El judici dels twitts
- Xavier Allué
27/02/2019 a les 18:45
Estem veient un judici per televisió. Audiència pública. No amb llum i taquígrafs perquè el que veiem queda enregistrat en vídeos i als canals de televisió. El judici és per l’acusació i empresonament dels polítics catalans membres del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament de Catalunya i dos activistes civils, presidents de sengles organitzacions civils. Òbviament és un judici polític perquè es refereixen a un seguit d’esdeveniments de la situació política catalana el proppassat decenni. Dos dels delictes pels quals s’acusa els polítics catalans fan referència directa a aixecaments violents o armats que, simplement, no van succeir. L’altre, de malbaratament de cabals públics, només el poden cometre polítics en exercici i, per provar-lo cal demostrar la despesa amb factures pagades i altres documents.
Vivim al segle XXI i el recurs a mitjà televisiu per a fer públic un judici encara resulta quelcom innovador. Especialment amb el retard digital que afligeix la judicatura espanyola. Sobta però la profusió de referències com a prova de fets al que diuen missatges electrònics fent ús d’una de les xarxes socials de missatgeria més populars: Twitter. Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d’enviar i llegir missatges de text d’una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades. Fou fundat el 21 de març de 2006 a San Francisco, Califòrnia, Estats Units i el seu Director general és Jack Dorsey. És una barreja de blogging amb xarxa social i missatgeria instantània. Hi ha més d’un centenar de serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món. Altres xarxes de missatgeria poden ser Instagram, Facebook, Periscope, Tumblr, Pheed, WhatsApp, Telegram i unes quantes dotzenes més.
Malgrat la innegable popularitat de Twitter, pels que fem servir més d’una aplicació a les xarxes, resulta sorprenent que les úniques referències al judici siguin a aquest sistema de missatgeria. És possible que els polítics catalans només facin servir Twitter. O també és possible que la fiscalia, l’instructor Llarena o la Guàrdia civil només hagin tingut accés a aquesta missatgeria. La Fiscal general ha afirmat referint-se a una declaració que «...no la hemos encontrado en la nube».
Sembla que és als núvols on es trobarà l’evidència. O la justícia.
Posts
