No a les guerres

No a les guerres

Mirant enfront, des del balcó del Mediterrani, lluny, lluny, bastant lluny, per sobre de les onades arribes a Odessa, a Ucraïna. És la mateixa aigua, el mateix mar. A tocar. Hi ha guerra.
Es reprodueixen episodis de la història, la invasió dels huns, l'Horda Daurada. Guerrers de l'est, travessant el desert dels tàrtars, invadint països d'Europa. Aquest cop al lloctinent Drogo que inventà Dino Buzzati no li cal esperar més. Els ha vist arribar per la pantalla del televisor.
Una maledicció de segles repetida.
La diferència no només és que ara ho veiem per la tele, és que ja forma part de la nostra quotidianitat. Tot d'una ens hem oblidat de la pandèmia, desapareguda dels telenotícies. La guerra la veiem a les xarxes socials i, també, a la factura de la llum o la del gas. La tenim aquí.
El president del Gobierno de l'estat acaba d'anunciar que enviaran armament als ucraïnesos. Per cert, des d'aquí també. A Catalunya també hi ha un sector industrial armamentístic, discret però. Aquí prop, al Camp de Tarragona manufacturen xarxes mimètiques, allò que fan servir per a camuflar canons i vehicles militars. Al Vallès fan armilles antibales. I també bales de veritat, de diversos calibres. Al districte @22 fan direccions electròniques de tir per canons i míssils. Les adreces de les empreses armamentístiques, les seves pàgines web i els seus catàlegs estan disponibles a la Internet.
Alguns polítics s'empatollen sobre si s'ha d'alimentar el monstre de la guerra. Però les guerres, indesitjables i indesitjades, un cop comencen s'han d'acabar i el més ràpid és guanyar-les i que l'enemic les perdi. Per això cal tota allò de l'estratègia, la tàctica i la logística. I, a més, la determinació i la voluntat d'imposar-se a l'altre. Guanya el que ho fa millor, que també perd, per què a les guerres tothom hi perd.
D'ençà que les van començar a comptar ara fa cent anys, totes les guerres són mundials. Cert que la part més violenta se centra a llocs geogràficament definits. Ara mateix, si et mires un mapamundi, un de veritat, que no sigui només de Bilbao, hi ha una franja de violències entre els meridians 30 i 38 Est. La de més amunt pot ser la d'Ucraïna. Però vas baixant i veus bombardejos a Síria, al Iemen i a Etiòpia. Hi ha, però, escaramusses i batusses a les seus dels bancs internacionals, a les borses, a les torres de control de vols i als platós de televisió i redaccions de mitjans de comunicació. Les baralles pels diners i pel relat. Al final, el que guanya és el que reté el dret d'explicar-ho. Seran després els historiadors que intentaran modificar el relat per les generacions futures. El fotut és que, com si algú se li va la mà o el dit de prémer el botó fatídic, aquesta, o la següent guerra serà l'última. Ja no quedarà ningú per explicar-la.
Compta, doncs. No a les guerres. A totes les guerres.

Xavier Allué

Març 2022