Arqueologia contemporània

 Publicat el 20 de desembre de 2021 a Diarimés

Omicron

Versión española:

Omicron

El alfabeto griego tiene 24 letras (o 25, depende). Òmicron es la que hace el número 15. A medio camino entre el alfa y el omega: el principio y el fin.

Los expertos en virología han nombrado con letras griegas a las variantes del coronavirus causante de la epidemia de la SARS-CoViD-19, la “passa” que está pasando. La primera debió de ser alfa. La delta parece ser la más común. De las que hay en medio hasta llegar al omicron no hemos oído hablar porque, al parecer, no han generado graves problemas. Han prescindido de dos letras griegas: Ni, porque su pronunciación induciría a confusiones con "new", en inglés, y Xi, porque coincide con el nombre del cabecilla de China. Mira por dónde...

Delta es un término común en nuestra región. Tenemos uno grande muy cerca. Es un accidente geográfico que forman los ríos del Mediterráneo al llegar al mar. Al ser un mar sin mareas ni grandes olas, al llegar a la llanura de la costa, los ríos se abren en brazos separándose. A vista de pájaro dibujan como un triángulo que se identifica con el grafismo de la cuarta letra mayúscula del alfabeto griego, que hace como un triángulo (Δ). Ebro, Ródano, Danubio, Nilo, hacen deltas.

De “ómicron” no tenemos nada que se le parezca. Suena como mal. Ominoso? Y el final en "cron", acentuado o no, hace como duro. Parece un insulto.

Y es que, por motivos que todavía no se han aclarado, la variante ómicron del coronavirus, ha generado una respuesta mundial de alarma y prevención. Aún no sabemos dónde se originó, ni si ya estaba en nuestro entorno como parecen indicar hallazgos en las aguas residuales. Los primeros casos identificados fueron en Suráfrica y es quizá por eso que ha generado alarma. Todo lo que viene de África parece oscuro y peligroso.

Malditos prejuicios. Los occidentales temen lo que venga de África si no es algo que ellos hayan ido a robar allí: diamantes, oro, petróleo, grafeno, coltán... Esclavos...

Ahora se apresuran a cerrar aeropuertos y meter en cuarentena pasajeros que vengan de África. Vergüenza colonialista.

Deberíamos recordar que los Homo sapiens, como especie, somos originarios de África. Y que antes de que se nos blanqueara la piel por el frío y las nieblas del norte, bastante oscuros de aspecto. Y que, si nos lo acabamos de creer, para librarnos de la plaga de la Covid debemos vacunarnos, es necesario que nos vacunamos todos: los del norte, los del sur y los del medio.

Si no, el virus seguirá saltando de unos a otros, y mutando hasta que se acaben las letras del alfabeto griego. O más allá de la omega final.

..

De què estem parlant

Publicat a DiariMés el 17 de novembre de 2021

..

 

La gran estafa del petroli

 Publicat el 5 de novembre de 2021 a DiariMés

..

El meu port

El meu port (de Tarragona), publicat el 27 d'octubre de 2021 

La vaccinació és obligatòria

Publicat el 30 de setembre de 2021 a DiariMés

 

Oci, festa i epidèmia

 Publicat el 21 de setembre de 2021 a DiariMés

Mesa

 Publicat a DiariMés el 9 de setembre de 2021

'The Russians are coming, the Russians are coming'

TRIBUNA 07/09/2021  DiariMés

'The russians are coming, the russians are coming"

Xavier Allué

Disculpeu el titular en anglès, però no és més que com referència al títol de la pel·lícula de Norman Jewison (United Artists & Mirisch Co. 1966). Tracta dels embolics que causa l'embarrancament d'un submarí soviètic a una petita illa de Nova Anglaterra durant la guerra freda. El títol del film recorda l'episodi de la Guerra de la independència americana quan el patriota Paul Revere feu una carrera a cavall per advertir de l'arribada de l'exèrcit britànic cridant «the english are coming...» Aquest episodi és conegut de tots els escolars americans. El rol de l'oficial polític del submarí el protagonitzà l'actor recentment traspassat Alan Arkin. Arkin, qui ens ha delectat amb nombroses pel·lícules era, per cert, de família jueva russa, i parlava rus.

Ves que, ara fa uns dies, el prestigiós diari The New York Times s'ha despenjat amb un reportatge que, si no fos que també toca matèries sensibles, que fa riure quasi tant com la pel·lícula del titular. Segons explica, l'entorn del president Puigdemont ha mantingut estretes relacions amb els serveis secrets de la Federació Russa. Aquestes relacions s'atribueixen al professor Josep Lluis Alay, amic personal del president i que l'acompanyava quan va ser detingut a Schleswig-Holstein el març de 2018. El reportatge cita un reguitzell de ciutadans russos i les seves connexions en un exercici conegut al món del periodisme com «name calling», nomenar molta gent amb noms i cognoms i de forma repetida per a intentar generar una idea de «trama» de contactes. I, per sobre de tots, sobrevola la perversa figura de Vladimir Putin i la seva atribuïda política de desestabilització d'Occident mitjançant accions que facin trontollar la cohesió dels països suposadament «enemics» de Rússia. Com a fonts fidedignes esmenta, no gens menys que un «informe confidencial de la Guàrdia Civil». Només els hi ha faltat dir que l'autor fos el tinent coronel Baena, conegut elaborador de relats fantàstics.

Des d'aquesta petita i provinciana plataforma de la Tribuna de Diari Més, sembla una gosadia criticar el totpoderós rotatiu novaiorquès. Però, ailàs!, del fenomen de la serp d'estiu, conegut al Regne Unit com the silly season, la temporada babaua, no s'escapa ni el NYT. Es veu que la desastrosa retirada de Kabul ja no venia més diaris i han mirat d'estirar un altre tema. Els mitjans madrilenyos encara amb la boira vacacional pel cap, no s'han fet gaire ressò del reportatge. Potser perquè, val a dir, per més esbiaixats i catalanofòbics que siguin, tampoc s'empassen una serp d'estiu mentre hi hagi CoViD, preus de l'electre i pluges torrencials de què parlar. I que, a més, no serveix per fotre-li canya al gobierno del senyor Pedro Sànchez. 

Ara fa uns mesos es parlava de l'oferiment de 10.000 militars russos per donar suport a la independència de Catalunya. Semblen pocs. Just ara es compleixen 85 anys de la creació de les Brigades Internacionals (18 de setembre) i van ser prop de 60.000. Hom pensa quina mena de tabac fumen per portar a la redacció del NYT aquestes mostres de literatura barata. O com és que el mateix NYT fa honor al seu lema «Anything that is fit to print» quan publica tanta ronya. 

Des d'aquest racó, ens tranquil·litza continuar pensant que, sortosament, la independència de Catalunya viatja per altres camins. Costeruts, però amb un pas ferm, trepitjant bé la terra i mirant clar cap endavant.

..

Efemérides de desastres

Publicat el 19 d'agost de 2021a DiariMés. Veig que em repeteixo. Algunes frases i algunes idèes ja surten en escrits sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017 anteriors. Qué hi farem!

Efemèrides de desastres

Xavier Allué

Actualitzada 18/08/2021 a les 20:03

En uns quants anys, es recordarà la tragèdia de l'evacuació de Kabul just al final de la cinquena (o sisena) guerra de l'Afganistan. Les imatges es compararan amb les de l'helicòpter sobrevolant la terrassa de l'ambaixada americana a Saigon al final de la guerra del Vietnam: multituds, això sí, només d'homes, aferrant-se al fuselatge d'un avió de transport militar mentre s'enlaira. Imatges d'una derrota i auguri d'un nou desastre pels ciutadans d'un país que sembla que fa una guerra cada generació. Sí, Afganistan comptabilitza un bon grapat: 1839-1842. 1878-1880, 1919 amb els anglesos, 1979-1989 amb els soviètics i des de 2001 amb una coalició dirigida pels americans. Però també els Estats Units: amb Mèxic 1846-1848, Guerra civil 1861–1865, amb Espanya 1998, I Guerra Mundial 1914, II Guerra Mundial 1941.1945, Corea 1950-1953, Vietnam, etc. Gent bel·licosa.   

El president dels Estats Units, Joe Biden, ha fet bona la seva promesa de retirar totes les tropes americanes d'Afganistan abans de l'11 de setembre, aniversari i efemèride del que va portar als americans a la guerra al país asiàtic com a revenja pels atemptats de les Torres bessones a la ciutat de Nova York i del Pentàgon a Washington. Cal recordar que els terroristes identificats com a actors dels atemptats eren d'origen saudita. Aquesta racionalitat podria portar-nos a què l'estat espanyol, en resposta dels atemptats del 17 i 18 d'agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, que ara recordem, hagués declarat la guerra, no al Marroc, origen de l'imam de Ripoll i els seus acòlits sinó, per exemple, a Mali, un estat que acull jihadistes. És cert que són escenaris diferents. També que els afanys bel·licosos de l'estat espanyol i dels espanyols en general, llevat d'alguna aventureta com la de l'illot Perejil, fa temps que s'han abandonat. O també, potser, per què els atemptats van succeir a Catalunya? Encara queden molts detalls per esclarir dels atemptats d'ara fa quatre anys. Resten sense aclarir les implicacions dels serveis secrets espanyols, no tan «secrets» després que el ministre d'Afers Exteriors Garcia Margallo va anunciar dos mesos abans que «pasaria algo la segunda quincena de agosto en Cataluña...» i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, com una boja pels passadissos de la Moncloa cridant: «¡Ya está, ya está. Mandaremos el ejército!». I tot el maleït enrenou de the Nota de la CIA, la desaparició misteriosa de les restes mortals de l'imam dels collons i el seguit de desmentiments de mentides flagrants que van seguir.
Les teories conspiranoiques són això: teories. Però com les meigas  a Galícia, «haberlas, haylas». El que sí que va passar fou que, mentre el conegut com a M. Rajoy a penes es passava pels morros el tovallonet després d'un menú de percebes, el ministre de l'Interior dormia una beatífica siesta i els poders de l'estat no sabien que cony fer, l'autoritat a Catalunya, la Generalitat, i el seu cos de seguretat, els Mossos, van prendre decisions, van controlar la situació i van acabar enviant al cel de les Hurís els malfactors, evitant mals encara majors. Durant unes hores tràgiques, decisives, Catalunya va ser independent. I eficaç. Recordem i lamentem els morts. Tots els morts, que cada vida humana no té preu. I esperem que coses com aquestes, guerres o atemptats, no tornin a passar mai més. També temem, però, que la història, la maleïda història humana, no ens estalviarà desastres que es facin efemèrides.  
..