L'ala oest de la Casa Beige

L’ala oest de la casa beige

Els canvis del govern de l’estat i de la Generalitat dels darrers mesos han generat els normals recanvis en la titularitat de les representacions institucionals de diferents nivells. La transcendència dels recanvis està en funció del que serveixin per traslladar les decisions, les polítiques i les actuacions dels diferents nivells de poder a la ciutadania. I també per recollir l’acceptació i les propostes de la ciutadania cap als poders constituïts. També és important l’aspecte de representació, la presència i l'actuació protocol·lària que tenen les persones i els símbols que les acompanyen. Fins i tot els edificis i el seu manteniment tenen representació davant de la ciutadania que, no ho oblidem, són propietat de la gent que és la que ho ha pagat i paga, així com els salaris i emoluments dels administradors polítics i funcionaris.

El govern de l’estat té una excepcional seu a l’edifici del genial arquitecte Alejandro de la Sota (subdelegació, per ser dependent de la delegació a Barcelona) a la plaça Imperial Tàrraco. Construït l’any 1956 i, posteriorment, es va fer una restauració canviantel color de la façana i alguns elements interiors el 1985, havia guanyat un concurs convocat per la Dirección General de Arquitectura l'any 1956. És un model de l’estil racionalista reconegut, només malmès pel grapat d’antenes de comunicació que adornen la terrassa per a gaudi dels estornells.

Com a edifici representatiu empersona molt dignament la presència de l’estat espanyol. I és per aquest motiu que sovint ha estat objecte i objectiu d’innombrables manifestacions populars que exposen els seus sentiments contraris a la seva presència en la nació catalana.

He recordat la que fou excel·lent sèrie televisiva nord americana “The West Wing” (L’ala oest de la Casa Blanca). Produïda per Aaron Sorkin i protagonitzada per Rob Lowe, Martin Sheen, Allison Janney i un grapat de bons actors es va estendre set temporades i premiada amb diferents guardons, oferint una visió dramatitzada de l’activitat a la seu del govern nord americà a la Casa Blanca.

A l’oest, a l’altre costat de la Rambla Nova, de la seu de govern espanyol està la dissortada arquitectura dels serveis de l’administració de l’estat. Lleig i desgarbat havia estat la seu de la delegació del “Movimiento” i contenia un auditori dedicat a actes patriòtics de la dictadura. Vull dir la dictadura franquista, tot i que no sembla que calgui l’adjectiu puix que ja no queda ningú que se'n recordi de l’anterior dictadura, dita de Primo de Rivera però sostinguda per un rei Borbó. En desmuntar-se la dictadura, una part de l’edifici que era el Diari Español, es va vendre juntament amb la capçalera als nous propietaris, que van separar la propietat i remodelar sensiblement l’edifici.

El que es podia considerar “l’ala oest” de l’edifici beige de la seu governamental és un edifici d’oficines administratives d’una part de les que romanen competència de l’estat. Bé que aquestes no són poques i tenen seus diverses a la ciutat. Les grosses i importants, al cap i a la fi, les que mouen diners, tenen seus pròpies i notables. La hisenda de l’estat i la Seguretat Social sengles edificis recentment renovats al mig de la Rambla: La Tresoreria de la Seguretat, al carrer Pere Martell, Obres Públiques a la plaça dels Carros, la duana per allí, Estadística i on remenen les eleccions a un edifici singular sobre un jaciment romà entre Jaume I i el carrer del Vapor, La Policia Nacional a la plaça d’Orleans i lo dels DNI a uns baixos tronats al lateral de la Avgda. Vidal i Barraquer, per disgust de ciutadans i funcionaris.A la seu de la subdelegació a penes queden coses d’estrangers, petardos i trabucs, instal·lacions de producció energètica i què sé jo de medi ambient.

A l’ala oest de la Casa Blanca, la de la sèrie televisiva i la de veritat, es concentren les principals decisions polítiques, es discuteixen els problemes més aguts i transcendents i es resolen els grans conflictes. Em sembla que a l’ala oest de la “Casa beige” no es prenen gaires decisions. Potser més a l’oest, al Port, a Barcelona o a l’Edificio de Semillas.

Mentrestant alguns esperem que en algun futur a l’edifici de Alejandro de la Sota fiquin un rètol ben gros que digui “Consulado del Reino de España”, com la que hi ha a la Rotonda dels Conills.

Xavier Allué, Març 2025