Tropes colonials

Als nens de la meva època, envoltats i embolicats en guerres diverses, els soldats exercien una notable fascinació. Les marxes militars, els uniformes lluents, la marcialitat de les desfilades i la seva espectacularitat. Vists ara amb una certa perspectiva el que em crida l'atenció és que eren majoritàriament mercenaris o, això que es coneix com a tropes colonials. Probablement pobres desgraciats reclutats de la misèria de les seves vides per morir pels imperis a canvi de miserable salari--soldada--o un eventual botí. En la terminologia militar es parlava de "cossos d'elit" més per la seva més o menys proverbial afició al acarnissament que perquè tinguessin una consideració més especial. Al cap, anaven a morir amb més o menys fortuna i coneguda bravura.

De cada un em queda un record peculiar: dels cipayos, el turbant i la seva submissió al Raj britànic; dels Gurkhas, el ganivet "khurkuri" tort; dels Spahis, el kepis i la capa blanca; dels Ascari, el fes i els pantalons curts; dels zuaus, els calçons i una beguda que res tenia a veure amb ells, el "zuavo"; dels hússars, la xuleria i la jaqueta curta penjada d'una sola espatlla; dels geníssers, els bigotis. Hi han hagut d’altres prou coneguts que els treuen a passejar certs dies de celebració de l'estat, com espectacle exòtic. En aquesta part del món les forces que desperten més curiositat i, fins a cert punt, entusiasme, són les restes de tropes colonials de l'estat espanyol: la Legió espanyola i el cos de Regulares, característiques tropes mercenàries, tot i que ara se'n diguin professionals. Una era bàsicament extrangers i l'altre peculiarment nomenada d'"indígenes". Ambdues es crearen a l'entorn de les guerres colonials del nord d'Africa i, en part, com a resposta a les dificultats de reclutar soldats per l'exèrcit via reemplaçaments per edat o movilització forçosa que tenia molta resistència entre la població. La causa detonant del conflicte que va causar La Setmana Tràgica, fou la lleva de reservistes que va fer el govern espanyol , per a servir de tropes colonials a la guerra d’Àfrica.

Una característica de les tropes colonials era la seva desconexió i, a l’hora hostilitat, amb la població local, que servia d’excusa per a qualsevol abús o represió. Les guerres colonials mai s’han guanyat per la potència colonialista. Sense arrelament al territori, aïllats de la vida diària, reclosos a casernes fortificades, no arribaven a assentar els peus a la terra. Si estan a un vaixell, encara menys.

Algun responsable de l’estat haria de revisar la història, abans d’aconsellar al rei del que ha de dir, davant d’un conflicte.

.