El que segeuix l'acabo de trobar i ve a tall de que en una necròpsia recent al cadàver del general Prim els patòlegs han volgut trobar signes de que la seva mort es produí per estragulació, un parell de dies després de l'atemptat que va patir.
Diu:
Estrangular a Prim
Durant 50 anys de la meva vida el meu domicili estava al número 4 de la plaça de Prim…a Tarragona. Quan, a la meva tendra infantesa, vaig preguntar “qué era prim”, el meu pare em digué quelcom sobre un militar que l’havien mort a trets. Això però molt abans dels trets més propers de la Guerra civil que encara planejava sobre les nostres vides en forma de runes o les mateixes cicatrius a la cara del meu pare. També mig entengué que duia faixa i, es clar, gens avesat en abillaments militars i només reconeixent com a tal la faixa que duia la meva mare, pensava que el tal Prim havia de ser prim però panxut i per això la duia.
De més gran i persistint la figura del general al meu entorn proper, vaig repassar la història del complex periode del segle XIX que va viure. I la seva extraordinària biografia, en la que el seu únic error va ser entestar-se en cercar un rei per comptes de trobar una solució republicana al govern de l’Espanya.
Els estudis necropsis quan ha passat temps, perden valor i certesa. Que ferit de trabucades, acabés morint d’un sepsia respón a la més habitual de les causes de mort de les ferides per arma de foc. Sobretot en aquella època que els cirurgians s’entestaven en extreure els fragments dels projectils amb una sonda metàlica, burxant i sense antisèpsia.
Que molts, i no només el duc de Montpansier, el volíen mort es ben cert. Però no calia estrangular-lo. Ja va tenir prou per a morir-se. Una altra cosa és que el vulguem estrangular, més o menys simbòlicament, per què el seu cadàver no continuï dient-nos que hi ha altres maneres de fer les coses.
_______
Posts
No comments:
Post a Comment