Tarraco wonders

 

La ciutat romana

Publicat a DiariMes tarragona el 7 de maig de 2019

9N. The Catalan ersatz referendum. Midday chronicle

International Observers

 Granma and grandson voting together

I got up early. I am not a volunteer. Rather I am in charge of relations of ANC (Assemblea Nacional Catalana, the grass root movement for the independence of Catalonia) with the press and assisting international observers.

By 8.15 h. I was at one of the polling stations. They have been set in public High School buildings. Those buildings belong to the state, in Catalonia: the Generalitat. In small town the polling stations are in the town hall or the “civic centers”, usually used for senior citizens and cultural activities.

The General State Attorney had warned about the use of those buildings, and threatened school head masters and principals with administrative punishments if they open the centers. The way around it was to hand the keys to an unidentified “volunteer” to open the gates.

Police was supposed to identify whoever open the premises, but they were nowhere to be seen. You could see police cruisers diving by and just waving salutes from inside the cars.

Somebody (opposers to the polls) had try to inject silicon in the gates locks of the schools. However many had made a provision for that dabbing vaseline to the locks so the silicon could not stick. No problem there.

We went into the school as the managers of the polling station were giving the final instructions to the volunteers at the tables, Wi-Fi passwords and such.

Outside a long cue of would-be voters had been forming. More than 200 on my count and growing.

At 9 o’clock sharp the doors opened and the first voters were greeted with a warm applause of the volunteers.

We took the international observers to five different polling stations. They were two ladies from Scotland; one a member of the Scottish National Party and the other a member of the International Convention for European Citizens, a political organisation based in Brussels that watches over EU citizens rights. They were impressed by the order and the civic mood.

Not a single incident. Cheerful faces and restrained enthusiasm. We were voting!!

Somewhere before lunch I did a spot check in different tables and the mean number of votes registered was around 260. They should reach 300 easily by the end of the day. With more of 6000 tables in the whole country, you could figure out a general show close to 1.8 million voters. May be more.

X

Virus

Ara fa uns dies, i en referència a l'acte d'endegar la Gigaenquesta sobre el dret a decidir que l'ANC i l'Omnium Cultural, uns regidors del Partit Popular de l'ajuntament de Tarragona al facebook van proferir insults contra els membres d'ANC. A banda de dir que "estàn amariconados" van expressar preferències al virus de l'Èbola i criticar amplement els adorns de color groc que l'ANC, amb els deguts permisos municipals, ha estés per la ciutat. Sembla que el color groc no els hi agrada.

El Diari de Tarragona ho va publicar amplement.

http://www.diaridetarragona.com/tarragona/32190/un-concejal-del-pp-de-tarragona-afirma-que-prefiere-el-ebola-a-la-anc

En resposta a això, he publicat a DiariMés d'avui (pel 21 d'octubre) el següent article.

Curiosament, i com mostra la foto que adjunto aquí sota, l'edifici dels Serveis Provincials de La Administración del Estado español, la mostra i navili insignia del poder de l'estat a la nostra ciutat, està embolcallat de draps grocs tot ell!!! Una mica més enllà de la palla a l'ull aliè i la biga al propi, mostra la insensatesa i manca d'arguments d'uns polítics locals abocats a la seva desaparició. Prou lamentable tot plegat.

..

Diada de Catalunya 2013

A quaranta-vuit hores de viure l'experiència de la Via catalana per la independència que va portar a les carreteres i carrers de Catalunya 1.6 milions de persones, encara no se m'acut un comentari que no estigui envoltat d'emocions.
Imatges i paraules de molta gent han il·lustrat l'esdeveniment, del qual ara hem d'esperar les conseqüències, que no vull tampoc analitzar.
Només deixar constància que la Via catalana representa un poble en marxa amb un objectiu clar que s'asolirà tard o d'hora: un estat propi.
Vaig participar en l'acte previ convocat a Tarragona per revindicar el compromís de la ciutat amb el procés de la independència que havia malintencionadament estat posat en dubte.
Davant de 2800 persones, el meu discurs va ser, com demanava l'ocasió, breu i, per tant, el puc reproduir aquí:

ACTE del 10 de setembre de 2013

Diuen que el temps, com l'espai, té tres dimensions: passat, present i futur.

Del passat poc podem fer. No el podem caviar si no és dient mentides.

El futur és, per definició, difícil de predir.

Però si el volem fer nostre, els que ens hem de guanyar és el present.

I el present és avui, aquí, demà a la Via catalana. Per a sortir al pas dels que dubten de si Tarragona està compromesa amb la independència de Catalunya.

A Tarragona som molts que volem un estat propi, pacífic, respectuós amb els drets humans, convivencial, compromès amb el manteniment de l'estat del benestar, amb feina per tothom i lliure.

Per això estem avui, al present, aquí. Perquè volem exercir el nostre dret a decidir el nostre futur … tan si es vol com si no es vol.

I que aquest futur ho sigui amb independència de condicionants externs.

Amb el meu millor desig de

Salut, Visca Tarragona i Visca Catalunya!!!

El que veig clarament és que se'ns gira feina. I d'aquesta feina aniré referint-me des del blog seguidament.

.