Fent camí

Publicat a Diari MésTarragona el 5 de juny de 2023

La cinquena República

 

L'ofegament econòmic de Catalunya per l'estat

Publicat en 1 d'agost de 2019 a DiariMés

Ho tornarem a fer

Publicat a DiariMés el 25 de juny de 2019

..

Treves olímpiques

Publicat el 20 de juny de 2018 a DiariMés

Justicia

Article aparegut a DiariMés de Tarragona el 24 de febrer de 2017 sobre la Justícia, just a tall de les actuacions judicials contra politics catalans.

...:

L'atur és un monstre gros

Publicat a DiariMés, el 14 d'agost de 2015

Enlace con la canción de Leon Gieco, cantada por Ana Belén disponible en YouTube.
..

Un continent de 500 milions d'habitants

Article publicat a DiariMés el 8 de juliol

..

Any 301

Article publicat ahir a DiariMés:

..

Fent caminet cap a la independència de Catalunya

Els esdeveniments es van succeint més ràpid que no la meva capacitat d'escriure en aquest blog.
Com tothom sap a hores d'ara, la "consulta", referèndum parcial, "procés consultiu no vinculant" o el que voleu que el nomenem, del 9N ha estat un èxit aclaparador. 2.3 milions de ciutadans es van llevar al matí, van agafar el seu DNI, van trobar el lloc on podien votar, cosa no massa fàcil puix que només es podia votar als instituts d'ensenyament secundari i alguns altres locals, van fer cues de més d'una hora, a llocs sota la pluja, es van identificar davant de les meses constituïdes per voluntaris que des de bon matí estaven preparats i van dipositar la seva papereta expressant la seva voluntat en respondre a les preguntes plantejades. No va haver-hi cap incident i al final de la jornada no van quedar restes ni deixalles, tot net i polit i disponible per a seguir les vides amb normalitat l'endemà.
2.3 milions de persones no fan aquest esforç per a no res. No han embogit escoltant cants de sirenes mediàtiques, ni tenen reaccions viscerals a històries, slogans o simbolismes.
Han donat una passa endavant en una direcció clara: la independència d'una nació.
Qualsevol altra interpretació resulta buida i inconsistent.
Qui vulgui escoltar que escolti.

Òbviament que cal continuar treballant en un procés pacífic, democràtic i consistent amb les voluntats expressades.
I en això estem.

A la següent entrada d'aquest blog aportem unes idees per un aspecte de les decisions a incloure a un futur estatut o constitució.

..

Els mil temes del procés

Segur que hi ha gent molt més entesa i que, a més, ja fa temps que hi treballa. Això no és més que una contribució i per a aclarir-me jo mateix en la feina que queda.

A. L'exercici dels drets i en el compliment dels deures constitucionals (Bill of rights).

Drets:

1. Dret a la llibertat

2. Dret a la vida i a la integritat i seguretat personal i al propi cos

3. Dret a la identitat, a la personalitat jurídica i a la igualtat davant la llei

4. Dret a la presumció d’inocència

5. Dret a la llibertat d’idees, religió o credo

6. Dret a la llibertat de comunicació i a la d’expressió

7. Dret a l’educació formal i a la llibertat de l’ensenyament (de càtedra)

8. Dret a la salut, l’assistència sanitària i la protecció a la discapacitat

9. Dret a la lliure circulació i assentament

10. Dret a l’habitatge digne i a la inviolabilitat del domicili

11. Dret a la participació en el govern i la lliure elecció dels seus representants

12. Dret al treball

13. Dret a la protecció social

14. Dret a la no discriminació per cap raó (sexe, religió, etnia, edat, etc.)

15. Dret a la protecció internacional

16. Dret a la protecció del medi ambient

Deures:

1. Solidaritat i fraternitat vers els seus conciutadans

2. Respecte a les lleis

3. Contribució a les càrregues mitjançant impostos

4. Respecte al medi ambient

5. Cura i protecció dels fills i família

6. Contribució a la defensa i protecció comuna

B. Els altres mil temes sobre els que caldrà posar-se d’acord per la constitució d’un nou estat modern

1. Relacions internacionals - Tractats internacionals vigents i assumits
2. Nacionalitat , immigració , emigració , estrangeria i dret d'asil
3. Administració de la Justícia
4. Legislació mercantil
5. Legislació penal i penitenciària
6. Legislació processal
7. Legislació laboral
8. Dret civil català, renovat
9. Legislació sobre propietat intel·lectual i industrial
10. Legislació sobre l’exercici professional
11. Registres nacionals: penats, darreres voluntats, propietat, patents, etc.
12. Règim duaner i comerç exterior
13. Sistema monetari: divises , canvi i convertibilitat
14. Ordenació del crèdit, banca i assegurances
15. Legislació sobre pesos i mesures
16. Definició de l'hora oficial
17. Hisenda general i impostos
18. Coordinació general de la investigació científica i tècnica
19. Legislació bàsica i règim econòmic de l’estat del benestar (Seg. Social)
20. Règim jurídic de les administracions públiques i dels funcionaris
21. Àmbit marítim, marina mercant, pesca i vigilància costera
22. Servei meteorològic
23. Aeroports, control de l'espai aeri
24. Ferrocarrils i transports, trànsit i circulació de vehicles
25. Correus i telecomunicacions
26. Cables aeris, submarins i àmbit de radiocomunicació
27. Legislació de recursos hidràulics
28. Instal·lacions elèctriques i la producció d’energia
29. Legislació sobre protecció del medi ambient espais i aprofitaments forestals
30. Obres públiques d'interès general
31. Normes bàsiques del règim de premsa , ràdio i televisió i xarxes socials
32. Defensa del patrimoni cultural , artístic i monumental ; museus , biblioteques i arxius
33. Seguretat pública, Policia i serveis d’informació
34. Expedició i homologació de títols acadèmics
35. Institut d’Estadística
36. Sistema electoral a tots els nivells

Etc., etc.

S'admeten contribucions.

Una certa incertesa

publicat a DiariMés el dimecres 12 de març de 2014

Els vímets de la independència

Aquest article apareix avui al DiariMés de Tarragona i no és més una reflexió personal per intentar ordenar-me a mi mateix el que ens pot deparar el procés de la independència de Catalunya. Com que tot és bastant complex, no passa de ser un guió abreujat, del que poden sortir tant les preguntes com les presumptes respostes. També crec, però, que moltes respostes es trobaran en el propi procés que invalidaran preguntes per l'esdevenir dels fets.
Però, com per fer cistells, cal que els vímets estiguin ben remullats, que tinguem l'habilitat per trenar-los i la voluntat d'arribar fins al final. Però, i sobre tot, cal tenir clar com ha de ser el cistell.

(Nota: Aquest article i l'anterior acaben amb un "se'ns gira feina". Evidentment cal fer-la, amb entusiasme i dedicació)


.

Diada de Catalunya 2013

A quaranta-vuit hores de viure l'experiència de la Via catalana per la independència que va portar a les carreteres i carrers de Catalunya 1.6 milions de persones, encara no se m'acut un comentari que no estigui envoltat d'emocions.
Imatges i paraules de molta gent han il·lustrat l'esdeveniment, del qual ara hem d'esperar les conseqüències, que no vull tampoc analitzar.
Només deixar constància que la Via catalana representa un poble en marxa amb un objectiu clar que s'asolirà tard o d'hora: un estat propi.
Vaig participar en l'acte previ convocat a Tarragona per revindicar el compromís de la ciutat amb el procés de la independència que havia malintencionadament estat posat en dubte.
Davant de 2800 persones, el meu discurs va ser, com demanava l'ocasió, breu i, per tant, el puc reproduir aquí:

ACTE del 10 de setembre de 2013

Diuen que el temps, com l'espai, té tres dimensions: passat, present i futur.

Del passat poc podem fer. No el podem caviar si no és dient mentides.

El futur és, per definició, difícil de predir.

Però si el volem fer nostre, els que ens hem de guanyar és el present.

I el present és avui, aquí, demà a la Via catalana. Per a sortir al pas dels que dubten de si Tarragona està compromesa amb la independència de Catalunya.

A Tarragona som molts que volem un estat propi, pacífic, respectuós amb els drets humans, convivencial, compromès amb el manteniment de l'estat del benestar, amb feina per tothom i lliure.

Per això estem avui, al present, aquí. Perquè volem exercir el nostre dret a decidir el nostre futur … tan si es vol com si no es vol.

I que aquest futur ho sigui amb independència de condicionants externs.

Amb el meu millor desig de

Salut, Visca Tarragona i Visca Catalunya!!!

El que veig clarament és que se'ns gira feina. I d'aquesta feina aniré referint-me des del blog seguidament.

.

Estatus post electoral- eleccions a Catalunya

Publicat al DiariMés d'avui

High noon

Publicat el 8 de novembre a DiariMes

XA

El dret a decidir el futur

Artcile d'opinió publicat a DiariMes, just a sota d'un article de l'arquebisbe de Tarragona, el 5 d'octubre de 2005

Jo tampoc no vull pagar

Doncs no, no vull pagar.
No vull pagar l'abús dels peatges de les autopistes a Catalunya. Sobre tot després de veure que el mapa de les autopistes de peatge coincideix exactament amb el mapa polític de l'Espanya de 1850 que separa una Espanya "uniforme, puramente constitucional" d'un altre de "foral"--el País basc i Navarra--i als Paissos Catalans els nomena "territorios incorporados".

No vull pagar el canon de l'aigua per arbitrari. No vull pagar l'IVA que s'imposa al propi canon, que ja és un impost. Ni vull pagar per un aigua que no es pot beure i haver de pagar l'agua embotellada (que no mineral) a empreses que fan el possible per que l'aigua corrent no es pugui beure.

No vull pagar les tarifes de les companyies de telefonia per ser les més cares d'Europa. No vull pagar per un ADSL de 850kb al preu de 20megas.

No vull pagar el cèntim sanitari de la gasolina i, a sobre haver de pagar un euro per recepta. No vull pagar per les ortesis, ni les meves el dia que em facin falta ni les de tots els que les necessiten. No vull pagar el menjar si m'ingressen a l'hospital: faré dieta o em portaré un bocata de casa.

No vull pagar l'IBI fins que no posin un centre cívic al meu barri.

No vull pagar a la RENFE perquè sempre arriba tard, em fa viatjar dempeus i ha consagrat l'estació de Torredembarra com la més cutre de la geografia.

No vull pagar per que les escoles bressol acabin pujant les quotes. Ni les universitats les matrícules.

No vull pagar uns preus de pàrquing abusius. No vull pagar als intermediaris dels productes agrícoles. No vull pagar per veure els partits de futbol a la tele.

No vull pagar per diaris que diuen mentides continuadament. Prefereixo els gratuïts :-)

Però tampoc vull pagar l'IRPF per lladre. No marcaré la creueta per l'Església catòlica per que ells tampoc paguen. Ni la part autonòmica per que mai se sap que fa el govern català amb els calers.

Es clar que, com que no es pot no pagar, continuaré fent ús de la llibertat d'expressió per a queixar-me. Fins que em facin pagar també per escriure.




.