De judicis i conspiracions

El judici dels responsables supervivents dels atemptats jihadistes de l'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils s'ha configurat, un cop més, com una farsa de les que el sistema judicial espanyol ens té lamentablement acostumats. Ha estat assignat a l'Audiència Nacional per tractar-se de delictes de terrorisme, un tribunal amb una llarga història d'arbitrarietats que rauen en el seu origen del tristament recordat "Tribunal de Orden Público" del franquisme: una institució de l'estat que no defensa la llei sinó l'estat. Una llarguíssima instrucció de tres anys, al límit de la prescripció gens justificable, no té més justificació que la d'ajustar el procés a les conveniències polítiques de cada moment.

La tria del magistrat president tampoc sembla casual. Un personatge atrabiliari que seguirà fil per randa els propòsits del judici: condemnar als tres processats al que es pugui i evitar en tot moment que es puguin esbrinar les circumstàncies que dugueren als atemptats, la seva gestació i execució i la resolució policial amb la mort dels principals responsables a mans de les forces actuants.

Ja des dels moments inicials va resultar evident la complexitat de la trama i els dubtes sobre la implicació de forces estranyes, com els serveis secrets, en el seu origen. Per això no calia gaire imaginació ni cap paranoia conspiranoica, especialment per la figura del presumpte cap de la cèl·lula terrorista, l'imam dels collons Abdelbaki es Sati, de qui romanen dubtes que morís a l'explosió a Alcanar el dia abans dels atemptats.

La funció del jutge Guevara és evitar per tots els mitjans possibles, legals, forenses o autoritaris, que el judici vagi més enllà de condemnar als acusats i donar el proverbial "carpetazo" a tot el procés. I amb això evitar qualsevol altra indagació que pugui involucrar serveis secrets de l'estat i no tan secrets com la Guàrdia Civil.

La barroera i canterosa i esquerpa actuació del jutge serveix per distreure l'atenció del propòsit real i donar l'impressió que només són les formes forals i no el fons el que es persegueix. Com tan sovint, la sentència ja està escrita--han tingut temps de sobres--i es limitarà a fets molt específics sense entrar per a res en els "perquès".

Només és possible que algun o alguns dels lletrats se n'adonin, reptin al jutge fins a fer l'actuació impossible, el judici es declari nul i tornem a començar. Els recursos al Tribunal suprem també estan escrits i no caminaran gaire més enllà, ni els drets constitucionals de les víctimes a conèixer les veritables causes i causants tindran acollida al Tribunal Constitucional, que ja sabem de què va.

Ens queda per a la història que el propòsit d'ofegar en sang el procés independentista de Catalunya a l'estiu de 2017 va fracassar, puix que l'1 d'octubre els catalans vam demostrar, malgrat piolins, pallisses, discursos reials i empresonaments, la nostra voluntat de ser un país independent.

Xavier Allué. Nov. 2020

Els atemptats, les conspiracions i algunes lleis, com la de Murphy

Davant, o just al darrera d'esdeveniments dramàtics com els atacs terroristes de la setmana passada a Barcelona i Cambrils, és esperable que apareguin tota mena de teories conspiratives. Costa entomar la realitat, amb tot el seu sense-sentit. La imaginació tendeix a cercar explicacions al que no la té i cercar culpables més enllà dels que semblen evidents. De les més primerenques relacionen els atacs amb la situació política actual de Catalunya, essencialment el "prucés" per la independència i publicada i forta oposició per part del govern central. Els atacs tindrien l'objectiu de generar una situació d'inestabilitat que facilités, a l'aixopluc de legislacions antiterroristes, treure l'exèrcit al carrer, prohibir tota mena de manifestacions multitudinàries i, en definitiva avortar el projecte de referèndum i la declaració d'independència de Catalunya.

Això de les bombes i els atemptats té, però, tot un seguit d'incerteses que poden alterar objectius i conseqüències. La història està plena d'atemptats amb bombes d'efectes, sovint, retardats. No sempre és fàcil fer-les esclatar a temps. Tan lluny com 1605, Guy Fawkes va ser enxampat abans que encengués la metxa del que es coneix com "el complot de la pólvora", que pretenia fer saltar pels aires el Parlament amb el rei i tots els lords dins. Val a dir que era un agent dels serveis secrets del Regne de Castella, el que no sorprèn gaire coneixent algunes trajectòries. El 1893, l'anarquista Santiago Salvador llençà dues bombes Orsini a la platea del Liceu de Barcelona i només va esclatar una, tot i que l'altre va causar vint víctimes mortals. En conseqüència es va declarar la llei marcial i un munt d'anarquistes van ser empresonats i torturats i, alguns com Josep Codina i després Mariano Cerezuela, executats, com fou Salvador. La bomba que va elevar al cel a l'almirall Carrero Blanco el 1973 va ser atribuïda al comando Txiquia d'ETA, però sembla que van comptar amb alguna ajuda perquè mai més la banda terrorista va tornar a fer servir el mateix procediment ni la quantitat d'explosius. Argala, el suposat autor de l'atemptat va ser assassinat per uns militars com a venjança cinc anys després.

A l'anterior entrada d'aquest blog s'insinuen similituds dels atacs de Barcelona i Cambrils amb els que tingueren lloc a Madrid l'11 de març de 2004 a l'estació d'Atocha. Agafes un grapadet de morets, els hi menges el coco i els atufes de "costo fino" per a que al·lucinin una mica i vegin que les 99 hurís del Profeta s'assemblen a Charlize Theron, els convences de fer-ne una de grossa i, un cop fet, mires que quedi ni un de viu per explicar-ho. És molt possible que l'objectiu dels terroristes d'Alcanar-Ripoll fos una (o tres) bomba tremenda per a fer-la esclatar a un lloc concorregut i simbòlic com la basílica de la Sagrada Família i environs. Vet aquí que algunes lleis inexorables com la de la gravetat i la d'en Murphy es conjuminessin per activar-se alhora i "la (puta) mare de Satàn", el triperóxide de triacetona (aigua oxigenada i neteja-ungles) els hi petés als morros mentre ho manipulaven. Els que quedaven podrien haver optat per un atemptat dels que en diuen "low-cost" i llançar-se sobre la gent a les Rambles. I una mica més tard (una mica massa més tard) els altres intentessin fer el mateix a Cambrils fins que van topar amb un mosso amb un rifle i sang freda, que els va deixar estirats morts al terra.

En contra de què l'objectiu fos canviar la situació política a Catalunya està que queda encara lluny de dates com la Diada o l'1-O. La desaparició de casa seva dels més joves i l'imam dels collons, un parell de dies abans apunta a una certa immediatesa dels propòsits. La cara de cul del Rajoy a la seva primera compareixença allunya la idea que pogués tenir la més mínima coneixença prèvia, tot i que el clavegueram pot anar ple de merda conspirativa. La CIA i el FSB tenen molta feina i no estan per certes osties. I si sabessin alguna cosa, també ho sabria el Mossad i aquestos són amiguets.

Doncs que sí, que les conspiracions no existeixen, però com les meigas "haberlas, haylas".
Ja veurem com acaba, si troben a l'imam o si finalment enxampen al darrer fugitiu conductor de la furgona de les Rambles, tot i que aquest el més probable és que el pelin, no sigui que en un "hàbil interrogatorio" expliqui fins i tot el que no sap.


..