La república social

A la presentació d'aquest blog es diu que fa 75 anys que sóc republicà. Al meu pare, membre de la FUE, el van ficar a presó el 1930 per proclamar la II República abans d'hora durant la dictadura de Primo de Rivera. Alliberat el 1931 sense haver estat jutjat, es va allunyar de la política i es va salvar pels pèls de què no l'assassinassin al començament de la Guerra civil. Això està dedicat a la seva memòria. 

La repùblica és un sistema d’organització dels estats que, al nostre entendre, és el que millor defensa els drets dels ciutadans, les llibertats individuals i col·lectives, la igualtat d’oportunitats, la justícia i el benestar. La repùblica teu el seu origen fa més de 2000 anys, quan els romans se'n van desfer dels reis i es constiuiren com a república. Com que ens referim a la República catalana cal situar-nos a l’àmbit que fem referència. Volem una repùblica a un nou país i això és el que ens ha de donar la independència.

La monarquía, els sistema de govern amb un cap d’estat de caràcter hereditari, per més que es pugui dir que simbòlic, precisament és un símbol de desigualtat. És el símbol de desigualtat per definició quan fa als membres d’una família o nissaga diferents i superiors a tota la resta de la gent. I, generalment, sense que ningú els hi hagi elegit. Encara que ho fos, per un acord de la població, esdevé el que és una desigualtat primària. Argumentar contra la monarquía no és gens difícil. Les darreres experiències que són ben presents, d'un rei d'Espanya que l'han fet fora per pocavergonya i el seu successor que ha accedit a càrrec saltant-se la constitució pel que fa a l'igualtat de sexes, deixant de costat a dues germanes no gaire exemplars, és una bona prova.

Els principis de la primera República francesa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat continuen vigents. Els podem, però, revisitar quasi dos segles i mig des que es formulessin. La llibertat necesita poca explicació: la capacitat de decidir tot allò que ens afecti personal o col·lectivament. La igualtat vol dir que tots tenim els mateixos drets i, també, les mateixes obligacions. Tots els drets contemplats en la Declaració Universal dels drets Humans, actualitzada al final de la II Guerra Mundial per accord de les nacions del món. Son els drets que ens donen accés a la llibertat. La fraternitat és un tema quelcom més elusiu perquè no tothom té germans i potser no coneix l’experiència. Dissortadament les relacions entre germans no son sempre les millors. I això des del principi dels temps com ens hos recorden Caín i Abel. Tots som fill de Caín i d’alguna forma es nota. Per cert que l'actual monarquía ens ha deixat un parell d'exemples: el rei que va matar d'un tret al seu germà i el seu fill que ha apartat les seves germanes, una per incapaç i l'altra per estafadora-cònjuge, amb el germà politic engarjolat. La fraternitat la podem substituir fàcilment per la solidaritat,la capacitat d’empatia amb els altres, d’acollir, donar support, respectar als altres en una societat conjunta i unida en els seus desitjos elementals.

Una part important d’un sistema d’organització política com la república es la resposta que els poders així constituïts poden donar a les necessitats de la població, les necessitats socials. Quan les decisions de govern exclouen els privilegis, per exemple els de la família reial i el seu entorn més o menys aristocràtic, s’apropen més a la gent. No descobrirem que estem a Occident, dins d’un sistema econòmic capitalista i que, ara per ara, sembla que persistirà en el nostre entorn. Però una republica donarà opció a que es prioritzin les decisions que vagin en benefici de la majoria i no de grups selectes per principi.

Els aspectes socials, els drets, que volem comentar, per a un nou país republicà inclouen:

• Identitat, nacionalitat i drets civils (associació, sufragi, manifestació, expressió, etc.) 
• Salut, individual com és l’assistència sanitària, o col·lectiva com la salut ambiental, el control epidemiològic, prestacions farmacéuticas, salut alimentària i salut pùblica en general 
• Educació/Ensenyament als nivells de preescolar, primària, secundària, batxillerat i ensenyament superior 
• Cultura en tota la seva extensió: popular, artística, etc. 
• Treball i protecció a l’atur 
• Pensions de jubilació, cobertura d'incapacitats 
• Protecció social dels menors, la maternitat, les discapacitats i les minoríes 
• Lliure comerç i lliure circulació de béns i serveis 
• Habitatge digne 
• Propietat privada 
• Propietat intel·lectual 
• Estat / república aconfessional 
• Protecció del Patrimoni físic i immaterial i del medi ambient 
• Promoció de la recerca científica i el desenvolupament tècnic i científic

Cert que molt d’aquest drets estan contemplats a l’actual situació de Catalunya. Però no menys cert que resten condicionats a directrius alienes i restriccions econòmiques que responen a les limitacions de l’estat de les autonomies. Cada iniciativa legislativa promoguda als darrers anys pels successius governs de la Generalitat i aprovades pel Parlament, han estat oposades, rebutjades o suprimides per l’estat espanyol, a instàncies de los gobiernos davant del Tribunal Constitucional. Mentrestant, les distribucions pressupostàries s'esvaeixen en dotar a unes forces armades innecesàries, unes infraestructures centralitzades i centrípetes d'autopistes que no van enlloc i trens d'alta velocitat buits, o en rescats multimilionaris d'entitats bancàries dedicades a l'estafa i l'enriquiment il·licit d'uns quants. Només un estat independent pot desenvolupar en llibertat tots aquests drets. I la única forma política de un nou estat a Catalunya ha de ser la República.

 Febrer 2019  (Llegit davant del CDRs a l'antiga presó de Tarragona)

Video a Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=mZSguTlw6KA


.
.