Robótica?

 Robots

Em diuen que l'Elon Musk està dedicant tots els seus esforços i, sembla que, els seus inabastables diners, a la robòtica. La compra de recursos intermedis, com microxips, molt més potents que els actuals en ús, fabricats per Samsung, projecció de milers de satèl·lits, projectes de colonitzar la lluna abans de fer-ne el salt a Mart… El darrer Mobile World Congress celebrat a Barcelona, per a bé o per a mal, va estar dedicat en gran part als robots.

“Robot” és una paraula manllevada del txec que vol dir "treballador", pencaire, "currante", adjudicada als enginys construïts per fer feines o funcions que, altrament, haurien de fer éssers humans. No són invents recents. Des del Renaixement, i possiblement abans, que s'han construït enginys que es mouen automàticament, és a dir, independentment  i sense suport, dits autòmats. D’aquestes històries ve l’interès d’aplicar l’electrònica i l’electromecànica per a aconseguir autòmats cada vegada més capaços de dur a terme activitats com les dels humans.

De robots hi ha milers que no necessàriament reprodueixen tasques o activitats humanes. Les empreses manufactureres malden per aconseguir dissenys que facin feines que els hi permetin prescindir d’humans, però, i sobretot, per què la precisió de les màquines i la seva resistència a la fatiga, al cansament, permet més i millors resultats.

Creixent en complexitat, els dissenyadors introdueixen gradualment elements de capacitats que permetin a la màquina rebre informació externa mitjançant sensors, i actuar en conseqüència. Tal són els robots autònoms, Els robots autònoms són màquines que executen tasques diverses sense un control constant humà. Ben coneguts són els petits estris de neteja del pis o els emprats a les cuines. La indústria d’embalatge i els grans centres logístics utilitzen robots, ben capaços d’identificar objectes i distribuir-los ordenadament, feines reiteratives en les quals l’ordre és un important factor per l’eficàcia. Els robots, en tasques repetitives, s’equivoquen poc.

Altres són mixtes, emprats com extensió d’activitat humana quan fa falta una força o una precisió superior. Tal són els robots emprats per moure estris o estructures de grandària superior a la força humana, o els emprats en cirurgia robòtica, quan la precisió requerida és superior a l'ull o la mà humana. I més complexes els que poden substituir un membre humà, com un braç o una cama connectats al sistema musculonerviós del cos. Gradualment, tot i que minoritàriament en el món de la robòtica, es van extenent experiències amb màquines que, no només facin tasques humanes, sinó que tinguin una forma semblant als humans. Són robots antropomorfs que desperten la curiositat i la imaginació de molta gent. Els hem vist a fires i documentals, caminant i actuant com humans, amb més o menys habilitat i compostura. Ara per ara, acostumen a provocar de vegades sorpresa, però sovint hilaritat.

La ciència-ficció en va plena de propostes més o menys delirants de màquines dissenyades i dotades, no només de les capacitats físiques, sinó fins i tot de les psíquiques i emocionals dels éssers humans.

“Blade Runner”, la fantàstica pel·lícula (fantàstica en tots els sentits, de ficció i qualitat artística) de Ridley Scott, estrenada en 1982, situa l’acció en un futur distòpic, l’any 2019. Humanoides indistingibles d’humans en conflicte, em van portar l’any 2020, en plena epidèmia del Coronavirus, a preguntar-me, mirant la gent que em creuava pel carrer, quants eren gent de veritat i quants humanoides. Especiament, les xiques guapes.

Els humanoides sempre han despertat interès entre escriptors i creadors de literatura de ficció. La Wikipedia proporciona una llista d’un parell de centenars. La capacitat de crear-ne un ésser humà o semblant per compartir la vida ja està present en el mite grec antic de Pigmalió i Galatea. Coneixent el cos humà, es fa difícil entendre l’interès per éssers semblants, quan el cos humà és producte d’uns quants milions d’anys d’evolució biològica i adaptació al medi i, tant així, ple d’errors de disseny, determinants constants de malalties i patiments en l’actualitat.

Tan bon punt se’ls pugui dotar d’accés immediat a la IA, el disseny exterior podrà o no ser redundant. Això és el que sembla preocupant: robots que puguin comportar-se com humans.

A mi, però, no em preocupa tant que els robots puguin comportar-se com a éssers humans com que els humans es comportin com a robots.

Xavier Allué

Abril 2026