LES RELACIONS PERILLOSES

Quan Choderlos de Laclos va escriure "Les Liaisons dangereuses" segur que va triar el títol amb cura. La novel·la romàntica eròtica del segle XVIII va ser traduïda sota els Pirineus com "Las amistades peligrosas" que no és exactament el mateix. Les amistats tenen un component de compromís personal altra que les simples relacions o "lligams". Josep Pla ja distingeix entre amics, coneguts i saludats. Les relacions no tenen per què comportar res més que unes de proximitat en l'espai o el temps. Que siguin perilloses pot dependre de la mateixa natura de les relacions, com es descriu a la novel·la, o la natura d'un dels elements de la relació que sigui essencialment perillós. Tal són les mercaderies perilloses que es transporten al nostre entorn i, com tals, són identificades als mateixos mitjans de transport, camions, vagons de tren o dipòsits amb diferents iconogrames i documentació.

Les dissortades manifestacions de Carles Juárez, Director del Sector Ferroviari del ministeri de Transport de què les mercaderies perilloses eren "una leyenda urbana" just coincidiren en el temps amb el descarrilament i tremend incendi d'un tren de mercaderies de la CPKC (Canadian Pacific Kansas City) a North Dakota, als Estats Units. Cert que lluny, que no causà víctimes per què va tenir lloc a una àrea d'aiguamolls, i a les 3 de la matinada, però segur que el tren va sortir d'un polígon industrial químic i que portava amoníac, metà i sofre.

Vull dir que els accidents passen. I aquí encara tenim la memòria dels Alfacs i els més de dos-cents morts. I de l'accident d'IQUOXE.

La "leyenda urbana" ocupa 1,047 pàgines del BOE en forma del RID, Reglamento del Transporte de mercancias peligrosas, en la seva edició de 2023 (https://www.boe.es/boe/dias/2023/06/02/pdfs/BOE-A-2023-13090.pdf), que dubto que el senyor Juárez hagi llegit.

Tampoc l'hauran llegit Vanessa Climent o Eugeni Sedano, portaveus de "Mercaderies per l'interior", ni els hi cal. N'hi ha prou amb veure els convois a l'estació de Tarragona, degudament identificats amb els símbols de perillositat corresponents, fent maniobres de canvi de sentit que, si la connexió amb el port fos més normal, no caldrien.

Per a que passin aquest convois cap a Europa estan construint l'esguerro enginyeril del "tercer fil" per adaptar l'ample de via al que és estàndard al continent. La construcció d'aquest invent és el que determina les obres del túnel de Roda que deixarà sense comunicació amb Barcelona la pròxima tardor ves a saber quant de temps.

Les relacions perilloses són les que mantenim els ciutadans de l'àrea de Tarragona i que compartim amb tots els habitants dels municipis de la costa relligats per les vies ferroviàries.

El pas de combois amb continguts de substàncies i elements amb potencial destructiu és quelcom totalment rebutjable. I innecessari si es consideren les alternatives. Es tracta d'allunyar els riscos dels nuclis de població sobre els que qualsevol incidència, per petita que sigui, és susceptible de causar víctimes i nombroses.

Les relacions amb la indústria química té uns riscos. Però els primers interessats en la seguretat són les mateixes empreses, que dediquen esforços a què el seu material de transport de mercaderies potencialment perilloses compleixi totes les mesures contemplades no només en el BOE, sinó en la regulació europea de la qual el RID dimana. Els habitants d'aquesta part del país mantenim aquesta relació de la millor manera possible. Però la utilització d'una línia de ferrocarril que travessa municipis, càmpings i platges innecessàriament és una gran imprudència. Tant més amb un invent inestable com és el tercer fil al qual sembla que s'haurà de sumar el risc de conbois de més 800 metres i un considerable pes. És un perill innecessari, inadequat i incurios, amb el que no volem mantenir cap relació perillosa.

Xavier Allué

Juliol 2024

UNESCO i Patrimoni

 UNESCO i PATRIMONI

El més important que ha succeït al patrimoni de Tarragona potser sigui el reconeixement per part de la United Nations Education Science and Culture Organization (UNESCO) dels monuments de la Tàrraco romana com a Patrimoni de la Humanitat. La satisfacció per aquest reconeixement mereix, però, uns comentaris. Algunes coses es perden en la traducció. El títol en anglès és “World Heritage”. A banda de la distància que podem posar entre “world“, món, i humanitat, que pot ser discutible, “heritage” és més proper a herència que a patrimoni. De fet el patrimoni es pot heretar, però també es pot anar adquirint i per tant variable (NOTA: una altra consideració lingüística a banda i més polèmica és la distància entre Patrimoni i Matrimoni, i més a la legislació civil catalana que sempre ha reconegut la capacitat de les dones per rebre i donar herències). L’herència és un llegat del passat, dels avantpassats i, pel reconeixement de la UNESCO, ara ho és dels 8120 milions d’habitants del planeta, no només nostre, els ciutadans de Tarragona, que el que tenim és la responsabilitat de mantenir-lo, protegir-lo i, també divulgar-lo i compartir-lo. El compromís UNESCO, com el seu títol indica, inclou aspectes educatius, de distribuir el coneixement, científics, de continuar l’adquisició del coneixement i estudi, i culturals com a contribució a la cultura nostra i dels pobles. El reconeixement UNESCO, que de fet és un guardó és, sobretot, una responsabilitat, puix que en determinades circumstàncies de negligència en les obligacions de manteniment dels monuments, es pot arribar a perdre. Així doncs, als arguments de conservació i cura que proposava el nostre text de fa uns anys, s’afegeix el compromís de ser herència mundial.

El catàleg de monuments inclou, per descomptat, els 15 que formen part del reconeixement UNESCO: Muralla, Recinte de culte, Fòrum provincial, Circ, Amfiteatre, Fòrum de la colònia, Conjunt arqueològic de la Part Baixa, Necròpolis, Museu Nacional Arqueològic + Tabacalera, Monument funerari dels Escipions, Arc de Berà, Pedrera del Mèdol, Vila dels Munts, Aqüeducte de les Ferreres, Centcelles.

Però també el que es pot nomenar l’altre patrimoni arquitectònic i arqueològic: Patrimoni medieval: catedral, arcs, voltes c/ Merceria, capelles (Sant Pau, Sta. Tecla vella, etc.) Ca la Garsa, Hospital vell, voltes de l’hospital Rambla vella, Torre de les monges, etc., Patrimoni edat moderna: Baluards, palaus, convents, esglésies, torres i masos…, Patrimoni Modernista. Metropol, cases (varies), Col·legi Teresines, Balcó, etc., Edificis i instal·lacions contemporànies abandonades: Sabinosa, C. Residencial, Banc d’Espanya, Tabacalera, Hospital de Mare de Dèu de la Salut (Casa Blanca), Laboral, etc… Tota una nòmina de considerable entitat i potència.

Als efectes d’una gestió acurada cal definir amb claredat els àmbits que poden ser afectats pels usos. Mantenim el criteri que, i per a tots els efectes, el PATRIMONI de la ciutat és TOTA la ciutat. Els drets patrimonials que té la ciutadania ultrapassen les titularitats que de forma ocasional puguin tenir espais o edificis, ni que l’ocasionalitat sigui de segles. D’aquest concepte no sembla que calgui explicació, tot i que no és considerat així des de diversos angles i administracions. Si cal remarcar-lo, tant patrimoni és l’amfiteatre romà com la coca del mig de la Rambla nova, el pont de ferro del Francolí, el col·legi de les Teresines o la Savinosa. La plaça de les Cols, la Tàrraco Arena, el Serrallo o el balcó del Mediterrani. L’escorxador-rectorat, la subdelegació del govern de l’estat, l’estació del ferrocarril o el rellotge del port. La Tabacalera, Pilats, el Teatre romà, o la torre dels Escipions. L’actual titularitat de, per exemple, la Catedral, que genera pocs dubtes que sigui del cabilde, cal tenir en compte que està construïda amb pedres del temple d’August, amb diners generats a la ciutat, sobre un sól que és patrimonialment de la ciutat, i que conforma un paisatge, un skyline de Tarragona que deixa de ser de l’esglesia perquè és patrimoni (per cert, enregistrat) públic de la ciutat. Tots aquests espais i edificis, i molts més, inclosos o no en el catàleg de béns a protegir del POUM, són l’objecte de la nostra preocupació, interès i, també, responsabilitat. Que no hem de permetre que es malmetin, que s’utilitzin malament o que es malbaratin.

Per tal de resumir i fixar l’atenció dels polítics, la proposta es centra en uns quants punts:

Uns criteris generals: 

1. El respecte i la preservació de tots els monuments en la seva integritat. 

2. L’accés al coneixement i gaudi a tots els monuments per part de la ciutadania, local i visitant. 

3. La continuació i progressió de les tasques de descobriment, excavació, estudi i publicació de les restes encara pendents. 

4. La coordinació, unificació de criteris i compromís de totes les administracions implicades: Ajuntament, Diputació, Generalitat i, de moment, Estat, així com l’Església catòlica (Arquebisbat), amb propietats i interessos als monuments. 

5. La museïtzació integrada de la ciutat i de tots els monuments. 

6. La consideració del valor monumental d’edificis, obres d’art, espais i instal·lacions de totes les èpoques històriques: Prehistòria, Antiguitat clàssica (Romanitat), Edat mitjana, Renaixement, Edat Moderna i Contemporània (Modernisme i contemporanis abandonats). 

7. La cerca de connivències i compromisos amb la ciutadania, els interessos de les empreses del sector turístic i hostaler, els actes festius i les organitzacions que hi participen i el món acadèmic. 

8. L’exquisida i completa recopilació i coneixement del cos legal i regulacions que afecten l’ús del patrimoni monumental.

XA

2018/2024