El final del principi del final del PSOE

No m'agrada escriure sobre el que passa amb la política espanyola, convençut que no té remei, però hi ha moments que sembla que marquen fites del temps, amb els seus abans i després.

Quan la xacra de la corrupció afecta un partit al poder, trontollen les estructures de l'estat en la seva versió executiva. Sembla com una maledicció que absolutament  tots els partits continguin en el seu interior un corc de pocavergonyes, aprofitats i delinqüents. Es pot relacionar amb la forma que els partits construeixen la seva composició. No és tant que el poder, intrínsecament, corrompeix (i, com es diu, el poder absolut corrompeix absolutament), sinó que els que s'ofereixen al servei públic com ha de ser la política, llevat contades excepcions, són gent que no tenen feina, o estan avorrits del que fan i pensen canviar d'ocupació. 

A les excepcions estan els voluntaristes, sovint messiànics que creuen que tenen les solucions per canviar la societat a quelcom millor. Uns i altres contenen als seus caràcters i capteniments la feblesa de l'autocomplaença, i una autoindulgència amb possibilitats de créixer al seu interior. Això els fa fàcil presa dels corruptors, els que exerceixen el poder des de fora dels estaments elegits i, sobretot, que tenen diners i ambició de tenir-ne més. Recordem que cada corrupte té un corruptor, tant o més delinqüent i pocavergonya.

A Catalunya no estem vacunats contra la xacra de la corrupció. En tot cas és una vacuna de durada limitada, com la que funciona parcialment en les democràcies occidentals. Els incidents de corrupció arreu són ben coneguts.

Però el fet concret que afecta el PSOE en el moment actual, sí que sembla tenir suficient poder destructiu com per a produir efectes deleteris sobre l'estabilitat del govern i, amb això, representar el final del principi del final del PSOE com a partit al poder.

XA, 15 de juny de 2025