Barça 5-Betis 0

Mai havia dedicat tanta atenció a uns resultats de futbol però, d'ençà la "manita" al Real Madrid em resulta difícil resistir-me a recordar aquestes victòries abultades del Barça, tot i que em consta que no es del gust d'alguns amics i lectors d'aquest blog. Permeteu-me però que xali una mica, al mig d'uns temps tan difícils com els que anem vivint.
A l'hora si que puc constatar un cert canvi en la pràctica del futbol i, més específicament, el que practica el Barça i ha generat Pep Guardiola. El plantejament que condueix a resultats amb varis gols recorda al que va motivar un canvi a un altre esport que jugava de jove, el "balón-mano". Al balón-mano sempre es fan més gols per que el camí des que es treu la pilota, es fa molt ràpid i després es succeeixen jugades a la vora de l'àrea defensiva, que no es pot trepitjar, abans de llençar la pilota contra la porteria. Als partits del Barça, els contrincants es despleguen en una o dues línies davant de la seva àrea que, a la pràctica tampoc es pot trepitjar per no incórrer en fora de joc. I el Barça va fent combinacions de pilota fins que troba una oportunitat de xutar a porta. Quan un equip es tanca al darrera el partit resulta avorrit; com els de balón-mano que atreuen poc pùblic.
En fa por que la profusió de gols ens faci avorrir el futbol. Espero que no.
Per cert, una part de les alegries de les "manitas" del Barça m'ha fet picar les meves arrels republicanes: les "víctimes" han estat tots equips "Reals": Madrid, Sociedad de SS, Club Deportivo Español, Betis Balonpié... un petit motiu per a cridar "¡Viva la República!" enguany que fa vuitanta anys de la Segona.