Conclave

 <<Ahir vespre vaig anar a veure la peli "Conclave" (https://ca.wikipedia.org/wiki/Conclave_(pel·lícula_de_2024) No sé si te fusta d'Oscar. No vull fer "spoilers", però les sorpresses del guió només sorprenen per l'improbable de la seva realitat en un Vaticà del segle XXI. Un excès de primer plans de la cara dels protagonistes li resta seguiment de l'acció. Ralph Feinnes ens regala un paper com els que ens té acostumats, però em sembla que "pateix" massa. Aneu a veure-la a la vostra discreció. (Catolics reclacitrants, abstenir-se. Agnòstics, aneu a veure una "peli de tiros”)>>

Això va ser l’entrada de WhatsApp que vaig compartir amb uns col·legues i amics. Pot ser una mica incòmode escriure sobre el conclave just quan l’actual papa està ingressat a l’Hospital Gemelli amb un quadre respiratori complex del que és possible que no s’ensurti, donada la seva edat i patologia concomitant. Però l’experiència de veure una pelicula sobre el tema de la elecció del papa i, més concretament un film amb qualitat suficient per a que sigui nominat pel Premi Oscar de l’Academia de Hollywood, m’ha portat a aquest breu assaig/critica cinematogràfica.

“Conclave” compta amb un elenc d’actors força potent: Ralph Fiennes, Stanley Tucci, John Litgow, Sergio Castellito i Isabella Rossellini, com actors principals, i la competent direcció de l’alemany Edward Berger. Produida per Tessa Ross y tres productores: Film Entertaiment, Indian Paintbrush and House Productions, fan el film angloamericà.

El relat dels interiors de procés de nomenament papal ja ha estat tractat en pel·licules anteriors, fins i tot algunes de cómiques com

Qualificada com “political thriller”, la pel·licula relata el procés del’elecció papal i les dificultats inherents a les condicions exigibles pel nomenament d’un papa, a les que es sumen les peculiaritats de les personalitats del posibles candidats “papabile” en el argot vaticà.

El guió està bassat en la novel·la de l’escriptor anglés Rober Harris, prestigiós autor de diversos titols de ficció històrica que han donat origen a films, alguns dirigits per Roman Polanski com “Pompeii”, “The Ghost Writer” o “An Officer and a Spy”, i altres exits de la pantalla com “Munich” o “Enigma”. Es permet alguns salts al buit per evitar allargar més els 120 minuts de projecció i algunes inconsistències o plans de la Ciutat del Vaticà inexistents.

Realitzada en bona part als estudis de Cinecittà, aprofita la magnificència dels edificis vaticans per enquadrar varies escenes.

De l’innegable professionalitat dels actors, tots veterans, destaca el paper de Ralph Fiennes com a degà del Col·legi cardenalici i director del conclave, que ens regala una personificació dramàtica com les que ens te acostumats. Personalment sempre m’ha semblat massa serio i, concretament en aquesta pel·licula, em sembla que pateix massa.

…//

more to follow

Tremolors

 

 TREMOLORS 

L’amfiteatre de Tarragona patirà tremolors quan passin els trens de mercaderies pesants pel nou traçat de les vies d’ample standard. Això passarà. Que aquests tremolors afectin l'estructura, està per veure. Quan caiguin les primeres pedres de la precària estructura ho sabrem de cert. 

Tota la resta es xarrera. 

Ens presentaran un informe exhaustiu dels registres que s’han fet amb sismògrafs per part dels propietaris de les línies ferroviàries. Si el que es pretenia era l’obtenció d’informació fefaent sobre el risc que els trànsit ferroviari afecti l’estructura del monument bimil·lenari, ho seu fora encarregar l’estudi a una empresa o organització independent. Altrament és com si el llop feroç fos el contratista d’obres de la caseta dels tres porquets. 

Per cert, ja d’entrada l’instal·lació dels sismògrafs fou peculiar. Només els posaren a l’extrem superior de les grades originals. Ja està bé per ser les estructures més altes que sobreviuen els embats del temps i les accions humanes. Recordeu que les restes del convent i després presó van se dinamitades el 1921 amb feliç acord de les autoritats municipals. No es van ficar sismògrafs ni a la Porta Triumphalis ni a les parets de la basílica romànica, ambdues les àrees de més risc de patir danys per les vibracions. 

Però, tant s’hi val. Tot plegat els quatre pedrots de l’amfiteatre, si cauen, es poden tornar a posar a puesto, com fan arreu on pateixen terratrèmols. El cas és que no molestem a la sacrosanta RENFE i la seva germana Adif, representants a la terra de l’estat espanyol que està al cel (de Madrid). 

A veure. El tema és que continuaran passant trens de mercaderies pel lloc. Alguns amb cisternes de clor liquid, propilè i altres misteriosos productes dels contemplats en el RID 19, un monumental reglament que ocupa 1037 pàgines del BOE núm. 120, de 20 de mayo de 2021, (páginas 60386 a 61422), que l’estat reprodueix per delegació de la Unió Europea i que, molt probablement, ningú s’ha llegit. 

Quan els trens de 750 metres hagin aconseguit superar la corba de la plaça dels Carros, enfilin la via cap a Barcelona i comencin a accelerar, potser no facin tremolar les pedres de l’amfiteatre, però de ben segur que em faran tremolar a mi de por pel risc que el transport de mercaderies perilloses per una via aguantada en el tercer carril representa. 

Vatua Déu! que si passa alguna desgracia potser que esmolem les falçs dels nostres avantpassats per desprendre dels seus atributs testimonials als responsables. 

Via (tercer carril) fora!! 

9 febrer 2025 

NET ZERO

 

Quan l’aliga cuabarrada apagui la llum

 És de coneixement comú que l'any 2030 les centrals nuclears han de tancar. Cert que, com tantes decisions que es prenen al nivell del govern de la Unió Europea, i fruit de consensos amplis entre els països, poden arribar a implementar-se en terminis variables. Fins i tot ajornar-se per períodes notablement llargs que fan dubtar del poder de la Unió.

Sembla que França que va apostar fortament per l'energia nuclear, s'ha mostrat reticent a acceptar la data de tancament de les nuclears. La dependència actual no té gaire alternativa en un termini breu tan breu com els cinc anys pròxims. Però el compromís de la Unió Europea no és evitable. L'energia nuclear ha estat un molt valuós recurs energètic. Hi ha qui pensa que és un recurs net, especialment si es compara amb les energies que porten els recursos fòssils: el carbó i el petroli. I aquests perquè la seva explotació indefectiblement produeix una alteració significativa de l'equilibri mediambiental.

Per si no ho recordeu, els combustibles fòssils són hidrocarburs, és a dir, compostos d'aigua i carboni que, en la seva combustió generen residus: aigua que habitualment pren forma de vapor i que s'incorpora a l’atmosfera, i compostos gaseosos de carboni. D'una molècula com el monòxid de carboni, CO, o de dos, biòxid de carboni CO₂. Aquests, eliminats a l’atmosfera, impedeixen l'intercanvi de gasos i contribueixen el que es coneix com a efecte hivernacle. Això vol dir que produeix l'escalfament de l'atmosfera, el que estem experimentant com a canvi climàtic. Mal rotllo.

Les centrals nuclears utilitzen com a combustible metalls radioactius, més concretament l’urani. L'urani radioactiu un cop ha tramès la seva energia i transformar-la en electricitat, es degrada en isòtops inerts però encara radioactius, que s'han de rebutjar.  Aquests residus, però, romanen radioactius milers d'anys i és difícil fer-ne un emmagatzematge. Un altre mal rotllo.

A Catalunya produïm menys quantitat d'energia de la que necessitem. No hem estat prou previsors en dispondre de fons d'energia neta, que no generi massa residus, com l'energia dels molinets de vent o la solar de les plaques fotovoltaiques. Una part de la dificultat per intentar instal·lar generadors, ha estat que notables extensions de territori s'han exclòs per considerar que són causants de la mort de certes aus que es consideren en perill d’extinció. I què, per tant, han de ser protegides. No és fàcil trobar l'equilibri entre recursos i altres circumstàncies com la necessària protecció de bens considerats comuns, com són certes espècies d'animals.

Si no produïm energia, l’haurem de comprar fora. I pagar el preu que ens demanin, que mai podrem controlar. Això és una dependència que pesarà sobre les nostres economies i que limitarà la nostra llibertat.

Una de les obligacions dels responsables polítics, pel que els hem elegit, és la presa de decisions. Si no són capaços de prendre decisions, els governants són sobrers, inútils.

En cinc anys el principal recurs energètic que tenim que són les centrals nuclears de Vandellòs 2 i d’Ascó hauran de tancar. I si no hem trobat alternatives suficients, l'àliga cuabarrada ens apagarà la llum.