaris i el seu entorn, acostumats a viure de la mamella de l’estat, en continua connivència amb les grans empresses que depenen de les assignacions que es publiquen al BOE, formen un entramat que no vol renunciar al poder i els seus privilegis d’elits extractives. Han acomodat als seus interessos un cos legal feixuc i disfuncional que el poder legislatiu no pot fer rutllar amb les penúries administratives que pateix, i al que se’l demana complicitat.

El moviment català per una república independent, marca un punt d'inflexió. Si l'estat no es planteja ordenar la crisi econòmica, equilibrar el dèficit fiscal, resoldre la corrupció i legitimar la decisió del poble sobre el seu destí, és comprensible que vulguin trobar una via cap al futur que els alliberin d'aquestes xacres.

Si realment algú pensa que pot haver-hi algun punt de diàleg, que comenci a posar sobre la taula de negociacions les peces grosses: la monarquia, la corrupció, la redistribució econòmica, la reforma judicial i el respecte a la voluntat del poble.

Publicat a DiariMés de Tarragona el 23 de novembre de 2017