Noms per la memòria - Filferrades

A finals d'abril i principi de maig fa anys de l'alliberació d'uns quants dels camps de concentració nazis a Centreeuropa. Enguany en fa 71.

Són els de Berger-Belsen (15 abril), Sachsenhausen (22 abril), Dachau (29 abril), Ravensbrück (30 abril), Neuegamme (3 maig), Mauthausen-Gusen (5 maig). Altres, especialment els situats a Polònia, una mica abans: Treblinka 1 i 2(19 agost 1944), Sobibor (octubre 1943), Majdanek (juliol 1944), Belzec (desembre 1942), Kulmhof-Chelmmo (17 gener, 1945), Auschwitz-Birkenau (27 gener, 1945), i Gross Rosen (14 febrer, 1945). Més Theresienstad, desmantellada l'octubre de 1944)

Els noms geogràfics han de suportar el terrible pes de què allí va succeir. Els números dels que hi van perdre la vida són tan horribles en magnitud que no són fàcils de comprendre. Aproximadament equivalents a l'actual població de Catalunya.

El pas dels anys no pot esborrar la memòria. Ni tampoc deixar-nos veure que hi ha nous noms que s'incorporen al geografia de la ignomínia. Noms com Moria, a l'illa de Lesbos, Pozzallo, Porto Empedocle i Trapani a Sicília, Lampedusa al bell mig de la Mediterrània. Chamilo i Idomeni entre Grècia i Macedònia. O Calais a França. O, pel cas, Ceuta.

Són els "punts calents" de la crisi migratòria i de refugiats de les guerres a l'Orient Mitjà i la que els ciutadans europeus contemplem sense fer-ne res.

No es tracta de fer comparances en les magnituds de les tragèdies. Als camps d'extermini era una maldat activa, voluntària, planificada i decidida. La crisi dels refugiats només en la persistència de la inacció. De la passiva contemplació de les imatges d'una tragèdia, de la que sembla que només ens quedarà una memòria de noms geogràfics. I ja no som a temps d'esborrar-la

..