El 14 d'agost ha fet dinou anys que publico aquest blog. Inicialment no tenia més nom que el meu. Sis anys després el vaig titular "LA PERCEPCION SELECTIVA", reconeixent que era una de les meves deficiències, que no en tinc poques. Percepció selectiva vol dir que només me'n entero del que vull o puc. Que hi farem!
A l'encapçalament de blog s'anuncia que está escrit indistintament en espanyol, català o anglès i, per tant, dedicat a catalans que parlin espanyol, espanyols que parlin anglès, anglosaxons que perlin català o espanyol i les combinacions derivades.. També que els comentaris, que estan editats, s'admeten en qualsevol idioma.
Un parell de dies despres del 14 d'agost de 2005, a la tercera entrada del blog s'explica, en anglès, què son els blogs, bitàcoles en català. Les bitàcoles son els registres que els patrons o capitans dels vaixells escribien cada dia de les seves singladures. La llibreta o llibre es conservaba en un armari d'una peça de la embarcació, generalment feta d'un tronc d'arbre, d'ací el nom en anglès: "log". Aquesta sana costum esdevingué obligatòria sota les lleis de dret marítim, que preveien el registre del rumb, l'estat del vaixell, la velocitat mesurada amb la "corredora" (ja explicarem com es feia) i la situació si era posible. Amb el temps el registre, sobretot dels vaixells de guerra anglesos cap el segle XVIII, esdevingueren autèntics relats històrics, molts encara conservats a l'Almirallat britànnic.
La paraula "blog" és una contracció de web-log, es a dir, bitàcola de la web. I els que els fan servir i els mantenen, se'n diuen "bloggers". Molts recorden als diaris personals, i la seva estructura i maquetació, al que més es semblen és als diaris de paper, aquestes estimades publicacions qeu els darrers dos-cents anys han estat els més difosos mitjans de comunicació de mases del món occidental.
Ja fa temps que, des de l'esdeveniment de la Internet s'anuncia el final dels diaris en paper. La ublicació espaiada en el temps els hi va donar el nom de "periódics" i d'ací la professió de "periodista". En català, comunament se'n diuen "diaris", per que generalment ho son. Però es manlleva de l'espanyol el terme periodista, que s'exten als professionals de la comunicació, treballin on treballin, siguin publicacions en paper, radios o televisió.
En anglès el terme és "journal", pres del normand-francés del dia-"jour". I els professionals son "journalists". El term "daily", de diari, es manté a capceleres. (No confondre amb el term "dairy" que només una lletra els separa de la manufactura i comerç dels productes lactis).
La supervivència dels diaris en paper sembla allargar-se en el temps i, encara a hores d'ara, continuen sent referència i confirmació de qualsevol noticia o escrit editorial, que hagi sortit en qualsevol altra mitjà. Els adagis llatins: "Quod scripsi, scripsi" o "Verba volant, scripta manent" hi donen suport, de moment incontestable, en desconfiança en la perdurança d'allò escrit en mitjans electrònics, oblidant que no hi ha res més vell que el diari d'ahir.
Darrerament, acostumo a reproduir al blog les meves publicacions en diaris o revistes de paper. I notifico de les entrades a les xarxes socials en les que hi participo.
La eclosió de les xarxes socials combinades amb la tecnología del telèfons mòbils els primers anys de l'actual segle, ha deixat els blogs una mica desplaçats, tot i que hi ha més de 600 milons de blogs públics, a data 2022.
Els blogs tenen una vocació de permanencia, com la que té el meu blog, on es poden trobar més de 500 entrades de temes i en idiomes diverss. Tot i aixó, entenc que la revolució de la comunicació deixa els blogs en una situació secundària.
Per cert, sobre la comunicació, es pot consultar la entrada del blog de Antropologia en el que també escric: http://redamantropologiamedica.blogspot.com/2012/10/la-comunicacion-y-sus-recursos.html, un breu assaig sobre la comunicació i els recursos, tot i que escrit fa dotze anys, manté la seva vigència. L'esgraó següent de la escala han estat les xarxes socials i el següent l'IA. La seqüencia numérica 500.000, 50.000, 5.000, 500. 50, 5, de fites en el desenvolupament de la comunicació, fou una bona ocurrència, que ara es perd per l'acceleració comunicacional.
XA. 15 d'agost 2024
Posts
No comments:
Post a Comment