Thursday, May 30, 2019

"Girl power"

Publicat el 30 de maig de 2019 a DiariMés Tarragona





Tuesday, May 28, 2019

Judici i eleccions, maig de 2019

Publicat a DiariMés Tarragina el 14 de maig de 2019





La ciutat romana

Publicat a DiariMes tarragona el 7 de maig de 2019






La solució està a Brussel·les

Publicat A DiariMés Tarragona el 2 de maig de 2019

Tuesday, April 02, 2019

La Junta Electoral Central

TRIBUNA

La junta electoral central

  • Xavier Allué
Actualitzada 01/04/2019 a les 21:00
Xavier Allué.
Tot d’una sembla que aquest organisme administratiu ostenta un poder omnímode. Pel ciutadà del carrer, la mateixa existència de la JEC és quelcom llunyà i desconegut. I de dubtosa tria. Per ser una junta «electoral» no queda gaire maco que no els elegeixin els electors, que som tots nosaltres. Sembla que els han triat els jutges entre ells mateixos, pel peculiar mètode de la «insaculació» i una altra part pels partits polítics. Òbviament pels partits polítics que han guanyat les eleccions i que, naturalment mantindran les ganes de tornar-les a guanyar. Aquests no són més que cinc i, necessàriament i arbitrària, catedràtics de Dret, Ciències Polítiques o Sociologia. No d’Antropologia, d’Econòmiques, per lo dels diners o de Psiquiatria pel que us podeu imaginar. Com que no han de respondre davant de ningú, no sorprèn que la seva activitat sigui autònoma. O autista. Semblen preocupats per motius formals i no tant per qüestions de fons com facilitar l’accés a les eleccions a tothom. Enguany no s’han repartit les targetes censals. Almenys a mi no m’han arribat. Per prudència vaig anar a veure si les llistes electorals estaven publicades. A l’ajuntament no hi eren. Em van adreçar a unes dependències municipals a un altre lloc. Allí tampoc hi eren. Sembla que, per les convolutes disposicions de la llei de protecció de dades, ara només es pot accedir a saber si hom és o no a les llistes mitjançant una consulta que ha de fer un funcionari. O això em van dir. Els parents que viuen a l’estranger m’expliquen que el procés per aconseguir votar és un calvari de tres o quatre tràmits i la confiança que els correus arribin a temps. 
Sembla que del que es tracta és que no voti tothom, no sigui que es tombin les truites. I això sempre que les truites no siguin grogues perquè la «flavofòbia» està arribant a extrems esperpèntics. O malaltissos, que les fòbies estan descrites als manuals de Psiquiatria.

La JEC es podria preocupar per la fiabilitat de l’empresa que porta la informàtica electoral. Em consta que són experts en elaborar direccions de tir per a míssils i que per això els contracta el ministeri de Defensa. Els experts en informàtica ja m’han explicat com es pot potinejar amb els resultats i ocultar tupinades. Com amb els vots estrangers a les eleccions del 21D.

La composició de les candidatures, ailàs!, roman fora del seu abast. Així hem vist que la proliferació, a les candidatures de dretes, de militarots, marqueses i toreros en el més pur estil «goyescas» decimonòniques, ens retrotreu al segle XIX.

Voteu. «Si el tiempo no lo impide» era per les corrides de toros. Ara poden ser altres tipus d’impediments. Però, si anem tots, igual podem canviar alguna cosa, la Junta Electoral Central inclosa.
..

Sunday, March 24, 2019

Arxivística aplicada a les ciències mèdiques

Arxivística aplicada a les ciències mèdiques - guió
Medical records, ciència i biblioteconomia mèdica


divendres 5 d'abril de 12 a 14 h. a l'aula 406.


Dissertació diacrònica sobre la utilització d’arxius i dades al món de la medicina.


Introducció:
El valor del registre com a base de la història. La memoria enregistrada.
La història és la història de la escritura. Parlem de “pre-història” quan el que volem dir és “pre-escriptura”, abans de l’existència de registres escrits.
La escala de la difusió del coneixement:
El següent esglaó només té 5 años: les xarxes socials...

Desfent mites:
El metge de capcelera i la seva memòria. El mite de “l’ull clinic”


El registre del que es fa com a centre de l’activitat formal. (“Lo que no se ha escrito, no se ha hecho” Nelson Ordway, U. de Cali, Colombia)


Registres d’activitat:


El llibre d’urgències
La fitxa clínica
La història clínica


Dades: personals. clíniques, administratives,


Per a què els registres:
Dades pel coneixement
Dades per a la investigació
Dades per la epidemiologia i salut pùblica


El malalt i la malaltia
Mètode clínic d’estudi d’un malalt
Motiu de la consulta,
Anamnesis
Exploració clínica
Exàmens complementaris
Diagnòstic
Pronòstic
Tractament
Mesures preventives

El procés de l’acte mèdic.
Els 12 components d’una malaltia. El mètode clínic de resolució dels problemes.
Definició
Etiologia
Forma microanatómica
Patogènia
Manifestacions clíniques
Ajudes diagnòstiques
Diagnòstic
Diagnòstic Diferencial
Tractament
Complicacions
Pronòstic o Resultats
Prevenció o Profilaxis


Registre de dades:
Dades clíniques (Símptomes, signes, antecedents pers. i fam., cronologia, malalties anteriors, al·lèrgies, medicació, etc.)
Dades de diagnòstic per la imatge (gamuts)
Dades analítiques   (marges de normalitat, seqüència, etc.)


Com s’obtenen, com s’arxiven, com es recuperen
(Carpetes, fulls, gràfics, notes clíniques, fulls específics: anestesia, quiròfan, etc., analitiques, radiografíes)


Sistemes d’arxiu
El món del paper
La informàtica - SAP


Codificació (CIM-MC 10)


Custòdia de les dades. Bioètica

Recerca. Investigació bàsica i aplicada
El procés de la investigació (PwPt)


Big data


Farmaindùstria


Política sanitària. Salut Pública. Bioestadística


El Registre civil als hospitals






BIBLIOTECONOMIA BIOMEDICA


Les publicacions biomèdiques
“Archivos de Medicina” (Archives)


Publicacions periòdiques, Index Medicus, Citation index, PubMed-Medline, Google scholar


Que és “peer review”?
Que és “Impact factor”?


REDES SOCIALES


El Análisis de Redes Sociales partió del ámbito de la Sociología como una herramienta de análisis que ha ido adquiriendo un importante aparato teórico-metodológico que se aplica en numerosos campos de la ciencia. Este trabajo es una descripción somera del Análisis de Redes Sociales y sus más importantes factores para poder entender e interpretar una red.


Cada red está formada por tres elementos básicos: los nodos o actores, los vínculos o relaciones y los flujos.
a) Los nodos son los actores (personas, organizaciones, comunidades y otros agentes) que conforman la red. Cada agente es un nodo y el total de estos nodos representa el tamaño de la red.
b) Los vínculos o relaciones son los lazos que existen entre los nodos; estos se representan por líneas.
c) El flujo representa la dirección del vínculo; éste es representado por una flecha que indica el sentido en el que fluye la relación y puede ser unidireccional o bidireccional.




Saturday, March 16, 2019

SALUT I REPUBLICA



Fa temps que sentim que gaudim d'un dels millors sistemes sanitaris dels països desenvolupats. No dic el millor perquè no hi ha bons termes de comparança. Tothom sap que hi ha països pobres amb bons sistemes sanitaris, com ara Cuba. Però l'excel·lent sistema sanitari català—i l'espanyol també—tenen fama de bons i, a més, de baix cost comparat amb els d'economies similars o superiors a la nostra.

Aquesta visió contrasta amb les molt sonores protestes i greuges que protagonitzen els metges ("marees blanques") i molt concretament els metges d'Atenció Primària: poc temps per atendre els malalts, sobrecàrrega de treball, interminables llistes d'espera, etc. També sentim parlar de les mancances assistencials en determinades localitzacions, poblacions més o menys remotes o barriades desateses.

Hi ha quelcom de mite en això del sistema sanitari públic. I una evidència és el sentiment del fet que està patint un gradual deterioro. Però és que mai ha estat un sistema tan fantàstic. És desigual, injust i sobrecarregat. Les seves excel·lències descansen en la dedicació i professionalitat dels metges i de les infermeres, aquestes en un nombre molt inferior en relació al de qualsevol dels països de l'OCDE. És un sistema que funciona perquè els professionals treballen bé i cobren poc.

Tot això, però, parlant de la sanitat i l'assistència a la salut individual i física. Per contra, la salut mental és un desastre. Hi ha una mancança generalitzada de psiquiatres, estan tots concentrats en les ciutats grans i mitjanes i, a sobre, amb un alt grau de privatització. L'atenció a la salut mental en la demarcació de Tarragona està en mans d'una empresa privada, amb ànim de lucre que cada any reparteix dividends entre els seus accionistes, mentre que l'atenció és deplorable.

La salut col·lectiva, la nomenada salut pública, tampoc és bona. Tota la medicina preventiva es veu limitada per un marc legislatiu obsolet i una generalitzada manca de recursos. La participació dels professionals d'Atenció Primària en activitats comunitàries és quasi inexistent per manca real de temps. Els exemples són abundosos i no cal més que preguntar als professionals.

Alguns esperem que la salut republicana ben bé potser una altra cosa. Que se'n desempallegui d'atavismes, de privatitzacions abusives, de retallades impresentables i del menyspreu als professionals.

Salut i República ha de ser quelcom més que un eslògan o una salutació. Ha de ser un projecte de futur. Sense república no serà possible.



Saturday, March 02, 2019

Comment to the last The Economist piece on Spain (Vexing Vox Spain needs a coalition of the sober. To thwart a resurgent populist party, Spanish moderates should make common cause

I am a bit tired of the patronizing style of The Economist. Makes the whole thing look like everything in Spain was fine and dandy before the economic crisis and the Catalan issues are "antics". Spain is a highly corrupted state and lacks a solid democracy. The head of the state, the previous king was involved in shady business and a shameless behavior. The current king is also mingled in dirty arms trade with countries at war, something condemned by all international agreements, while enriching himself well beyond taxes. The previous Popular Party was brought down when the first of several ongoing corruption trials came up with a punishing sentence. The Spanish democracy is plagued with legal restrictions to freedom of speech, free association, police brutality, undue influence of the Catholic church and a legal system mired in incompetence and venality The economic improvements we are starting to see are only for profit of corporations and is mostly due to the excellent output of the Catalan economy that carries the weight of exports and tourism. The Economist is not only very conservative and absolutely snide of the poor, but myopic and prejudiced. I am looking forward to see The Economist after Brexit....Booo

Thursday, February 28, 2019

El judici dels twits
































El judici dels twitts
  • Xavier Allué
27/02/2019 a les 18:45

Estem veient un judici per televisió. Audiència pública. No amb llum i taquígrafs perquè el que veiem queda enregistrat en vídeos i als canals de televisió. El judici és per l’acusació i empresonament dels polítics catalans membres del govern de la Generalitat, la presidenta del Parlament de Catalunya i dos activistes civils, presidents de sengles organitzacions civils. Òbviament és un judici polític perquè es refereixen a un seguit d’esdeveniments de la situació política catalana el proppassat decenni. Dos dels delictes pels quals s’acusa els polítics catalans fan referència directa a aixecaments violents o armats que, simplement, no van succeir. L’altre, de malbaratament de cabals públics, només el poden cometre polítics en exercici i, per provar-lo cal demostrar la despesa amb factures pagades i altres documents.
Vivim al segle XXI i el recurs a mitjà televisiu per a fer públic un judici encara resulta quelcom innovador. Especialment amb el retard digital que afligeix la judicatura espanyola. Sobta però la profusió de referències com a prova de fets al que diuen missatges electrònics fent ús d’una de les xarxes socials de missatgeria més populars: Twitter. Twitter és un servei de microblogging que permet als seus usuaris d’enviar i llegir missatges de text d’una llargada màxima de 280 caràcters anomenats tuits o piulades. Fou fundat el 21 de març de 2006 a San Francisco, Califòrnia, Estats Units i el seu Director general és Jack Dorsey. És una barreja de blogging amb xarxa social i missatgeria instantània. Hi ha més d’un centenar de serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món. Altres xarxes de missatgeria poden ser Instagram, Facebook, Periscope, Tumblr, Pheed, WhatsApp, Telegram i unes quantes dotzenes més.

Malgrat la innegable popularitat de Twitter, pels que fem servir més d’una aplicació a les xarxes, resulta sorprenent que les úniques referències al judici siguin a aquest sistema de missatgeria. És possible que els polítics catalans només facin servir Twitter. O també és possible que la fiscalia, l’instructor Llarena o la Guàrdia civil només hagin tingut accés a aquesta missatgeria. La Fiscal general ha afirmat referint-se a una declaració que «...no la hemos encontrado en la nube».

Sembla que és als núvols on es trobarà l’evidència. O la justícia.


Thursday, February 21, 2019

La república social

A la presentació d'aquest blog es diu que fa 75 anys que sóc republicà. Al meu pare, membre de la FUE, el van ficar a presó el 1930 per proclamar la II República abans d'hora durant la dictadura de Primo de Rivera. Alliberat el 1931 sense haver estat jutjat, es va allunyar de la política i es va salvar pels pèls de què no l'assassinassin al començament de la Guerra civil. Això està dedicat a la seva memòria. 


La repùblica és un sistema d’organització dels estats que, al nostre entendre, és el que millor defensa els drets dels ciutadans, les llibertats individuals i col·lectives, la igualtat d’oportunitats, la justícia i el benestar. La repùblica teu el seu origen fa més de 2000 anys, quan els romans se'n van desfer dels reis i es constiuiren com a república. Com que ens referim a la República catalana cal situar-nos a l’àmbit que fem referència. Volem una repùblica a un nou país i això és el que ens ha de donar la independència.

La monarquía, els sistema de govern amb un cap d’estat de caràcter hereditari, per més que es pugui dir que simbòlic, precisament és un símbol de desigualtat. És el símbol de desigualtat per definició quan fa als membres d’una família o nissaga diferents i superiors a tota la resta de la gent. I, generalment, sense que ningú els hi hagi elegit. Encara que ho fos, per un acord de la població, esdevé el que és una desigualtat primària. Argumentar contra la monarquía no és gens difícil. Les darreres experiències que són ben presents, d'un rei d'Espanya que l'han fet fora per pocavergonya i el seu successor que ha accedit a càrrec saltant-se la constitució pel que fa a l'igualtat de sexes, deixant de costat a dues germanes no gaire exemplars, és una bona prova.

Els principis de la primera República francesa de Llibertat, Igualtat i Fraternitat continuen vigents. Els podem, però, revisitar quasi dos segles i mig des que es formulessin. La llibertat necesita poca explicació: la capacitat de decidir tot allò que ens afecti personal o col·lectivament. La igualtat vol dir que tots tenim els mateixos drets i, també, les mateixes obligacions. Tots els drets contemplats en la Declaració Universal dels drets Humans, actualitzada al final de la II Guerra Mundial per accord de les nacions del món. Son els drets que ens donen accés a la llibertat. La fraternitat és un tema quelcom més elusiu perquè no tothom té germans i potser no coneix l’experiència. Dissortadament les relacions entre germans no son sempre les millors. I això des del principi dels temps com ens hos recorden Caín i Abel. Tots som fill de Caín i d’alguna forma es nota. Per cert que l'actual monarquía ens ha deixat un parell d'exemples: el rei que va matar d'un tret al seu germà i el seu fill que ha apartat les seves germanes, una per incapaç i l'altra per estafadora-cònjuge, amb el germà politic engarjolat. La fraternitat la podem substituir fàcilment per la solidaritat,la capacitat d’empatia amb els altres, d’acollir, donar support, respectar als altres en una societat conjunta i unida en els seus desitjos elementals.

Una part important d’un sistema d’organització política com la república es la resposta que els poders així constituïts poden donar a les necessitats de la població, les necessitats socials. Quan les decisions de govern exclouen els privilegis, per exemple els de la família reial i el seu entorn més o menys aristocràtic, s’apropen més a la gent. No descobrirem que estem a Occident, dins d’un sistema econòmic capitalista i que, ara per ara, sembla que persistirà en el nostre entorn. Però una republica donarà opció a que es prioritzin les decisions que vagin en benefici de la majoria i no de grups selectes per principi.

Els aspectes socials, els drets, que volem comentar, per a un nou país republicà inclouen:


  • Identitat, nacionalitat i drets civils (associació, sufragi, manifestació, expressió, etc.) 
  • Salut, individual com és l’assistència sanitària, o col·lectiva com la salut ambiental, el control epidemiològic, prestacions farmacéuticas, salut alimentària i salut pùblica en general 
  • Educació/Ensenyament als nivells de preescolar, primària, secundària, batxillerat i ensenyament superior 
  • Cultura en tota la seva extensió: popular, artística, etc. 
  • Treball i protecció a l’atur 
  • Pensions de jubilació, cobertura d'incapacitats 
  • Protecció social dels menors, la maternitat, les discapacitats i les minoríes 
  • Lliure comerç i lliure circulació de béns i serveis 
  • Habitatge digne 
  • Propietat privada 
  • Propietat intel·lectual 
  • Estat / república aconfessional 
  • Protecció del Patrimoni físic i immaterial i del medi ambient 
  • Promoció de la recerca científica i el desenvolupament tècnic i científic


Cert que molt d’aquest drets estan contemplats a l’actual situació de Catalunya. Però no menys cert que resten condicionats a directrius alienes i restriccions econòmiques que responen a les limitacions de l’estat de les autonomies. Cada iniciativa legislativa promoguda als darrers anys pels successius governs de la Generalitat i aprovades pel Parlament, han estat oposades, rebutjades o suprimides per l’estat espanyol, a instàncies de los gobiernos davant del Tribunal Constitucional. Mentrestant, les distribucions pressupostàries s'esvaeixen en dotar a unes forces armades innecesàries, unes infraestructures centralitzades i centrípetes d'autopistes que no van enlloc i trens d'alta velocitat buits, o en rescats multimilionaris d'entitats bancàries dedicades a l'estafa i l'enriquiment il·licit d'uns quants. Només un estat independent pot desenvolupar en llibertat tots aquests drets. I la única forma política de un nou estat a Catalunya ha de ser la República.

 Febrer 2019  (Llegit davant del CDRs a l'antiga presó de Tarragona)

Video a Youtube

https://www.youtube.com/watch?v=mZSguTlw6KA


.
.