L'altra CIA

 L’altra CIA

Per més que WhatsApp insisteix que les comunicacions dels xats que acull estan encriptades, només és cert en el trànsit. Si queden escrites a un lloc o altre, no costarà massa llegir-les per algú que l'interessi. Només pel titular d’aquest text, el successor de l’Echelon el supercyberespia de l’estat nord-americà ja haurià aixecat alguna bandereta d’avis. Si, a sobre, us explico que és l’HSI, encara més.

L’agència Homeland Security Investigation presumeix que existeix des de 1789, quasi quan la fundació dels Estats Units perquè penja del servei d’duanes, que sí que es va crear aleshores. Recordeu que un dels detonants de l’independència dels USA fou un conflicte al voltant de l’impost sobre el té (https://en.wikipedia.org/wiki/Boston_Tea_Party). Vull dir que les duanes foren un aspecte important de la independència. Però la realitat és que l’HSI es va crear l’any 2010 com a l’ens d’investigació del servei de duanes (US Customs Service), en la línia de nacionalisme aferrissat i tancament motivada per l’influx migratori i la tremenda sagnia del contraban de drogues, armes i altres. En algun moment, els burots van entendre que no es podia esperar que el mal, l’ndesitjable, persones o coses, arribés al post fronterer per atrapar-los o detenir-los. S’havia de sortir fora i esbrinar orígens i procedències. En un món globalitzat, l’exterior és tot el planeta. I en un món ciberconnectat no es pot només anar pels carrers i els molls portuaris a investigar: s’han d’intervenir les comunicacions. Posats a fer, no només les dels dolents, delinqüents o sospitosos, sinó les de tothom. Vale?

En el repartiment de les agències de l’ordre als USA, fa molts anys i per controlar des del poder federal el crim o altres formes indesitjables de comportaments, es va crear l’FBI, Oficina Federal d’Investigació, dotada no només d’estris i mètodes d’investigació, sinó d’armes i altres sistemes de repressió i contenció del crim organitzat, l’espionatge exterior i la delinqüència interestatal. Ho heu vist a mil pelis. Però això, dins les fronteres dels USA.

Cap a fora, i durant la II Guerra Mundial ja es va crear una agència embrionària l’OSS, Oficina de Serveis Estratègics, que per raons bastant òbvies, va créixer i esdevenir la Agència Central d’Intel·ligència, especialment activa a partir dels anys de la Guerra Freda. Les seves funcions no van ser només de recollir i analitzar informació, sinó utilitzar aquesta informació per modificar el teatre d’operacions que la Guerra Freda havia convertit el món sencer. Això portava a nombroses actuacions per modificar els governs dels estats més vulnerables, o les circumstàncies a les quals l’esdevenir històric podia convenir o no a la política exterior dels USA. Podia ser un cop d’estat a Xile, un desembarcament fallit a Bahia Cochinos, a Cuba, la voladura d’un avion presidencial al Congo, bombardejar Laos o bellugar-li la cadira a caps de govern variats. O, fins i tot, ajudar amb explosius a un grup radical violent per fer volar pels aires un cap de govern, successor d’un dictador feixista ja molt incòmode. Us sona?

L’HSI, de moment no es fica en aquests carxofers, no sempre exitosos. Però com agència del govern del USA, sí que pot conduir informació, a demanda, sobre afers exteriors d’interès per la presidència del USA. I si resulta que el totpoderós president està emprenyat per què li planta cara un president de govern d’un país aliat que, i suposadament, li hauria de rendir pleitesia, sempre es pot trobar una ajudeta per desestabilitzar-lo.

La resta li pregunteu a José Luis Rodríguez Zapatero.

XA