Jus solis
Tot coincidint amb la derogació per part del Tribunal Suprem, de la llei proposada pel president Trump suprimint el dret constitucional de ciutadania als nascuts als Estats Units, el Partit Popular i altres han presentat al Tribunal Superior de Justícia Europeu un recurs contra l’actual regulació de més d’un milió de residents estrangers a l’estat espanyol. Són moviments en relació amb el fenomen de la immigració, accelerat des del començament del segle actual, realitat percebuda de forma diversa per les poblacions autòctones dels països receptors d’immigrants.
Nacionalitat, com nació, i també nacionalisme, són termes que venen de nàixer. És la ubicació geogràfica del fenomen biològic de nàixer. El lloc on una dona ha parit un infant. El jus solis és el dret que s’adquireix pel fet de nàixer a un lloc o altre. Hi ha un altre dret, no menys biològic, el jus sanguinis, que ve a ser el dret adquirit per compartir el vincle “sanguini” amb la mare, que es talla tot tallant el cordó umbilical, i, si ho reconeix, el pare, titulars d’una nacionalitat.
Havent assistit uns quants bons centenars de parts a la meva vida professional i, amb això, signat altres tants certificats de naixement. La rutina em va fer oblidar la transcendència jurídica de certificar que un ésser humà, una criatura, ha nascut d’una mare concreta, a tal dia i hora i al lloc jurídic (l’estat) concret.
Tot sovint a la gent se li pregunta d’on és, especialment si hi ha algun aspecte distintiu diferent fisonòmic o lingüístic, o simplement per informació elemental. Quan hom s’enfronta amb actes jurídics o travessar fronteres, cal identificació documental que certifiqui les dades personals que donin suport als drets socials individuals. També es vol identificar la procedència. Els que, com ara jo, que tenim per cognom un lloc geogràfic, poble o ciutat, toponímics, identifiquem un origen. L’origen pot ser remot de generacions, però.
És curiós que no sempre és així: l’exemple més conegut i palès és el del personatge històric probablement més conegut del món: Jesucrist. Jesús de Natzaret. Galileu, de Galilea. No obstant això, milions de persones celebren cada 25 de desembre el seu naixement a Bethlem! Bethlem de Judea, ara ciutat de Palestina amb una població 90% musulmana. Els pares de Jesús havien anat a Judea per ratificar el cens al lloc d’origen de la família de la mare (jus sanguinis), per un decret imperial romà.
Hom acaba de ser d’allà on se sent i diu que és. L’escriptor madrileny Paco Umbral deia que hom és d’on ha fet el batxillerat, una metàfora de la adolescència què Umbral mai el va cursar. Vàlida per moltíssima gent que, de jove, va marxar de casa, del poble, del país on va nàixer.
La gent que es desplaça per feina, educació o, sovint i dissortadament, per força, acaba tenint fills en llocs insospitats, que el seu jus solis no els hi serveix per a gaire res o bé, al contrari, acaba sent un determinant de la seva vida. El fenomen de la migració, les migracions, que és un històric des de l’Homo sapiens va sortir de l’est d’Àfrica i es va estendre per tot el món, genera una diversitat de condicionants legals que no són gaire més que un constructo sociopolític canviant. La II Guerra Mundial va causar desplaçaments a seixanta milions d’europeus a través de fronteres que van canviar, tot plegat ratlles en un mapa. Els habitants del país més poderós del món, els Estats Units, el que Donald Trump vol treure arbitràriament el jus solis, llevat dels deu milions de nadius indis, són tots d’origen immigrant. Actualment, quaranta-set milions de persones que viuen a Europa han nascut fora.
Pot ser que anem aclarint situacions i prenent decisions basades en realitats i no sentiments o prejudicis.
Xavier Allué
Juliol 2026
Posts
