Aquest passat 11 de setembre recordàvem el 25è aniversari de la tragèdia de l’atemptat contra les Torres Bessones del World Trade Center a Nova York i l’edifici del Departament de Defensa dels Estats Units a Washington, denominat el Pentàgon per la seva estructura. A més, un altre avion també segrestat, es va estavellar a l’estat de Pennsilvània. Tot plegat més de tres mil víctimes.
Els historiadors assenyalen l’esdeveniment com l’inici d’una nova era, tan a prop del començament del segle XXI. I molts continuen preguntant-se com fou possible que els serveis d’intel·ligència nord-americans no van detectar l’amenaça a temps per prevenir-ho. O sí que ho van detectar, però no s’ho van creure.
Als Estats Units ja n’han viscut d’altres tragèdies sobre les quals planegen dubtes sobre el seu coneixement previ. L’atac per sorpresa de la base i el port de Pearl Harbour, a les Illes Hawaii el 1942, per part de l’armada de l’Imperi del Japó, encara sembla que no està del tot explicat. El dia abans, els portaavions americans ancorats a Pearl Harbour salparen en unes maniobres no anunciades i estaven ben lluny de la base atacada. El que fou el factor determinant de l’entrada en la II Guerra Mundial dels Estats Units roman sota la boira de la guerra.
Fa pocs dies, informacions des de l’estat d’Israel, afirmen que el govern de Benjamin Netanyahu va tenir coneixement dels plans de Hamàs per a atacar des de Gaza les poblacions properes. L’atac va causar quasi dos mil víctimes innocents el 7 d’octubre de 2024 i va provocar la violenta resposta de les Forces Armades israelianes causant de més de 70.000 morts i la pràctica destrucció de la franja de Gaza.
Un ministre del govern del PP, la primavera de 1917 i en el curs dels esdeveniments que, posteriorment, es va nomenar el “prucés” per la independència de Catalunya, va afirmar en públic que “…a la segona quinzena d’agost, passarien coses a Catalunya…” suposadament adreçades a detenir el progrés del moviment independentista. Se li va “escapar”? El cert és que el 16 d’agost es produí una explosió a un xalet a Alcanar i, l’endemà un terrorista va enfilar les Rambles de Barcelona amb una furgoneta atropellant dotzenes de persones entre morts i ferits, i altres quatre terroristes atacaren els vianants al passeig marítim de Cambrils, matant una altra. La direcció del grup terrorista s’adjudicà a Abdelbak es-Sati, imam de Ripoll, donat per mort a l’explosió d’Alcanar, però del que mai es trobaren restes. Es Sati es va identificar com a confident de la Guàrdia Civil i havia estat en contacte amb agents dels serveis d’intel·ligència espanyol pocs dies abans dels atemptats.
De la recent invasió de la ciutat de Ceuta, al nord d’Àfrica, per més de 70.000 persones procedents del Marroc el matí del 30 de juliol proppassat, no sembla que hi hagués informacions prèvies. La convocatòria s’havia anat realitzant per les xarxes socials al Marroc durant els dies previs. Sembla, però, que els serveis d’intel·ligència de l’estat espanyol no ho havien detectat. O, en tot cas, no ho havien comunicat a les autoritats del govern espanyol. L’incident va causar quasi un centenar de morts, o potser més, entre els que intentaren accedir a territori ceutí nedant per fora de l’espigó de la platja del Tarajal.
El què i què no arriben a conèixer els serveis d’intel·ligència sobre el que passa o pot arribar a passar mai se’n coneix del cert. Tampoc el quan; si a temps o quan ja no hi ha res a fer. O si se sap i s’opta per no fer res.
No crec tampoc que la Intel·ligència Artificial ens ho aclareixi.
Posts
