Ens han declarat la guerra

Publicat a Diari Més Tarragona, el 4 d'agost, 2022

Aquesta és l'última frase de "Pare" la cançó d'en Serrat. L'emotiva balada, un relat de com ha canviat el món d'un entorn pacífic, rural, humil, "de pagès", per esdeveniments fora de tot possible control, regalima tristor, enuig, frustració. Poden ser fenòmens naturals, sequeres, tempestes, incendis, o aiguats. També, però, sortits de la mà humana, quan es prenen decisions "aigües amunt" que modifiquen o destrueixen el medi. O, pitjor, agressions directes a les coses i a les cases, als animalons o a les persones.

Això sembla quan la successió d'incidents es repeteixen amb una freqüència inusual. Estem vivint un període històric de desastres que no semblen tenir aturador. També, però, és la successió de notícies i el temps creixent que ocupen dels noticiaris. Fins i tot els hi donem noms: Glòria, Filomena... que els identifiquen. A la repetició els hi adjudiquem el qualificatiu "d'onada": de calor, de fred, record de les onades de la mar, que no s'acaben mai, una rere l'altra fins l'infinit. Identificat tot plegat com una guerra, veiem que ens manquen recursos per a defensar-nos. Sembla doncs que, si és una guerra, aquesta la perdrem.

De guerres sembla que n'hi ha hagut des de sempre. Enteses com a conflictes entre homes han format part del gruix dels relats històrics, almenys des de l'Anàbasis. "La retirada dels deu mil", de Xenofont, apareix com el més antic relat històric de la cultura occidental. Altres, a l'Àsia, són més antics. Els conflictes s'han nomenat per la seva localització—Troia, el Peloponesi—, pels seus protagonistes—Medes o Perses—, per la seva durada—dels trenta, cent anys— o, si es repeteixen, es numeren: Primera i segona Guerra púnica, I o II Guerra Mundial. Quan les guerres són entre gents del mateix país i la mateixa cultura se'n diuen guerres civils, sovint les menys civils de les guerres, com la Guerra civil romana entre Cèsar i Pompeu (49bC-45bC), Guerra civil Americana (1861-1865) o l'Espanyola (1936-1939).

Ara fa poc que ens trobem amb una nova guerra que sembla que ens cau més a prop, a Ucraïna. Si et llences a mar a la platja del Miracle, pots arribar sense interrupcions fins a Mariúpol, relativament a prop. Socialment a prop perquè el conflicte està a la frontera just entre la Unió Europea i la Federació Russa, amb just un parell de petits països entremig. I perquè els seus efectes els comencem a notar a les alces de preus del mercat i dels combustibles. Aquí poc, però als més rics, Alemanya, els hi va l'energia. I als més pobres, africans i asiàtics, el pa, que el fan amb blat ucraïnès.

Tot plegat ens han declarat la guerra. A veure com ens defensem. De moment els morts i les bombes afecten els ucraïnesos i aquí veiem uns refugiats, ara per ara, bastant solvents. Però de la suma de canvis climàtics, fenòmens naturals i manca de recursos energètics per les dificultats de la guerra, anem de cara a dificultats que canviaran el nostre actual mode de viure.
Ens podem deprimir, entristir i lamentar-nos. Sabem que, a les guerres tothom hi perd, fins i tot els que creuen que les han guanyat. O llegir "l'Art de la guerra" de Sun Tzu i prendre decisions.

Xavier Allué
Juliol 2022