Libri et rosae

Libri et rosae

Libri et rosae, (en grec: Βιβλία και τριαντάφυλλα, que sona: “biblia kai triantafila”). Llibres i roses. Saludem el cor de la primavera amb la Diada nacional de la cultura escrita.

L’escriptura és el reducte de la memòria, tant en el sentit dels records com dels pensaments que, a més, permet comunicar-los als altres que ho puguin llegir. L’escriptura té cinc mil anys. El suport manejable, bastant menys: papirs, pergamins, paper fins fa vuit-cents anys en forma de rotllos que ja els grecs denominaven “llibres” (Biblos). Relligats en paper, més fi i la reproducció amb tipus i premsa, tot plegat només fa cinc-cents vuitanta anys.

Els darrers anys hem vist i gaudit de veure la comunicació reproduïda en mitjans electrònics, com hem vist l’aplicació de la impressió electrònica en suport de paper o la de la veu llegida o actuada en pòdcasts. O les imatges cinematogràfiques, que també són llibres.

Els llibres en paper tenen encara un futur i això ho demostra que cada dia s’imprimeixen i es publiquen més llibres. I voldria, doncs, creure que cada dia es llegeix més, individualment i col·lectiva, puix que cada dia hi ha menys analfabets en el món.

El que si ha minvat és la conservació, el col·leccionisme de llibres, la bibliofília. Els llibres ocupen espais que no tothom es pot permetre i no tot el coneixement que s’adquireix per la lectura mereix conservar-se. Molts llibres de text d’ensenyament tenen un grau d’obsolescència notori que sovint no ultrapassa en curs acadèmic. La conservació privada de llibres com a objectes decoratius simplement s’ha passat de moda i amb això desapareixen les biblioteques personals. Amb un cert neguit contemplo que la meva modesta biblioteca no em sobreviurà. La part de llibres acadèmics, de ciències mèdiques, han envellit pels avenços extraordinaris de la ciència del darrer mig segle i ni a les biblioteques universitàries els volen. Les rengleres de les enciclopèdies, arraconades pel Google i la IA, van de pet al contenidor. Com els diccionaris, tots disponibles “on line” i gratis.

Tal és també el destí de les publicacions periòdiques. Diaris i revistes són obsolets l’endemà de la seva publicació. I les publicacions periòdiques científiques van gradualment reduint-se exclusivament als formats electrònics.

Això no ens ha de fer patir. Com l’altre component simbòlic de la festa de Sant Jordi, la rosa, a la seva bellesa, acompanya una pervivència efímera d’uns quants dies. No passa res. L’important és el gest d’acompanyar el símbol, d’expressar l’estima, l’amor. Ni que ara portin les roses des de Colòmbia i les facin dels colors de la samarreta de Lamine Yamal. Ni que costin dos euros més que l’any passat, i diguin que és per la guerra al Golf Pèrsic.

Tampoc ens ha de sorprendre que algun escriptor, que viu dels llibres que escriu, els valori per sobre de la llegenda de Sant Jordi. Sant Jordi és venerat com a patró en una dotzena de països (Geòrgia de Caucas, Georgia, estat als EUA, Anglaterra, Bòsnia, Malta, Portugal…), i altres tantes ciutats. Els Templers incorporaren la seva creu als seus escuts.

“Sant Jordi mata l’aranya”/L’aranya que ell va matar/tenia molt mala bava, /enteranyinava les flors/i se’n xuclava la flaire… "   Símbols amb arrels religioses embolcallats de llegendes, si no és que totes les religions són llegendes santificades. Ben cert que, i, però, que les religions del Llibre són les que més adeptes en tenen.

Bona diada a tots.