"Speakers' corner" a Lisboa

Relat d'una experiència

Ahir a la nit, després de recórrer amunt i avall la rua Augusta, i amb el neguit al cos per haver marxat de Tarragona en un moment de molta feina per al grup, vàrem protagonitzar el primer speakers' corner de Tarragona pel Sí a l’exterior.
En Jaume, eufòric per les vacances, envalentit pel document “a coisa” d’en Toni, s’ha decidit a fer el primer “bolo”.
Com no tenim papers per repartir complementaré
l’acció traduint simultàniament al llenguatge dels signes. Agraïda estic al wifi de l’hotel i a Sant Google, que m’han permès realitzar un curset ràpid a la iniciació en aquest art. Doncs, eren les nou del vespre quan vàrem escollir la Praça de Rossío per protagonitzar el “bolo”. A falta d’escala, ens veiem obligats a pispar una cadira d’una terrassa. Estem alerta per detectar-ne una de lliure, i així que un grup de “guiris” deixen una taula en abraonem per agafar una cadira abans no s’hi assegui algú altre.

El Jaume s’enfila a la cadira i comença el “meeting”. I ho fa amb tanta passió que en uns minuts estem rodejats d’una munió d’alemanys, anglesos, italians, ... Jo intento imprimir amb els meus gestos la passió del discurs. Tot va molt bé, però la irrupció d’una parella d’espanyols fa pujar de to el que per a tots és un simple espectacle. És clar, ningú s’assabenta de que va la història. El mascle, ell molt “macho ibérico”, comença a xisclar: “catalanes de mierda, hijos de la gran puta, cabrones, ...” Els “guiris” estan entusiasmats, tots carregats d’alcohol, creuen que forma part de l’espectacle. La dona –ja sabeu que les hormones femenines ens fan ser més conciliadores, ... bé no és sempre així- intenta allunyar l’home cap enfora, ja que cada vegada s’acosta més i més al Jaume. Ell segueix impassible amb el discurs, i a cada insult més passió. Els “guiris” ho viuen com un espectacle de carrer i tant eufòrics estan que comencen a aplaudir i a llençar-nos monedes.

El “macho ibérico”, veient que a cada insult el públic respon amb més crits d’alegria, decideix recular i marxa amb la cua entre les cames, acompanyat de la femella que li recrimina l’actitud. Acabem amb més i més aplaudiments.

I és que “España” mai ens falla.
Gràcies a aquest energumen el “bolo” ha estat un èxit.
Hem recollit 10 euros en monedes d’un cèntim. No us podeu imaginar com ens ha costat arreplegar-les. La vorera és feta formant un pedrís i les monedes estan entaforades i trepitjades entremig de les pedretes. 

Hem pensat que no estaria de més que en Toni ens enviï el full d’inscripció a Tarragona pel Sí. Creiem que som capaços d’aconseguir uns quants socis durant el viatge. Les vacances predisposen a ser més altruistes i tothom està content. Hem decidit que la primera quota la recollirem en efectiu, no fos que en arribar a casa s’ho repensin.
Toni, no et preocupis. Avui hem comprat un talonari per fer els rebuts a tothom que es vulgui adherir a la nostra causa. Si ens envies el full d’inscripció en farem unes quantes fotocòpies. Els deu euros recollits en monedes d’un cèntim, de moment no els ingressarem al compte de Tarragona pel Sí, perquè no en sabem el número, però ja pots comptar amb ells.

Per assegurar l’èxit del proper “bolo”, per si de cas no s’hi afegeix cap “español” de forma espontània, hem pensat en buscar la complicitat d’algun grup de catalans que trobem pel carrer i proposar-los-hi que cooperin amb nosaltres fent el paper del “español cabreado”.
Avui, però, hem decidit descansar. Seguirem informant dels nostres èxits com a catalans a l’exterior.

Per altra banda, la vida del turista és bastant dura. No tenim obligacions, tot el dia badem, bevem “cerveja” o “sumo de limão”, mengem “bacalhau a brasa” o formatge amb mel. És esgotador !! Estem segurs que la Tana ens compren perfectament degut a que fa poc ha passat per aquesta mateixa experiència.

Marta
Lisboa, 25/7/2015